El flam

Una monitora del CEIP Catalunya de Sant Adrià de Besòs va refregar el flam per la cara d'un alumne de tres anys que no havia mostrat la docilitat adequada a l'hora de menjar. Quan la mare de la criatura se'n va assabentar, es va presentar al centre amb la seva germana, va discutir amb la monitora i la va apallissar (no se sap si va filmar la pallissa per penjar-la posteriorment a Internet). No va ser una pallissa de broma, sinó que els resultats van ser: nas trencat i múltiples contusions i hematomes (de la monitora, s'entén). "Vaig perdre els nervis", ha declarat la mare en un intent, no gaire reeixit, d'argumentar la reacció que ha estat notícia (alguns perden els nervis amb una facilitat que fa pensar que potser no en tenen). I, per espatllar el sentit de les excuses, ha afegit: "A veure a quina mare li fan això i es queda de braços plegats". El cas, anecdòtic, té categoria de símptoma perquè, en un espai on haurien de confluir diferents nivells de civilització i de diàleg, s'acumulen impaciències diverses i dreceres temperamentals. Primer, la de la monitora, que aplica un criteri pedagògic negligent i salvatge, sobretot tenint en compte que als tres anys fins i tot els nens més insuportables i torracollons encara han d'aprendre a menjar. En segon lloc, la de la mare, que busca reforços per anar a defensar-se i, un cop superat el tràmit de la discussió i la provocació, estomaca la monitora. I finalment, la del nen, que en lloc d'haver après a menjar com manen els protocols de la urbanitat familiar, haurà descobert un dels plaers màxims de la infantesa: refregar-se els flams per la cara. Hi ha, però, una diferència entre refregar-te'ls tu mateix perquè et ve de gust i no tens cap criteri o que, per la força, te'ls refregui algú altre. L'episodi insinua un futur en què els diversos integrants de l'escala educativa actuaran amb la mateixa irresponsabilitat, un intercanvi de valors anulats on les fronteres i els filtres entre l'autoritat i els drets educatius són, com tantes altres coses, un disbarat.