Reportatge organolèptic
Un mercat de queviures és un microcosmos ideal per desfermar els cinc sentits. I l'últim 30 minuts, diumenge passat, ho va saber captar i transmetre amb precisió. Independentment del contingut periodístic, La Boqueria, un mercat retratat destil·la olors, colors i sons, i evoca tota mena de gustos i textures. El tractament de la imatge, que firma el realitzador Josep Maria Domènech ( Balseros ) , és esplèndid. Hi ha detalls -com el pla d'una petita ploma blanca d'au que l'aire ha fet volar i ha acabat fixada en un vidre glaçat pel fred, o la visió d'un colom picotejant, agosarat, les paneretes de fruits secs d'una parada de grans a l'aire lliure- que ennobleixen visualment el reportatge, igual que l'enriqueix l'acurat so de la peça, a càrrec de Baldomero Aboy. ¿Sabieu que per descobrir si els pèsols són bons els heu d'escoltar? El xef Isidre Gironès, de Ca l'Isidre, ho explica a la càmera mentre en fa cruixir un grapat. I el crec crec que testimonia que l'aliment és a punt de solfa arriba amb tota nitidesa a l'oïda del teleespectador.
La Boqueria... és un magnífic reportatge organolèptic. El fresc d'estampes funciona en aquest cas com a missatge. I la informació només és un recurs per vestir-lo. De la mateixa manera que ho fa el llibre d'Isabel Obiols i Pere Ferrer El mercat de la Boqueria (Salsa Books) -que, estranyament, els autors obliden citar com a documentació-, la peça del 30 minuts tracta de la gran transformació que ha experimentat la plaça durant els darrers anys.
Parla, per exemple, el reportatge de les parades regentades per famílies històriques, com la de la Paquita Martí, oberta per la seva àvia fa 90 anys. La pollastraire es jubilarà aviat. I aquesta circumstància dóna peu als reporters a abordar el relleu generacional darrera dels taulells, sovint protagonitzat per homes i dones immigrants, que han esdevingut també compradors habituals de la Boqueria. La seva cultura gastronòmica ha motivat l'arribada als aparadors de nous productes exòtics fins ara: fruites, verdures, menuts...
Les parades de vísceres i despulles han reviscolat, i l'oferta d'una d'elles dóna lloc a un dels moments divertits del reportatge: quan una dependenta mostra a la càmera una menja molt apreciada pels nous clients malgrat no tenir gaire bona pinta. A l'Equador es veu que es coneix amb l'eufemisme de "nervios", però, en realitat, és un llarguíssim penis de vedell. Algunes argumentacions dels entrevistats també provoquen el somriure. Ho fa la intervenció de la Carme Gomà, que sosté una teoria peculiar sobre l'evolució de la jornada laboral femenina. La bacallanera recorda que, al llarg de 50 anys, ella s'ha passat moltes hores a la parada. És clar, comenta, que no li quedava temps d'anar a l'esteticista, la sauna o el gimnàs. "La gimnàstica", s'exclama, "la feia a casa, fent la feina".
La moda de la cuina -i dels cuiners- ha portat a TV-3 a repescar el xef seductor, Isma Prados, que cada dia a una hora adient per anar fent gana -abans del Telenotícies Vespre- condueix La cuina de l'Isma. El programa es basa en els mateixos ingredients que Cuina x solters: la simpatia del presentador i la senzillesa dels consells i de les receptes. Com que aquesta vegada, però, el format dura més, l'Isma necessita teloners i una cuina immensa.
