Una fuga per recordar

La gran evasió

Xavier Montanyà

Ara Llibres

Barcelona, 2006. 208 pàgines

Ja fa temps que Xavier Montanyà (Barcelona, 1961) ha demostrat tenir una bona mà per al reportatge, sigui a la televisió, buscant la immediatesa de les imatges, o per escrit, fiant-ho tot a la paraula. Fa la impressió que quan a Montanyà li interessa un tema, no para fins a investigar-lo a fons i fins a trobar la manera més eficaç de narrar-lo. Ho va demostrar amb els treballs televisius Granados y Delgado. Un crimen legal i Winnipeg, palabras de un exilio, i també amb el llibre Pirates de la llibertat. Pel que es pot veure en aquest nou llibre, La gran evasió, l'aposta de Montanyà continua, encara que en aquest cas la història tingui ben poca relació amb Catalunya.

Fa la impressió que La gran evasió és un interessant reportatge que ha sortit d'una història anterior, la del Winnipeg. En aquell vaixell, enviat pel poeta Pablo Neruda, van arribar a Xile el setembre del 1939 molts exiliats catalans que buscaven un nou món que els acollís després de la desfeta de la guerra. Entre aquells exiliats hi havia Carmen Arias, una comunista que es va quedar a viure a Xile i que va tenir uns fills que, com ella i com el seu marit, es van comprometre amb l'esperit de l'esquerra revolucionària. Un dels fills, Rafael Pascual, va ser precisament un dels quaranta-nou presos polítics que el 1990 es van escapar, en una espectacular fugida, de la Presó Pública de Santiago de Xile, on la dictadura de Pinochet els havia confinat.

Aquesta és, doncs, una història que podríem qualificar de segona generació. Si a Winnipeg tocava explicar una història solidària del 1939, aquí arriba el torn d'ocupar-se d'un tema molt més recent que, en certa manera, mostra la vigència del compromís en la generació següent i que enllaça amb el present immediat. La recent arribada a la presidència de Xile de la socialista Michele Bachelet hauria de servir per tancar aquesta ferida encara oberta, ja que són molts els exiliats per culpa d'aquella fugida que encara no poden tornar al seu país.

La manera com està narrada La gran evasió , amb una estudiada estructura, és impecable. En la primera part, "L'atemptat", Montanyà narra l'intent d'assasinar el general Pinochet, el 7 de setembre de 1986, per part d'un grup de militants del Frente Patriótico Manuel Rodríguez (FPMR), braç armat del Partit Comunista Xilè. El pla, centrat en una zona de Xile coneguda com El Cajón de Maipo, s'explica d'una manera ben detallada. Sabem, per exemple, com arriben les armes a la costa nord de Xile, com es prepara minuciosament l'operació, com els militants fan un túnel per col·locar els explosius sota la carretera per on ha de passar el cotxe del dictador, com fan aturar la caravana... i com l'atemptat acaba fracassant i provocant una forta repressió.

Després d'aquest inici de ritme cinematogràfic, Montanyà es concentra en "L'abans i el després de l'atemptat", amb un repàs de la història del FPMR i amb capítols sobre la introducció d'armes al país, sobre les relacions entre els Estats Units i Xile i sobre la implacable venjança de Pinochet. A la tercera part, un cop disposem de la documentació adequada, Montanyà recupera el ritme cinematogràfic per narrar de manera detallada la fuga de la Prisión Pública organitzada pels activistes polítics. Tot és tant de cinema que fins i tot s'esmenta la pel·lícula titulada La gran evasió, protagonitzada per Steve McQueen, que dóna títol al llibre i idees als protagonistes. La diferència, però, és que allà tot era ficció i aquí manava la dura realitat.

El 29 de gener del 1990, la nit de la gran evasió, queda reflectida a les pàgines del llibre com una nit memorable en què gairebé tot va sortir com havien planejat els fugats. Queda un tema pendent, però, que és del que tracta l'últim capítol del llibre. Aquest és el tema de la reinserció d'uns fugats que encara ara, disset ants després del retorn de la democràcia a Xile, no poden tornar al seu país. És, sens dubte, un tema pendent de la democràcia xilena, una història que encara s'ha de tancar.