L'art i la transformació de les ciutats
Calaf i Manresa acullen el tercer programa d'intervencions artístiques en espai públic 'Idensitats', que atorga una nova centralitat a l'individu i a la interacció social en la transformació del territori
Dues jornades de debat al Centre d'Art Santa Mònica han clausurat les activitats de la tercera edició d' Idensitat Calaf / Manresa 05 ( www.idensitat.org), un projecte d'investigació artística i interacció social en l'espai públic dirigit per l'artista Ramón Parramon. A les atapeïdes trobades, titulades Qüestionant l'art públic: projectes, processos i programes , els diversos col·lectius i artistes que, entre els mesos de juny de 2005 i abril de 2006, han desenvolupat els seus projectes en el marc d' Idensitat , varen comparar la seva experiència amb la dels responsables d'altres programes d'art públic: Madrid abierto , a la capital espanyola, Tran:sit , a Roma, i InSite , a San Diego i Tijuana.
Els projectes presentats impliquen diversos col·lectius de ciutadans en una interacció real
La resposta ciutadana i el debat suscitat han motivat que ja es posi en marxa la nova edició d' 'Idensitat'
" Idensitat és un programa que impulsa les pràctiques creatives, centrades en noves formes d'implicació i participació social, mitjançant la convocatòria de projectes artístics que afecten el territori i els seus habitants. Allò que el caracteritza i diferencia d'altres iniciatives semblants és l'accent en el vessant processual dels projectes, que estimula la interacció entre els aspectes socials i artístics", explica Parramon, que ha desenvolupat una llarga trajectòria en la intersecció entre art, espai públic i dinàmiques socials, sense amagar que es tracta d'un àmbit "on no sempre els resultats són gratificants, degut a la complexitat del plantejament i a la dificultat de comunicar-lo de forma concreta".
No és aquest el cas de la tercera edició de la iniciativa, evolució de la Trobada d'Escultors de Calaf creada el 1994, de la qual mantè només el marc territorial i la fórmula de la convocatòria internacional oberta per seleccionar els projectes. "A més d'indicar el creixement i l'expansió urbanes com a temes centrals, les bases de la convocatòria apuntaven cap a treballs multidisciplinars, capaços d'implicar activament els ciutadans en el procés de treball", assenyala Parramon, que va presidir el comitè de selecció encarregat d'elegir cinc dels 187 projectes, la metita dels quals són estrangers, que varen respondre a la crida. "Vàrem seleccionar tres propostes per a Calaf i dues per a Manresa. Són projectes que reflecteixen diferents problemàtiques de la transformació urbana que afecten les dues poblacions, i impliquen diversos col·lectius de ciutadans en una interacció real, que supera l'aspecte merament conceptual i toca l'esfera de la vida quotidiana", indica Parramon. Així, el projecte d'Erika Artz i Juan Linares Nucli Antic (Calaf) , que es va proposar detectar els elements que no queden contemplats en els esquemes de rehabilitació urbanística, aborda la problemàtica de l'evolució dels centres històrics, així com la relació entre les petites intervencions d'autoreestructuració dels habitants i les polítiques de regulació estètica impulsades per les administracions. El treball consta d'una sèrie d'entrevistes a veïns, una recopilació fotogràfica i intervencions artístiques en espais privats afectats per les normatives públiques, com les finestres exteriors.
L'evolució dels nuclis rurals s'analitza a S.I.T. Ser vei d'Interpretació Territorial , un projecte del col·lectiu Sitesize (Elvira Pujol i Joan Vila-Puig), que es centra en la transformació i expansió de Manresa, així com en les seves relacions amb els municipis que l'envolten. S.I.T ., que ha establert llaços amb nombroses associacions veïnals actives a la zona, serà recollit per Can Font, un Centre d'Interpreació de l'Aigua de propera inauguració, que ja ha manifestat el seu interès en donar continuïtat a la iniciativa.
