Tercera entrega de 'Generació D'

A finals dels anys vuitanta Marc Basany era un adolescent amb el cabell arrissat i cara de bon nen que tenia penjat a la paret de la seva habitació un cartell de la pneumàtica Samantha Fox. Set anys després, amb 25 anys, el jove havia substituït el pòster de l'exestrella del pop britànica per souvenirs de viatges a terres llunyanes. Igual que la Fox, els rínxols també havien desaparegut de la vida d'en Marc, eliminats a base de moltes hores de raspall modelador. Ara porta corbata: ja és tot un senyor enginyer de telecomunicacions; té 32 anys, s'acaba de casar, i els cabells, arrissats o no, escassegen.

Han passat 16 anys des que els teleespectadors de TV-3 van conèixer aquest xicot -i d'altres de la mateixa edat- mitjançant un 30 minuts en què Joan Úbeda i Francesc Escribano van voler retratar la Generació D , és a dir la nascuda en democràcia, amb la voluntat d'anar seguint els passos i l'evolució dels entrevistats al llarg dels anys. Voluntat que el tàndem de reporters va fer efectiva per primera vegada el 1997, aproximadament set anys després de la primera trobada. Des de la darrera cita, les vides d'entrevistadors i entrevistats han canviat força. Úbeda ja no és a TV-3 i Escribano ha ascendit molt: ara dirigeix la cadena. Però des del seu despatx d'executiu ha volgut mantenir el projecte, inspirat en realitat en la sèrie documental Seven up , que la BBC va iniciar el 1964. TV-3 emetrà el resultat de la tercera tanda d'entrevistes els pròxims dies 2 i 3 de gener, a les 21.30 hores.

TV-3 retroba els joves nascuts en democràcia que va entrevistar fa 16 anys per primera vegada

La primera vegada Úbeda i Escribano van parlar amb 66 adolescents, dels quals només 45 van voler ser entrevistats la segona, tot i que, al final, solament 16 van participar al programa. D'aquells, la tercera entrega de Generació D n'ha recuperat 12: Neus Tomeo, Dani Rifà, Carles Casellas, Marc Basany, Anna Serra, Pilar Capdevila, Israel Vilella, José Antonio Fernández, Pere Màrtir Anton, Rafa Martínez, Mercè Obón i Xavier Socoró.

Setze anys després de saber què opinaven aquells nois i noies nascuts els darrers anys del franquisme -"és la primera generació que desconeix en gran part la Guerra Civil", apunta Escribano- sobre, posem per cas, el sexe, l'amor, la política, les drogues o com veien el seu futur, l'última Generació D mostra com s'han capgirat o mantingut les seves conviccions. La principal diferència que el director de TV-3 troba en aquests testimonis passat el temps, al marge, és clar, de la física, és "la prudència". "Ara tothom és molt més reservat, més prudent, el que demostra que quan ets jove fabules", comenta.

Pel que fa a extreure conclusions generacionals, Escribano, amb totes les cauteles -"no se'n deriven criteris sociològics, però estem convençuts que el col.lectiu és representatiu"-, apunta que es tracta d'una generació "molt marcada pels accidents de trànsit". Un dels nois entrevistats la primera vegada, Antonio Ortega, va morir en un accident, i Neus Tomeo i Marc Basany n'han patit de molt greus.

De trajectòries n'hi ha per tots els gustos: una de les més originals, per la personalitat artística i idealista de l'entrevistat, és la de Dani Rifà, de Folgueroles. Quan tenia 15 anys volia ser músic i ingressar en una comuna "sense compartir la dona"; als 23 ja ho havia provat, això de viure en col.lectivitat, però hi ha havia durat un mes, i ara comença a preocupar-lo la jubilació.