El Parlament es posa al dia

El Parlament de Catalunya reprèn demà la seva activitat amb la sessió constitutiva de la Cambra, que servirà per inaugurar de manera oficial la VIII legislatura de l'etapa democràtica. A aquestes hores, s'ultima la reforma de l'hemicicle que va començar a l'agost amb l'objectiu de renovar els escons i adaptar la sala a les noves tecnologies. Els diputats trobaran, doncs, novetats en aquest inici de curs. S'ha instal·lat una xarxa informàtica i elèctrica perquè els representants de cada partit connectin els seus portàtils a la xarxa, s'ha canviat la moqueta i s'han substituït els antics seients per butaques ergonòmiques. Enrere ha quedat també l'antic sistema de megafonia, i el plafó electrònic que reflectia el resultat de les votacions ha deixat pas a una moderna pantalla de plasma.

Totes aquestes millores s'han fet sense alterar l'estètica original de la sala. D'altra banda, no és gens fàcil foradar les gruixudes parets del Palau del Parlament per fer-hi obres. Curiosament, l'edifici va ser construït per acollir l'antic arsenal de la Ciutadella aixecada per ordre de Felip V, que volia assegurar-se el domini de Catalunya, un cop esfondrada Barcelona l'11 de setembre de 1714. Així, la mateixa societat que celebra la seva Diada nacional el dia que va perdre l'autonomia, va triar com a seu per als parlamentaris escollits pel poble l'edifici militar que van usar els seus dominadors.

Els últims 25 anys s'han anat introduint successives millores que han servit per canviar la dinàmica de treball al Parlament. Després que el 2004 s'instal·lés un sistema de comunicació wireless, la principal novetat és el cablejat (12.000 metres, en total) que recorre els escons i que permet als diputats connectar-se a Internet des dels bancs de la Cambra sense haver de repartir-se el senyal, com succeïa fins ara els dies de major afluència als plens. Des de la sisena legislatura (1999-2003), els diputats disposen de telèfon mòbil i portàtil, així que podran comunicar-se amb la resta de membres del seu grup parlamentari o consultar qualsevol tipus d'informació sense perdre detall del que es diu al debat. Hi haurà qui pensi a partir d'ara que les inexactituds dels diputats ja no tenen justificació.

D'altra banda, els membres de la Mesa disposaran d'un ordinador per activar el sistema de votació, que també s'ha renovat per complet perquè el mecanisme electrònic instal·lat fa 10 anys havia quedat obsolet. El 1996, tot sigui dit, va suposar un gran avenç perquè va permetre acabar amb les llargues i incòmodes votacions a mà alçada. Ara, els resultats podran seguir-se a través de dues pantalles de plasma que ocuparan el lloc dels antics plafons. Aquests monitors també permetran veure les imatges del ple que s'emeten a través del senyal institucional de televisió i el temps d'intervenció que té cada diputat. Fins i tot, es podrien utilitzar per projectar presentacions en suport informàtic com a complement de les explicacions dels parlamentaris, però el reglament de la Cambra encara no preveu aquesta possibilitat.

Els escons també demanaven a crits la jubilació. Els 85 primers que segueixen el banc del Govern encara conservaven les motlles originals de 1934. Ara són més amplis i confortables, i estan entapissats amb una tela ignífuga i transpirable que manté el color granatós original. També s'ha renovat la megafonia i s'ha dotat l'hemicicle d'una sala de realització i de dues càmeres de televisió més per millorar la qualitat de la retransmissió dels plens.

L'antic arsenal, doncs, ha canviat molt des de la seva construcció, el segle XVIII. El 1889, l'Ajuntament de Barcelona va decidir convertir-lo en palau reial i el 1900, havent declinat la reina regent acceptar la cessió de l'edifici, es va proposar destinar-lo a Museu Municipal d'Art. A partir de l'any 1932 va acollir l'activitat parlamentària per primera vegada, però arran de l'entrada a Barcelona de les tropes del general Franco, el gener del 1939, el Palau esdevingué caserna un altre cop. Des de 1980, s'han introduït millores per adaptar el Parlament als nous temps. El 1986, sense anar més lluny, es va ampliar l'hemicicle, que va passar de tenir 85 escons a tenir-ne 135, després d'enretirar les llotges d'autoritats i reduir l'espai per al públic. En aquella època, els grups parlamentaris no disposaven d'un espai propi on desenvolupar la seva activitat, així que si havien de fer alguna trucada, es veien obligats a fer cua per usar els pocs telèfons que hi havia als passadissos. Aquesta mancança es va suplir a la sisena legislatura i ara es fa difícil imaginar l'activitat al Parlament sense aquests espais.

La vuitena legislatura, doncs, és a punt d'estrenar-se i el bagatge de les set anteriors, és a dir, dels 25 anys des de la instauració de la democràcia, es recull en un llibre, Eleccions al Parlament de Catalunya. I-VII Legislatura, en què prestigiosos periodistes aporten les seves reflexions sobre l'acció política d'aquesta etapa.