Bisexualitat i adulteri

Anna Karenina, Madame Bovary, l'Anna Ozores de La Regenta... La literatura del segle XIX va plena d'heroïnes enfrontades a les convencions socials més masclistes i reaccionàries. Les dones adúlteres havien de rebre un càstig exemplar, fins i tot a les novel·les, per no espantar als benpensants. L'adulteri també va temptar a la protagonista de Laura a la ciutat dels Sants, obra cabdal de Miquel Llor (Barcelona, 1894-1966). L'escriptor Emili Teixidor (Roda de Ter, 1933) ha volgut retre homenatge a la desventurada amant de l'advocat Pere Gifreda a la seva nova novel-la, Laura Sants (Columna).

El protagonista del nou llibre d'Emili Teixidor rep l'encàrrec de fer una adaptació televisiva del clàssic de Llor. El director de la televisió catalana li demana una versió actual dels conflictes psicològics de la Laura, un relat que a la vegada ha de ser una denúncia del consumisme i d'altres pecats contemporanis.

Al principi, el guionista no ho veu clar. Fa molts anys que es va llegir la novel·la de Llor i creu que les coses són molt diferents a l'actualitat. El protagonista té vincles familiars a la ciutat que l'escriptor va utilitzar de model per la creació de Comarquinal, una vil·la imaginària i provinciana on les aparences eren més importants que el cor i la realitat. Abans de començar a treballar, decideix visitar l'indret per trobar una Laura moderna. De mica en mica anirà comprenent que el retrat novel·lesc de Llor continua vigent. "Hi va haver un temps en què molts escriptors van donar preeminència a un seguit de figures femenines per reflectir les febleses de la societat. És un tema fascinant, tractat sempre per homes, des de Narcís Oller a Juan Varela", va explicar ahir Emili Teixidor a la presentació del llibre. El guionista i protagonista de Laura Sants, però, aporta una mirada diferent a tots aquests autors perquè és bisexual. "La seva bisexualitat suposa que és infidel per naturalesa. L'adulteri es plantejava amb les obsessions pròpies d'un sistema rígid, el de les parelles tradicionals. Això ha canviat força. Només cal pensar en els musulmans, que poden tenir diverses dones. Hi ha tota una part de la humanitat amb uns conceptes propis sobre la fidelitat", va afegir l'escriptor.

La Laura de Llor, una jove de Barcelona sense pares que es casa amb en Tomàs -l'hereu d'una important nissaga de Comarquinal- es troba amb el rebuig de les dones de la vil·la, que la menyspreen per "estranya". El personatge de Teixidor constata aviat que els nouvinguts encara no són ben rebuts en aquestes societats tancades i, gairebé, endogàmiques, llocs on els forans són considerats intrusos. Per això, pensa que la Laura moderna podria ser perfectament una immigrant, encara que es planteja altres possibilitats, com una Laura política -una noia humil a punt de convertir-se en la primera alcaldessa de la ciutat- o una Laura feminista i lluitadora.

El guionista, gràcies als seus contactes amb un addicte al periodisme groc -l'editor del Confidencial-, s'assabenta de les corrupteles polítiques de la comarca, herència dels draps bruts de franquisme. "He volgut expressar que la corrupció del poder polític i econòmic i la de l'amor tenen moltes coses en comú".

Com ja és costum a la seva narrativa, Teixidor ha treballat molt artesanalment el ric llenguatge literari d'aquesta nova novel·la. Així, va passejar pels pobles de la seva comarca natal (Osona) per recuperar expressions antigues i ja perdudes en el tràfec de les ciutats. La picaresca dels camperols viu una revifalla a les planes de Laura Sants. Em alguns indrets, per exemple, es donava el miracle de poder matar dos cops als porcs. Segons sembla, la carn no era gaire fresca a determinades contrades... "Totes les històries que explico són certes. Fins i tot m'he quedat curt", va dir Teixidor, qui va assolir un gran èxit amb la seva anterior novel·la, Pa negre .

Si bé a Laura Sants les reflexions sobre l'adulteri són recurrents, l'escriptor va deixar clar que no volia fer una obra moralista. "Que la gent faci el que vulgui!", va exclamar. Tampoc falten a la novel·la nombrosos tocs d'humor, que l'autor considera característics de la societat actual. "Als diaris, al costat de la secció de contactes et trobes amb el sermó de l'arquebisbe. No crec que sigui frívol".

Encara que el llibre és un homenatge a Miquel Llor, Teixidor creu que la seva Laura era "una mica bleda" perquè mai es va deixar portar pels sentiments. A l'escriptor li agrada més la valentia de l'Anna Karenina, la seva adúltera literària més estimada.