La percepció de la ciutat durant la nit protagonitza Catalana Troll , una proposta d'AWP (Alessandra Cianchetta i Matthias Armengaud), basada en un itinerari nocturn en transport públic entre Calaf i Manresa, que simula una cartografia del territori d'aquí a 25 anys i incorpora esdeveniments creatius, com ara música i performance . L'itinerari, dissenyat amb les col·laboracions d'estudiants del cicle de Dinamització Sociocultural de l'IES Guillem Catà, de Manresa, es realitzarà després de l'estiu.
Una altra iniciativa ha posat de manifest la capacitat dels joves per convertir-se en agents actius en el disseny dels llocs que freqüenten. Es tracta d' Acció educativa , un projecte realitzat pel col·lectiu Estràbic, el maquetista Josep Mases i un grup d'alumnes de l'IES Alexandre de Riquer consistent en transformar una antiga caserna en un centre social, que es presentarà com a proposta a l'Ajuntament.
Sens dubte l'experiència més innovadora ha estat La ciutat dels nens , un projecte de Natalia Naranjo, Elena Perera i Víctor Viña, que va involucrar un grup de nens de vuit anys del CEIP Alta Sagarra de Calaf. Amb l'objectiu d'entendre la percepció que els menuts tenen de l'espai i incitar-los a expressar la seva opinió, se'ls va equipar amb una mini càmera integrada en un casc, un micròfon per enregistrar sons i comentaris, i una motxilla amb un petit monitor per reproduir les imatges filmades en temps real. "Els comentaris recollits van des d'allò anecdòtic fins allò social. Molts dels entrevistats expressen peticions concretes, de manera que mitjançant les noves tecnologies els nens es converteixen en un canal de reivindicació ciutadana i l'espai públic és retornat a la seva funció original de fòrum per al debat i l'expressió d'opinions", explica Viña, que properament realitzarà el projecte a Londres i Berlín. "Tant la resposta ciutadana com el debat posterior ens han confirmat la necessitat d'aquest tipus d'iniciatives, de manera que volem activar la propera convocatòria quan abans millor, per a que la dinàmica no s'interrompi", conclou Parramon, que en donarà a conèixer les bases abans de l'estiu.
Gràcies al programa de l'Oficina de Difusió Artística (ODA) de l'Àrea de Cultura de la Diputació, una exposició que recull documentació audiovisual, fotogràfica i textual dels projectes d' Idensitat es presentarà en vàries localitats de la província de Barcelona.
De l'art a la realitat
Al centre de Calaf, a la cruïlla entre el carrer Teixidor i el passeig de Santa Calamanda, enclosa entre velles parets, s'amaga un jardí, protegit del vent i les mirades indiscretes per uns arbres altíssims. Es tracta de Can Bertran, un espai la darrera propietària del qual, una dona gran sense descendència, en va fer donació a l'Ajuntament de Calaf amb l'única condició que fos disfrutat per persones grans. L'ocasió per convertir en realitat aquell desig ha arribat de la mà dels cinc arquitectes italians del col·lectiu 2A+P de Roma i del seu projecte Ground Specific. La proposta, que es va desenvolupar amb la col·laboració directa dels ciutadans implicats, consisteix en la recuperació del jardí de Can Bertran i en la seva posterior transformació en un espai d'oci i entreteniment, especialment pensat per a la gent gran. La idea va ser acollida amb un entusiasme tal pel conjunt de la ciutadania, que l'Ajuntament ha decidit assumir-la i posar-la en marxa quan abans millor. El projecte executiu ja ha estat aprovat i a començaments de l'estiu s'iniciaran les obres adreçades a estructurar l'espai en entorns oberts o parcialment tancats, regulables climatològicament i concebuts per realitzar activitats diverses: des de conversar a petites tasques de jardineria, passant per diversos tipus de jocs, com ara petanca, el dòmino o els escacs. El jardí, que s'ha dissenyat a partir de la visió dels futurs usuaris, també es gestionarà amb la seva implicació directa. Segons els membres de 2A+P, "el projecte s'emmarca en una visió de l'arquitectura com a procés de transformació i d'estratègies adreçades a reconfigurar les relacions i els possibles equilibres entre els aspectes ambientals, naturals, socials i energètics".
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
¿Tienes una suscripción de empresa? Accede aquí para contratar más cuentas.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.