Campanya

Si us fixeu bé, els polítics cada vegada s'assemblen més als personatges que els parodien -siguin ninots de làtex, com els guinyols de Canal +, o de carn i os, com els increïbles còmics del Polònia, l'esbojarrat programa de TV-3-, i aquesta versemblança dels clons, paradoxalment, humanitza els originals. L'humor i l'autocrítica sempre són saludables. Però, en aquests temps, encara resulta més convenient desdramatitzar la política, tot i les reticències dels professionals de la cosa. Per això, és lloable -i no deixa de ser notícia- que TV-3 hagi mantingut, durant l'actual campanya del referèndum de l'Estatut, l'espai de Toni Soler.

En aquest punt, el lector potser es preguntarà que perquè la cadena autonòmica hauria d'haver suprimit el Polònia. Doncs, la resposta la trobem, si la memòria falla, a les hemeroteques. I no és necessari anar gaire lluny. Dos dies abans de l'inici de la darrera campanya de les eleccions autonòmiques, l'octubre de 2003, l'anterior direcció de TV-3, a l'etapa de CiU al govern de la Generalitat, va suspendre una paròdia política -només un senzill esquetx- prevista per emetre dins del late d'Andreu Buenafuente Una altra cosa. En aquelles dates, Toni Soler acabava de publicar el llibre de sàtira política Vota'm, inútil!, i els guionistes d'El Terrat havien pensat amanir la conversa de Buenafuente amb el periodista amb un gag on Queco Novell, caracteritzat com a Pasqual Maragall, i Toni Albà, imitant Artur Mas, s'enredaven en un hilarant debat.

Els responsables de TV-3 van justificar llavors l'eliminació apel·lant a la falta d' "oportunitat" de la broma i van subratllar que la decisió pretenia evitar "interpretacions errònies" i que la resta de grups polítics se sentissin marginats. Recapitulem: no havia començat encara la campanya electoral, el context on s'havia de representar la comèdia era un xou d'humor i els protagonistes, actors. Excessiva la mesura, ¿no? El mateix Buenafuente es va queixar aleshores i va pregar als manaires de la televisió pública catalana que no confonguessin un programa d'humor amb un telenotícies.

Per sort, i si no hi ha canvis de directrius a partir d'ara, aquesta vegada el Polònia no desapareixerà -com a mínim, figura a la programació de TV-3 d'avui-, i cal celebrar-ho, perquè la seva contribució va molt més enllà del pur divertiment. Tenia molta raó Buenafuente quan subratllava la diferència abismal entre paròdia i informació. I, tanmateix, l'espai de Toni Soler sovint enfoca les bambolines de la representació de la política, i, exagerant-los, revela els estira-i-arronses dels seus protagonistes, ocults sovint a la mirada del teleespectador de noticiaris. Exemple: a l'entrega de dijous passat, titulada Qui lidera ERC?, els personatges de Josep Lluís Carod i Joan Puigcercós protagonitzaven un acte públic que, gràcies a la finor dels guionistes, provocava la rialla tot i evidenciant el real xoc de personalitats dels dos dirigents republicans. La frase final del Puigcercós de pega il·lustra a la perfecció aquests dos efectes. "Aquí l'únic que mana ets tu", li diu el secretari general a Carod amb veu potent, "perquè ho he decidit jo".

Un pas endavant de TV-3. A la televisió pública catalana, però, encara li falta fer una gambada, aquesta relacionada amb el cronòmetre de la informació electoral, que ja no depèn directament de la direcció de la cadena sinó dels representants dels polítics al consell d'administració, o sigui, dels polítics. Els periodistes demanen que confiïn en ells i se suprimeixin els blocs informatius, disfressats ara de "còmput global" de temps d'aparició dels polítics en pantalla durant tota la campanya en funció de la seva representativitat parlamentària. Per això protesten aquests dies no firmant les cròniques. I això no és cap broma.