Llimones i gnoms

Les eleccions celebrades el dia de Tots Sants i els acords express del cap de setmana han colonitzat la graella televisiva catalana. La teca de les negociacions, que es preveia sucosa, s'ha hagut de consumir en poques hores i així, de cop, tots els polítics, politòlegs i comentaristes han tingut la tele al seu servei. Es pot dir que la traca va començar de manera profètica la mateixa nit de les eleccions, quan al programa especial de Polònia, en directe, vam poder-hi veure un Artur Mas que cantava el Sobreviuré de Gloria Gaynor. La versió estava molt bé. Després, els protagonistes s'han explicat tant com han volgut, dels matins de Josep Cuní a les nits de Mònica Terribas.

Finalment, l'humor -una de les múltiples formes de l'humor- va intuir-se a l'Àgora de dilluns al 33. Diversos periodistes es van reunir per analitzar l'actualitat política. Un dels participants, Arcadi Espada, va utilitzar el castellà en les seves intervencions. També va recórrer al català en una última rèplica, tot i que va amenaçar de no fer-ho quan un altre convidat li va dir que "ja era hora". Aquest bilingüisme espontani, del tot lícit, pot obrir una moda molt atractiva als debats televisius si els poliglots fan servir les diverses llengües que coneguin, segons que els convinguin per expressar les idees amb més precisió. Així, quan els continguts del programa fallin, el joc serà divertit de seguir. I no tindrà menys gràcia el risc que correran els poliglots de caure en repeticions de cultismes poc sovintejats.

Una opció per distanciar-se de l'enfarfec polític la va proposar el 33 el divendres a la nit. El programa De llibres, que presenten Vicenç Villatoro i Natza Farré, ja fa unes quantes setmanes que va iniciar la segona temporada, amb poques dif erències: essencialment ha eliminat el públic a l'estudi i ara el programa és més àgil. A més, s'hi incorpora un reportatge més elaborat amb tres lectors. Divendres passat, el llibre escollit era Si menges una llimona sense fer ganyotes, de Sergi Pàmies. A més de l'autor, l'altre convidat era l'escriptor Enrique Vila-Matas. La parella ja havia coincidit la temporada passada al programa, quan Vila-Matas va publicar Doctor Pasavento . "És com el partit de tornada", va definir-ho Pàmies. La parella va tornar a donar bon joc. Entre d'altres coses, Pàmies va parlar de la importància de les emocions en els seus contes, tot i la fredor estilística. Vila-Matas va explicar que el títol triat per l'autor era millor que el que hauria posat ell: Atrapat. Pàmies va estar-hi d'acord. La conversa dels participants va aportar claus de lectura de Si menges..., i només l'intent de narrar amb imatges els contes, en aquest cas, va quedar una mica pobre. Potser és mèrit dels mateixos contes i té a veure amb el que deia Vila-Matas al programa: "Pàmies no s'assembla a ningú, cosa que em preocupa una mica".

Una altra alternativa per al cap de setmana són els informatius en llengües estrangeres que Barcelona TV programa els dissabtes i diumenges al matí. Fa anys que la iniciativa funciona. Hi ha espais que mantenen el format típic de noticiari cultural per a una comunitat concreta, però últimament s'ha notat un avenç qualitatiu en alguns continguts. En el noticiari alemany, per exemple, que confecciona Franziska von Malsen sota els auspicis del Goethe Institut. Fa poc vam poder veure en aquest espai un reportatge sobre la tradició dels gnoms a la cultura alemanya que hauria pogut aparèixer perfectament en un dels programes més moderns del 33. No us el perdeu.