Chez Isma

Isma Prados, el cuiner, va debutar el dia de Sant Esteve com a showman al capdavant d'un late titulat Suite de nit . TV-3 va presentar el programa com un especial nadalenc, però en realitat era alguna cosa més. Es tractava d'un assaig, d'una mena de pilot per calibrar les possibilitats de continuïtat del format, desaparegut de la graella de la cadena des que Andreu Buenafuente se'n va anar a Antena 3 a començaments d'enguany. Suite de nit -així ho reconeix La Productora, l'empresa que en té el copyright - és un espai fet a mida per Isma Prados. Per això, el plató està decorat com si fos un restaurant -amb cuina annexa i tot- i ell mateix representa que n'és el xef i el maître . Al tast del possible -o no- futur programa que l'autonòmica ens va oferir dilluns passat, una part del públic sopava un menú dissenyat per l'amfitrió -del qual malauradament no se'ns va desvetllar la recepta- mentre la resta es resignava a mirar-s'ho. Al marge de l'assumpte de l'àpat, el late show va transitar per les vies canòniques del gènere: humor, reportatges per fer riure, entrevistes i música. Amb una novetat: Prados no solament sap remenar cassoles, sinó que canta i balla.

La idea de Suite de nit és simpàtica, el presentador apunta maneres i l'especial va tenir encerts, com el personatge de Ruski, àlies el Piques . Fa de marmitó, a l'estudi televisiu, i de reporter destraler, al carrer. L'interpreta el dramaturg, guionista, director d'escena -i aviat de cinema- i actor Albert Espinosa. Espinosa, el recordaran, era el metge freaky d' Abuela de verano . I, com a la sèrie de TVE, també aquí dóna vida al perfecte despistat d'aspecte trinxeraire. Fins i tot confon el cognom del seu cap: li diu Campos en lloc de Prados. Total, si fa no fa són sinònims. Per acabar-ho d'adobar, la vis còmica de l'actor es manifes ta també representant la viva imatge de la perplexitat permanent: la cara que fa quan una venedora de figuretes de pessebre li explica que el caganer que ha triat "ve de Múrcia" és tot un poema.

Però malgrat la creativitat que s'endevina que hi ha darrere del Suite de nit , el programa necessita encara molt de rodatge o, per cenyir-nos al llenguatge gastronòmic, molta cuina. A Isma Prados se'l va veure al llarg de l'especial distès en els moments, diguem-ne, més interpretatius, però insegur en el paper periodístic. Va entrevistar el rumbero Peret i l'actor Paco León excessivament encartonat, i això que tots dos convidats donaven de si. I va tenir una equivocació. A l'actriu Amparo Moreno li va canviar el nom: li va dir Empar Moliner. Ara bé, tenint en compte que el programa era gravat i, per tant, l'escena s'hauria pogut repetir, no seria gens estrany que als responsables del late els hagués semblat graciosa l'errada tota vegada que l'escriptora no s'ha estat mai d'esbombar el seu amor -platònic, és clar- pel cuiner, i optessin per mantenir-la. Sigui com sigui, Isma Prados va aprofitar l'avinentesa per enviar a Moliner "un petó molt fort".

La inexperiència d'Isma Prados com a conductor de lates té solució: la pràctica la cura. Però al Suite de nit , seguint amb l'argot cuiner, li falta un punt de sal i algun bull més si aspira a convertir-se en un programa amb futur. El recurs al món de la gastronomia -la idea més innovadora i divertida que hi ha darrere del projecte- s'explota massa poc. Dilluns passat els teleespectadors ens vam quedar sense saber com elaborar el còctel de marisc i el morro de bacallà que tan bona fila feien, ni tampoc es va revelar el secret dels canelons de Sant Esteve que guarden les cuineres de Sils. Uns consells pràctics, al costat de l'humor i la gresca, s'haurien agraït.