El desert català

El dibuixant i guionista Lluís Juste de Nin broda un imaginatiu joc històric a la novel·la gràfica Montescristo 1941 (Edicions de Ponent). L'autor trasllada les penúries de l'heroi d'Alexandre Dumas a la Barcelona de la postguerra. La publicació d'aquest àlbum és una bona notícia, perquè el còmic en català adreçat a un públic adult és escàs. Curiosament, a Barcelona es concentren les empreses més importants dels sector, però això no es tradueix en producció. Només hi ha certa tradició de còmic infantil amb capçaleres com Cavall Fort o Tretzevents. "La normalització del còmic en català és una assignatura pendent. Les historietes d'un consum massiu sempre s'han publicat en castellà. És així des de l'època de Bruguera. Als anys de la Transició es va seguir la mateixa tendència amb les publicacions de Norma o revistes com El Víbora", explica Carles Santamaría, director del Saló del Còmic de Barcelona.

Els adults s'han de conformar, fins ara, amb els còmics de temàtica històrica que publiquen editorials com Casals o CIM. L'únic que comença a moure's una mica és a l'àmbit de la traducció al català dels clàssics contemporanis del novè art. Però encara són molt pocs. Entre aquests figuren Persèpolis (Norma), de Marjane Satrapi, i Maus (Inrevés), d'Art Spiegelman. El problema: de vegades l'edició catalana és més cara que la castellana. "Els editors pensen que encara no tenen públic per un mercat en català", lamenta Santamaría. A Internet, des de fa temps, hi ha campanyes per reivindicar el còmic en català, però sense assolir massa ressò.

Com ja s'ha dit, els nens gaudeixen de més sort. Entre l'oferta de còmics que tenen a mà, es troben les fites més populars del manga. Això és degut a què aquestes historietes solen beneficiar-se de l'èxit de les seves versions televisives que emeten els canals autonòmics o locals. En aquest camp del manga en català sobresurt el paper d'editorials com Planeta o Glenat, apunta el director del Saló. Personatges clàssics com Astèrix o Tintín també han vist les seves aventures traduïdes al català, gràcies als segells Salvat i Casterman, respectivament. Si es compara amb tot el que es publica en castellà, ens trobarem davant d'un desert.