Hipòdrom

Demà passat s'acaba l'any que fa 2005 i les televisions provaran de comprimir, en una hora o dues, 365 dies de notícies. Aquest ha sigut un any de catàstrofes, de tsunamis, terratrèmols, aiguats i sequeres, i el balanç serà desgraciat. Tot amb tot, aquesta mena de calamitats sempre són de caràcter general i tenen un contrapunt particular que per molts resulta tranquil.litzador. Si no els han tocat de prop, les observen amb pena i dolor però per dins pensen: "En el fons, no estic tan malament". És el que li ha passat enguany a la ciutat de Barcelona, que es compara amb altres anys i amb altres ciutats i, una mica ingènuament, el balanç li surt positiu. Aquesta sensació de benestar prové, per exemple, dels turistes ultrapirinencs que aquestes festes s'han passejat amunt i avall del passeig de Gràcia. Tots els hem vist, abillats amb abrics de quatre xifres i exultants davant els aparadors amb aquella cara de felicitat mig foteta que Casanova només sabia trobar en els homes que esmorzen dos cops cada dia: a ca l'amistançada i en casa pròpia.

A més, aquesta aspiració a la bona vida, a una imatge ideal de Barcelona, també s'ha pogut observar en dos dels camps que més rendiment han donat a la ciutat: el disseny i la moda. Fa poc, en una botiga de regals seriosos vam descobrir-hi la quinta essència del kitsch nostrat: una figureta del ruc català feta de trencadís, com si aquest quadrúpede habités el Park Güell i Gaudí l'hagués immortalitzat junt amb el drac de l'entrada. Aquell mateix dia ens vam adonar d'un altre senyal d'esplendor. Per mor de la moda, el centre de Barcelona s'ha convertit en un gran hipòdrom. Les barcelonines s'han acostumat a dur botes de canya, llargues fins al genoll. Es passegen totes per la Rambla de Catalunya amb una distinció d'amazona, altives i satisfetes. Ara només falten els cavalls. I que un cop l'any es pugui caçar la guineu a la Ciutadella.