Filosofia virtual

L'home que mira. Un bloc de filosofia i pensament.

Ramon Alcoberro

Cossetània Edicions

127 pàgines

Algú podria interpretar el simple fet de la presència física d'aquest llibre com una invalidació del seu contingut, atès que per més que es defensin les bondats de l'activitat filosòfica a través d'un blog obert a Internet, s'acabaria recorrent a la vella fórmula del llibre escrit com a transmissor rigorós del discurs. Amb tot, justament en el cas de Ramon Alcoberro (Pals, 1957) és quan es té la sospita que el recurs a les noves tecnologies de la informació i la comunicació no només no és incompatible amb l'exercici de la reflexió filosòfica, sinó que pot fer-hi contribucions enriquidores. I això per diverses raons. Una seria que ens trobem davant d'un autor que intenta obrir nous camins expressius en el món virtual, tot complementant una obra escrita, i no per tant davant del cas de qui recorre a Internet, com a últim recurs, en mancar-li la possibilitat de donar-se a conèixer a través d'altres mitjans. De fet, Alcoberro ha fet darrerament aportacions molt valuoses en diversos llibres, tot impulsant-los o col·laborant-hi . Per exemple, ha escrit el pròleg del Walden de Thoreau (Ed. Símbol), ha coordinat el text col·lectiu Ética, economía y empresa (Ed. Gedisa), i ha publicat L'utilitarisme (UOC). A més, ha impulsat l'edició d'una petita joia com és Dios (Edicions Cedel), un text de 1869, escrit per F. Sunyer i Capdevila, i que és considerat el primer manifest ateu del pensament català. I una altra raó per la qual, en el cas d'Alcoberro, Internet pot aportar variacions suggerents al món del pensament, és perquè sap potenciar els trets específics que ofereix aquest mitjà (tot i que potser caldria anomenar-lo medi, atès que al cap i a la fi hi naveguem). I és que exercir com a blocaire permet moure's per aquella zona intermèdia que va de l'estricta actualitat (l'afirmació que no hi ha res més antic que el diari d'ahir, difícilment es pot aplicar a les anotacions d'un blog) al tractat erudit.

Pel que fa als posicionaments filosòfics de "l'home que mira", al text hi trobem dues apostes clares: la il·lustració i el mediterranisme. I això que pot semblar sorprenent (perquè ambdues semblen de difícil conciliació), en realitat no ho és tant si ens fixem en els contrapunts i els matisos amb què Alcoberro les acompanya. En el cas de la il·lustració, hi ha una atracció per aquell conjunt d'autors, que la tradició ha etiquetat com a "moralistes francesos" (Rochefoucault, Joubert i Chamfort), que tenen com a tret comú l'escriptura aforística, i una ideologia que traspua un conservadorisme que convergeix amb el seny català, i que s'expressa molt bé amb aquella observació, que Alcoberro subscriu explícitament, que "els rellotges aturats donen l'hora correcta dos cops cada dia". Pel que fa al mediterranisme, l'autor també deixa molt clar que tot i atraure'l molt, ell personalment és partidari de "fer més vida de biblioteca que de carrer".

Com a conclusió, el millor és remetre directament al web de filosofia, on s'hi pot trobar el blog d'aquest "home que mira": www.alcoberro.info.