L'Illa dels Museus

Val a dir que el nom i el fet són fascinants: una illa plena de museus. I aquesta fascinació augmenta quan t'hi passeges perquè t'adones que forma part d'un projecte il·lustrat, que és un dels capítols importants d'aquella narració neoclàssica que Humboldt, Schinkel i companyia van escriure i que s'hauria pogut titular La nova Atenes. L'illa és artificial, cal dir-ho, i això afegeix emoció al projecte, perquè hi veus una dosi potent de voluntat. La forma el riu Spree i un canal, el Kupfergraben que, en voltar-la per sota, pren el nom de Spreekanal, i no és pas tota plena de museus. Els museus ocupen només la proa de l'illa, més o menys encarada al nord. A la resta hi ha altres coses, les restes d'un castell transformat en palau barroc, l'antic parlament de la RDA, que, com que conté amiant, serà enderrocat, una església, una gran esplanada dedicada a Humboldt, precisament, i altres coses.

La part dels museus hostatja, a més, la catedral luterana, bastida a finals del segle XIX i començaments del XX en un estil neobarroc sense gaire gràcia. La guerra la va destrossar i ha estat reconstruïda.

Pel que fa als museus, n'hi ha cinc: l'Altes Museum, l'Alte Nationalgalerie, el Neues Museum, el Pergamonmuseum i el Bodemuseum. Dels edificis, la joia de la corona és, sense cap mena de dubte, l'Altes Museum, la brillant construcció de Schinkel, un dels edificis més bonics del món, segons la meva modesta opinió, tan fal·lible com vulguin. De l'edifici de l'Altes Museum ja en vaig dir quatre coses en el paper que vaig dedicar a Schinkel fa algunes setmanes. Ara només cal afegir que, després de la redistribució de les col·leccions berlineses, n'hostatja una d'escultura clàssica. L'Alte Nationalgalerie, com a edifici, també és neoclàssic, però sense la gràcia del de Schinkel. Sembla que la idea de temple grec elevat, al que s'accedeix per una solemne escalinata, és del rei Frederic Guillem IV, que en va arribar a fer uns esbossos. El va construir Friedrich August Stüler entre el 1866 i el 1876. Actualment s'hi exposa la pintura romàntica alemanya i, si els agrada Caspar David Friedric, és on han d'anar per veure algunes de les seves obres mestres. També s'hi exposa L'illa dels morts, d'Arnold Böcklin, i alguns quadres de l'arquitecte Schinkel, realment interessants. És un museu petit, agradable de visitar, sense gaire gent, i hi pots passar una instructiva estona contemplant l'estètica de l'Alemanya neoclàssica i romàntica, la del somni neogrec, la que va concebre aquesta illa dels Museus com a una acròpolis cultural de la capital prussiana.

De tota manera, el més conegut dels museus de l'illa és el Pergamonmuseum. El nom li ve de la seva peça estrella, l'altar de Pèrgam que, només d'entrar al museu, et rep amb la seva presència imponent. És, encara, un museu antic, sense didàctica afegida per la museografia actual, cosa que s'agraeix. Una col·lecció magnífica, una mica apilonada, en la qual tens la llibertat de decidir quina peça t'agrada més. A part de la col·lecció d'escultura clàssica, grega i romana, hi ha la col·lecció d'art islàmic i la d'art del pròxim orient. La porta d'Ishtar, de Babilònia, segur que emocionarà profundament aquells a qui commogui aquesta mena d'art. L'edifici és una baluerna monstruosa, construïda entre el 1912 i el 1930, i molt mal col·locada en el conjunt de l'illa.

El Neues Museum, on hi havia l'escultura egípcia i que era la llar de la cèlebre Nefertiti, profundament perjudicat en la guerra, es troba ara en procés de restauració a càrrec de l'arquitecte David Chipperfield. Finalment, el Bodemuseum, construït a començaments del segle XX, és d'estil neorenaixentista i ocupa l'extrem apuntat i arrodonit del nord de l'illa. No l'he visitat perquè, en la nova distribució de les col·leccions estatals, moltes de les seves peces han estat situades en altres museus i, algunes de les escultures de Donatello o Bernini que han de mostrar-s'hi, encara no hi són. Tot Berlín està en obres i els museus també. L'arquitecte Pei construeix un itinerari subterrani a l'illa per facilitar la visita a les peces més importants de cada museu. Berlín pensa en els turistes. Tot hi bull, tot s'hi belluga, i la nova Atenes es remou, enyorosa i activa, en el seu somni d'una altra oportunitat de futur.