Percepcions

Antínous, o la

història circular

Jesús Galdón

Museu d'Arqueologia

de Catalunya

Passeig de Santa Madrona, s/n, Barcelona.

Fins al 25 de setembre

Stoptime Hotel

Espai Montcada-Sala 4.

Avinguda del Marquès de Comillas, 6-8, Barcelona.

Fins al 25 de juny

En el ja clàssic The optical unconscious (L'inconscient òptic), Rosalind Krauss recull la visió moderna-estructuralista al voltant dels fonaments de la percepció per part de poetes, crítics, historiadors i artistes. La visió empírica, segons la teòrica nord-americana, hauria de ser anul·lada. La nova percepció seria la posició sense la qual no hi te cabuda cap visió, ja que aquesta es produeix, precisament, en "la dimensió de la diferència, de la separació, dels objectes lligats que es destaquen, que contrasten amb el mitjà o el fons en què apareixen". La visió en tant que "forma" de coneixement, reconstruiria la mateixa idea de fons: el fons no és quelcom posposat, sinó allò en què consisteix la visió. La figura queda reelaborada per la percepció, que la categoritza com a "pura exterioritat", la desmarca del camp en què apareix i de l'espectador. I l'espectador, en el procès del coneixement, l'aprèn d'una altra manera, capturant-la en la seva immediatesa pura, en el seu "allí" present. L'inconscient òptic reivindica, així, aquesta dimensió opaca, repetitiva, trascendental, al voltant de la figura sobre un no-fons per part del subjecte absolut, impersonal, de la visió.

L'últim treball de Jesús Galdón (Barcelona, 1967) sembla copiat d'aquests mateixos fonaments. Ho observem en com elabora el seu particular "triangle perspectiu" -a diferència de la "quadratura" de Krauss-en la instal·lació Antínous, una incursió en la històra des del museu arqueològic, en l'interior del qual només existeix la repetició, la solució a un mateix trencaclosques, abordat un cop i un altre, reelaborat, refigurat i on l'ego (el moi / toi) que reflecteix la figura romana es converteix en objecte, l'Autre.

Antínous, l'efeb estimat per Adriano, va ser un model de bellesa de l'antiga Grècia en el qual "s'emmirallava" l'imperi Romà. Després de morir ofegat al Nil en circumstàncies estranyes, l'any 130 a.C., el culte i refinat emperador va repartir belles estàtues i monuments del seu "eròmens" preferit per totes les ciutats de la Mediterrània, va estampar la seva efígie a les monedes i va construir una ciutat amb el seu nom, Antinoopolis.

Galdón s'ha servit d'aquest mite helenitzant per reconstruir la imatge genèrica del passat. Pren fotografies de sis rostres anònims d'estàtues masculines de marbre procedents de sis ciutats diferents de l'antic imperi romà que li varen rendir culte (Tarragona, Barcelona, Delfos, Roma, El Caire, Atenes) i les presenta tal i com varen arribar als nostres dies, fragmentades en unes altres sis imatges i tallades per la línia irregular, trossejada, del litoral mediterrani. Aquestes sis imatges, tractades en negatiu, apareixen encloses en un fons reelaborat: caixes de llum que destaquen el color blau com a tonalitat dominant. El mar és un perímetre cultural que envolta el visitant i que estableix una xarxa de relacions entre l'individu i el seu passat, en el qual es reconeix com a "autre" gràcies a dos miralls que permeten confrontar la imatge del present i la d'Antínous. Dialèctica entre carn i pedra.

La relació imaginària amb el passat secciona la imatge, l'ull l'atravessa i reflecteix al subjecte sobre sí mateix en la superfície de la fotografia feta bocins, mentre enfonsa l'altra meitat en la foscor, el futur. La transacció del jo i el seu inconscient es difumina: a partir d'aquest moment, serem incapaços de veure que hem quedat presoners d'aquestes imatges, les que ens lliguen a la nostra identitat múltiple, la mirada. Antínous, o la història circular.

Una altra manera d'harmonitzar el nostre espai físic amb el nostre espai mental. L'obra de Kristina Solomoukha (Kiev, 19 71) a l'Espai Montcada, té a veure amb la customització o amb com personalitzem els elements de la vida quotidiana; per a Marta Gili, comisària de la mostra, es tracta d' "un gest de transformació i apropiació de l'espai que crea una atmosfera de precarietat i, a la vegada, de riquesa". Solomoukha idea una habitació de motel, a la manera d'un no-lloc, una a-topia, en contraposició a la familiaritat de la casa pròpia. Al voltant d'un jaç de color rosat -un objecte híbrid, combinació de llit i cotxe- veiem les parets empaperades de negre amb un estampat que representa torres d'alta tensió platejades. Una suau llum blava situada sota el cotxe-llit contrasta amb els reflexos de la moqueta rosada, mentre sentim la remor repetitiva del motor d'un cotxe en arrencada. Una narrativa prefabricada podria intercalar-se en aquest precís instant que separa vigília i son, realitat i ficció. ¿De quantes pel·lícules de Lynch no hem sortit amb aquesta sensació?