Història i sentimentalitat

Foc latent

Lluïsa Forrellad

Angle editorial

Barcelona, 2006. 613 pàgines

Es podria posar com a cas suficientment significatiu el que passa, per exemple, amb Henry James: a pesar de ser el creador d'un món restringit i tancat ofert amb una teranyina estilística magna i d'alta intensitat, a pesar de ser el dibuixant d'uns ritus socials immòbils i misteriosos on els laberints verbals de les converses entre els personatges i els constants canvis del punt de vista que realitza la veu narradora dilaten el temps i la perspectiva de l'acció i l'argument mentre construeix una zona buida, ample i sorollosa que no es pot contemplar mai, a pesar de ser l'artífex d'unes narracions i unes novel·les allunyades en el temps i en els costums del país de la contemporaneïtat, a pesar de l'atmosfera vetusta i fora de lloc que es localitza en la seva narrativa, no hi ha cap lector de veritat -que tingui vint-i-vuit anys, per exemple, i sense haver viscut res de l'elegància mundana que s'hi descriu-, que no hi descobreixi l'esplendor de la modernitat literària. Les peripècies i els personatges que imagina Henry James posseeixen l'àura de l'antiguitat i la vellesa, però la seva manera de fer i escriure li avalen la perpetuïtat d'un territori que s'està sempre a la vora de les inquietuds i les incerteses del lector constant de tots els temps. A la banda oposada, no és difícil de trobar-hi un exèrcit d'obres -que pertanyen, també, a tots els temps i a tots els períodes- plantejades i nascudes com un homenatge inconscient al passat perdut o inexistent, escrites com si la història de la literatura i el pòsit de la tradició fossin una matèria inerta, com si la gràcia del risc i l'aventura de perseguir i copsar les cares diferents de la realitat es convertís en un acte inútil i sense la il·lusió d'anar més enllà de la frontera de l'ortodòxia: tot això ve a propòsit de Foc latent, la novel·la amb què Lluïsa Forrellad (Sabadell, 1927), després de cinquanta anys de silenci, torna a l'actualitat literària.

La primera impressió que guanya la voluntat del lector és que Foc latent és una novel·la escrita en una òrbita allunyada de la realitat literària d'ara mateix. Això no representaria cap mena de destorb si no fos perquè ben aviat es nota que verbalment també traça una distància similar, que tant estilísticament com argumentalment carrincloneja i que el pes excessiu de les trivialitats anecdòtiques és una recerca àvida d'entreteniment fugaç. Cada escriptor té a la ment el tipus de lector que busca, i Lluïsa Forrellad escriu com si volgués impedir que els partidaris del gel abstracte de la intel·ligència i de la consciència alerta sobre els elements de l'escriptura no hi poguessin accedir sense sentir-se decebuts: el lector idoni d'una novel·la com Foc latent seria aquell que mentre llegeix una ficció vol creure que aprèn alguna cosa útil, alguna lliçó documentada al voltant d'un cert període històric - Foc latent narra l'aprenentage vital i l'ascens social de Pol Caselles, un orfe pobre que acaba essent qui ha de ser en un marc geogràfic convuls, la Barcelona de principis de segle XX immersa entremig dels atemptats anarquistes, la lluita de classes, l'emergència del catalanisme i els trasbalsos de la Setmana Tràgica. També trobarà lectors idonis en aquella zona de públic que es decanta per emocionar-se no tant per les meravelles tècniques o estructurals amb què l'autor vol convèncer de la versemblança de la història sinó distreure's amb els avatars sentimentals que condicionen l'existència quotidiana dels personatges. No cal dir que Foc latent és al mateix temps una novel·la propícia per tots els lectors que ignoren l'existència d'una oïda verbal i que no es fixen gaire en l'ordre i el so de les paraules, que qui només es fixi en la rapidesa dels esdeveniments hi trobarà motius forts de felicitat, i a qui li agradi encarar-se amb una novel·la on l'avorriment de la creació, la renovació o l'exploració hi és del tot absent que no tingui cap mena de dubte, que corri de seguida cap a una llibreria i compri l'última novel·la de Lluïsa Forrellad: coneixerà els costums de la Barcelona anarquista dels primers anys de segle XX, disfrutarà amb un fulletó propi de l'època, i res el molestarà mentre duri la lectura.

Novel·la històrica i novel·la sentimental, escrita històricament i sentimentalment, Foc latent és un text massa llarg i monòton que no aconsegueix satisfer amb alegria el desig de llegir, perquè no provoca cap esclat estilístic memorable, perquè les passions dels personatges no trepitgen cap territori novedós, perquè tot té un sabor de cosa vista temps enrere, sense l'avidesa del risc, perquè el maniqueisme de les conductes distorsiona i simplifica la realitat, i perquè no incita gens a la relectura.