Del bressol a les escombraries

Alguns llibres

d'artista. Roma Publications i Christoph Keller

Galeria ProjecteSD.

Passatge Mercader,8. Barcelona. Fins al 3 de març

Grasses Saturades.

Ester Partegàs.

Galeria Nogueras

& Blanchard.

Carrer Xuclà, 7.

Barcelona. Fins al 10 de març

Christoph Keller (Stuttgart, 1969) -fundador i primer director de Revolver, l'editora amb seu a Frankfurt am Main- i Roma Publications, un projecte editorial independent fundat al 1998 pels holandesos Mark Manders (1968) i Roger Willems (1969), articulen l'exposició Alguns llibres d'artista, que ProjecteSD presenta per segona vegada al seu espai de l'Eixample barceloní. Una selecció que demostra la importància d'aquest tipus de publicacions que es comporten a la manera d'una pròtesi teòrica -a vegades el corpus mateix- d'aquestes altres regions vitals, més retòriques, de les exposicions de cub blanc. Com una espècie de pensament concret, visual, una analogia sensible i pràctica d'una idea, el llibre d'artista oscilla entre el món teòric i pràctic. Neix subordinat a l'obra, però amb una genuïna finalitat d'ús col·lectiu; i no molt més tard, madura com a discurs teòric, representació definitiva i memòria d'una experiència sensible. Per a ProjecteSD, Keller -que en l'actualitat dirigeix la nova sèrie de llibres d'artista publicada per JRP Ringier- ha seleccionat "les publicacions més inspiradores de l'última dècada, tretes de la meva prestatgeria, principalment negre sobre blanc". Des del Concorde, de Wolfgang Tillmans, estrictament visual, a publicacions en les quals el treball de l'artista és un text.

Hi ha llibres polèmics, com Die toten, de Hans Peter Feldman, o The nazis, de Piotr Uklanski; altres són, en aparença, innocents, com el de l'escocès David Shrigley; o extravagants, com el d'Isa Genzken I love New York, grazy city. Alguns, completament blancs, com la publicació de Tim Lee & Markus Soo Modern optical experiments in typograhy: Univers ultra light oblique (1968), o el volum "il·legible" de Fionna Banner, amb un text de més de 1.000 pàgines, que reuneix descripcions dels famosos films sobre la guerra del Vietnam. N'hi ha d'altres no menys interessants: el de Thomas Bayrle, en el qual apareix la seva fascinació per les "masses"; les fotografies de Larry Clark sobre el lumpen d'Oklahoma, i el curiós Experiment with dreams, de Leif Eiggren & Thomas Liljenberg, un llibre que recull les cartes que els artistes van escriure a una sèrie de celebritats, autòcrates, governs i institucions comercials i culturals, i on es descriuen com aquestes "han aparegut o afectat els seus somnis" i, com a resultat d'això -ja que aquestes persones s'han aprofitat dels seus somnis i les seves possibilitats de futur-, els demanen una compensació econòmica. El volum de Liam Gillick, Erasmus is late, és un meravellós passeig pel Londres contemporani des de l'optimisme utòpic. També s'inclouen revistes, com Re-Magazine o Dot dot dot, i volums en format vídeo com el número 8 de la publicació Ohio.

Christoph Keller ha unit a la seva selecció alguns títols històrics, com els més emblemàtics d'Ed Ruscha (Various small fires, la "cuina social"), Service. A trilogy on colonization, de Martha Rosler, l' Anecdoted topography, de Spoerri, o el Cover to cover , de Michael Snow.

De Roma Publications, un projecte editorial que fusiona art, disseny i comissariat, sobresurten els treballs de Mark Manders, que presenta en una de les parets de la galeria la instal·lació Hallway with sentences, una selecció d'alguns dels seus textos apareguts en el seu llibre Colored Room with black and white scene (1999), que funcionen com "paisatges verbals" o llocs poètics, o la peça Floor with fake newspapers (2006), que es compon de tres publicacions de l'artista que semblen diaris, col·locats "casualment" sobre el terra de la galeria, però el text és fet de paraules sense sentit i imatges no identificables.

I del bressol dels llibres, sempre regeneratiu, a les escombraries i destrucció/mort que suposa l'excessiu consum i rapidesa metabòlica de certes cultures de grasses saturades. Ester Partegàs (La Garriga, 1972), en la seva segona individual a la galeria Nogueras & Blanchard, ha creat un mural amb el dibuix d'una gran cadena negra, com una enorme polsera d'amulets decorada amb les lletres B-A-B-A-R-I-E. D'ella, a la manera de graons, pengen una sèrie d'imatges manipulades digitalment que representen les tensions generades al voltant del pantagruelisme occidental. En elles (We, The people), Partegàs deixa sortir sota el color fluorescent del grafitti el ball de brands (marques) a les megàpolis contemporànies a mans de persones "codificades" pel consum i els comptes de crèdit i alienades per la bulímia compradora. "Compro, després existeixo", resava, amb més cinisme que ironia, el lema d'una coneguda botiga barcelonina. Per no prendre-s'ho amb filosofia.