Enigmes insòlits

Cavaller de fortuna

Jordi Arbonès

RBA La Magrana

Barcelona, 2006. 268 pàgines

El solitari que camina a poc a poc pels carrers d'unes ciutats desconegudes i fredes és un dels personatges habituals que els lectors podran trobar en la majoria de les ficcions que escriu Jordi Arbonès (Calella de Palafrugell, 1956). Tristos i reservats, melancòlicament indiferents a les vicissituds de la vida, apàtics o immersos en tasques i oficis peculiars o inútils, contemplen les circumstàncies que els encerclen com si estiguessin perduts enmig d'una bardissa inabastable. La seva mirada es fixa en el detall esbiaixat, en el fet mínim i sorprenent, en els actes gèlids i grotescos, i el resultat sol ser una narració on el que triomfa és la presència ordinària de l'absurd, el goig de l'excentricitat, i la força còmica de la demolició moral: només cal llegir Matèria fràgil, L'escala de Richter o L'agulla de plata per adonar-se que Jordi Arbonès ha anat construint una obra compacta on els referents estètics s'han d'anar a buscar en l'estranyesa distant de les pel·lícules de David Lynch, en el lirisme provocador de les novel·les de Witold Gombrowicz o en els cruels deliris verbals que sustenten els llibres de Miquel Bauçà. Amb una construcció formal que sempre desconcerta perquè no segueix mai les pautes previsibles en el moment d'ordenar la matèria argumental, amb un afany narratiu de primer ordre -Arbonès és, juntament amb Lluís-Anton Baulenas, un dels novel·listes d'ara que posseeix més intensament la passió de fabular i explicar històries-, valent-se de l'estil i el ritme de la prosa com unes eines secundàries a l'hora de fixar els avatars de les peripècies, la seva obra no ha estat valorada amb prou contundència ni el seu ressò ha pogut traspassar els límits laterals de la societat literària.

Ara bé, el lector que desitgi conèixer un món basat en l'humor hilarant, que no s'espanti per les rareses de la conducta i que no li faci res entrar en contacte directe amb les reaccions inexplicables, el lector que vulgui descobrir aspectes de la naturalesa humana que la literatura més transcendental tot sovint oculta o deixa de banda, farà bé de submergir-se en qualsevol dels seus llibres. I una bona manera d'accedir-hi pot ser llegint la seva última novel·la, Cavaller de fortuna, un text on Jordi Arbonès sembla que canvia de registre: deixa enrere els laberints asfixiants de la ciutat contemporània per centrar-se en el segle XVII. Cavaller de fortuna és una novel·la basada en la vida i l'imaginari de Francesc Vicenç Garcia (1529-1623), rector de Vallfogona de Riucorb, poeta pornogràfic i escatològic i amb una voluntat enorme per aconseguir noblesa, reconeixement i fama. Més enllà dels jocs metaliteraris que ofereix la novel·la com a argúcies de la construcció i com a tècnica narrativa, el lector habitual d'Arbonès de seguida hi localitza l'univers moral que ha anat dissenyant llibre a llibre: Cavaller de fortuna es pot llegir com una novel·la històrica, és cert, però el que realment importa a l'autor és inspeccionar el caudal d'abjecció que regeix el destí dels homes, la misèria vital que s'amaga al darrere dels fets quotidians, la crueltat impietosa i l'atmosfera atroç i inhòspita que marca les relacions entre les persones. És a dir, el que fa aquí Arbonès és traslladar els seus personatges de sempre a un altre segle i a unes altres circumstàncies tan decadents i embogides com les que experimenten els veïns que habiten l'edifici de Richter o com els estadans que estiuegen al balneari de Matèria fràgil. A Jordi Arbonès no li interessa reconstruir un decorat que faci creure que s'està en el segle XVII, sinó que el que li preocupa és aconseguir que el lector accepti les lleis de la versemblança narrativa en cada un dels capítols, que quedi seduït per la fluïdesa de la narració, que se sorprengui per l'habilitat imaginativa amb què es va traçant el nucli de l'acció, pel dibuix de la puresa del mal que es revela a mesura que la lectura avança.

Arbonès ha escrit una novel·la que es llegeix amb plaer perquè el que s'imposa en el text és la voluntat de narrar amb nitidesa el fons de les aventures i perquè sap seleccionar amb cura els fets oportuns que creen en el lector la curiositat imprescindible per saber cap on s'encaminen els episodis que s'expliquen a les pàgines següents. I Cavaller de fortuna es llegeix també amb interès perquè l'autor ha sabut triar com a protagonista un personatge de veritat que conté dins la seva ànima bona part dels atributs que defineixen qualsevol individu: clarobscurs morals, llegendes falses i enigmes insòlits.