L'equilibri de la supervivència

Benissanet / Gent de la Ribera d'Ebre

Artur Bladé i Desumvila

Cossetània Edicions

284 pàgines.

L'exiliada

Artur Bladé i Desumvila

Cossetània Edicions

423 pàgines

Quan l'any passat Brau Edicions, de Figueres, va reeditar per fi el mític llibre on Artur Bladé i Desumvila, a partir d'unes "llargues, intenses i constants converses de dia i de nit", va biografiar la vida i l'obra de Francesc Pujols, era lícit reclamar que algun dia arribés, com un acte de justícia literària, l'hora de parlar amb deteniment de l'obra i la vida de l'autor de Francesc Pujols vist per ell mateix, de la literatura d'aquest escriptor nascut a Benissanet, a la Ribera d'Ebre, mort a Barcelona el 1995, i que va viure exiliat a França entre el 1939 i el 1942 i després a Mèxic fins al seu retorn a Catalunya el 1961.

El lector gaudirà d'una prosa que costa trobar a les novetats editorials

Bladé escriu el testimoni més precís dels avatars dels republicans a l'exili

La lectura d'aquests llibres constitueix una festa de l'intel.lecte

La literatura no pot prescindir de la veritat literària i ara, amb motiu de la celebració del centenari del naixement d'Artur Bladé, Cossetània Edicions ofereix al lector l'oportunitat de començar a llegir la seva obra completa i constatar, com escriu Xavier Garcia a la presentació dels dos primers volums que es publiquen, que la gran tradició memorialística catalana també ha d'incloure, al costat de Gaziel, Pla i Sagarra, el seu nom. En el primer, que pertany al que els editors anomenen "Cicle de la terra natal", hi figuren dos llibres: a Benissanet. Els treballs i els dies d'un poble de l'Ebre Artur Bladé recorda i recupera de l'oblit la història quotidiana del poble on va néixer i hi narra la intrahistòria agafant com a base la seva autobiografia privada; a Gent de la Ribera d'Ebre. Artesans, pagesos, rodaires... engrandeix la perspectiva i dibuixa la crònica d'una comunitat i d'una comarca que viu i feineja a les ordres de les possibilitats que li concedeix la presència impertorbable de l'Ebre. A L'exiliada, en canvi, el primer volum del "Cicle de l'exili", Artur Bladé relata en forma de dietari el final de la Guerra Civil, el pas per la frontera francesa dels republicans, vençuts i enfonsats, les peripècies viscudes per ell i pels altres exiliats durant els dos primers anys a París i a Montpeller.

Més enllà del valor altíssim dels testimoniatges que dóna Bladé, el lector es fixa sobretot en el poder intens d'una prosa que costa molt de trobar en qualsevol de les novetats editorials que avui es premien i s'aplaudeixen. Només pel plaer que representa deixar-se endur pel ritme de la seva escriptura, ja valdria la pena de llegir amb la màxima atenció els dos llibres -Conrad deia de W. H. Hudson que escrivia tal com creix l'herba: alguna cosa semblant es podria dir de Bladé, potser que tal com baixa l'aigua del riu-, però vet aquí que tant Benissanet i Gent de la Ribera d'Ebre com L'exiliada tenen unes virtuts intrínseques que converteixen la seva lectura en una festa de l'intel·lecte perquè, carregades de vitalitat, cada imatge posseeix la força d'un descobriment, i cada descobriment conté l'enèrgica alegria de la felicitat: el lector té la certesa de trobar-se davant d'un document on se celebra el lirisme diari dels rituals d'un paisatge i unes persones que se saben habitants d'una arcàdia privada a pesar de les adversitats i els entrebancs amb què l'atzar els vol trasbalsar, i al lector no li costa gens emparentar-lo amb altres lectures com ara Les illes Àran, de J. M. Synge, o La Vall d'Issa, de Czeslaw Milosz, una elegia coral per les formes d'una vida "circumstancialment perduda" i enyorada des de l'exili mexicà, relativament tranquil si es compara amb les vicissituds i les dureses morals que va haver de suportar durant els primers anys a França i que L'exiliada reflecteix amb una calma neguitosa que esgarrifa: no se sap si és encara per la commoció recent de la lectura, però no costaria gens afirmar que Artur Bladé ha escrit el testimoni més precís, exacte i contundent dels avatars viscuts pels republicans a l'exili, una autèntica novel·la sobre el desvari de la supervivència enmig d'unes condicions on l'equilibri de la supervivència s'havia d'improvisar dia rere dia.

La matèria prima de L'exiliada és, evidentment, el propi Bladé, però al darrere de cada anotació hi ha també la voluntat de representar-hi les desventures del retaule coral i en trànsit de totes les altres víctimes que vagarejaven perduts en un país inhòspit i a punt d'una altra guerra imminent.

Ja sigui per la intensa poesia mínima dels llibres memorialístics del "Cicle de la terra natal", ja sigui per l'alçada èpica dels infortunis narrats al "Cicle de l'exili" -ja sigui per la qualitat d'una escriptura memorable-, el cert és que el lector que s'endinsi en l'obra d'Artur Bladé pot estar segur que engrandirà el seu cercle d'escriptors preferits.