Poètica de la veritat desapercebuda

Mallorquins que viuen dels records, mafiosos i sicaris poc escrupolosos, hippies utòpics, immigrants sense papers, al.lotes a l'espera de l'amor somiat, guiris eterns i paisatges corromputs per l'especulació són alguns dels protagonistes de la seixantena de relats que componen el llibre Els detalls del món (Empúries), de Biel Mesquida (Castelló de la Plana, 1947), una crònica sensual i apassionada de la Mallorca contemporània. "He volgut veure tot el caos mallorquí com un cronista concís i apassionat que s'estima el món i, especialment, Mallorca, perquè és el meu món. A través d'aquests textos vull ser l'historiador en primera persona de la Mallorca de començaments del segle XXI amb tota la subjectivitat de la mirada pròpia", explica l'escriptor. "El llibre reuneix quatre anys d'escriptura. Alguns relats són inèdits i d'altres havien sortit al Diari de Mallorca o al meu blog. Els he destil.lat i revisat per deixar l'essencial. He tret tot el que em semblava circumstancial i lligat a l'actualitat. He intentat fer un fris, un ciclorama d'una Mallorca global i local amb l'energia subterrània i volcànica que té aquesta illa", afegeix.

"Jo som un escultor del llenguatge, un artesà que també escriu pensant en els lectors del futur"

El llibre, que es divideix en tres parts narrativament ben diferenciades, comença amb una cita extreta d' Excelsior o el temps escrit , obra del mateix Mesquida publicada el 1995, on l'autor afirma que la veritat rau en el detall. "Els grans mestres, com Txèkhov, Kafka, Musil, Nabokov, Rodoreda, Pla o Joyce, m'han ensenyat que és en els detalls, en aquelles coses que la mirada normal no veu, on hi ha la veritat. La meva escriptura és sempre una indagació, feta de preguntes i incerteses". El mateix Mesquida fa la glossa dels tres apartats del llibre, titulats Els detalls del món , Mallorca és un continent i Sea, sun, sex and death : "La primera part està protagonitzada per la bondat, un sentiment que té molt poc prestigi literari; a la segona hi ha una gran pluralitat de personatges i situacions i la darrera és una acceleració narrativa. Veig aquest llibre com una mena de crescendo mozartià".

Moltes de les breus peces del volum van encapçalades per epígrafs que junts componen un tractat, molt personal, de teoria literària. Exemples: "Pur exercici de ventrilòquia sóc", "L'escrit és matèria viva", "Fer literatura, fer teixits de músiques lletrals", "El llenguatge és consciència", "Escriure en veu baixa com qui fa una confessió secreta", "La paraula: passatge, via, trànsit", "L'art de comprimir el llenguatge: cinquanta anys en una frase". ¿Per què aquesta necessitat de fer explícites totes les lectures del libre? "Sempre intento ensenyar al lector totes les meves cartes. Escric pel lector, sense ell no hi ha escriptura. Vull que faci una lectura apassionada, que trobi aigua per calmar les seves sets. Dono als lectors totes les meves alegries i defalliments per crear amb ells una relació sensual. Jo som un lector professional i un escriptor amateur ".

L'enderroc de classificacions acadèmiques dels gèneres literaris i un domini virtuós del llenguatge són dos dels trets estilístics predominants a l'obra. "No crec en els gèneres literaris. Són invents dels professors per fer pedagogia. Tot és escriptura. Els meus escrits sempre tenen una voluntat poètica. Vull aconseguir una gran densitat expressiva en el meu lèxic. M'agrada carregar els meus textos de nombrosos sentits. Jo som un escultor del llenguatge, un artesà que també escriu pensant pels lectors del futur", diu Mesquida. "L'escriptura no poètica no m'interessa, perquè és la pròpia dels dominants, dels poderosos, dels militars i dels grans mitjans de comunicació. Agafo els llenguatges abandonats per la política, aquells que estan plens d'electricitat, tendresa, amor, dolor... paraules que puguin commoure el lector, que li permetin el coneixement de si mateix, que el consolin de la vida diària".

Per il.lustrar les evocacions d'una Mallorca ja desapareguda pels excessos de l'urbanisme turístic, Els detalls del món inclou suggerents fotografies realitzades a l'illa per un autor anònim entre 1910 i 1920. "És una proposta similar a la que trobem a les obres de Sebald. Les fotografies representen un contrast dels relats i serveixen per fer pensar al lector. El record és una de les línies narratives fortes d'aquest llibre. Molts dels seus personatges viuen del record i poden sobreviure per la memòria", apunta Mesquida, i conclou: "La imatge també és un testimoni. Una vegada li vaig preguntar al pare Batllori quins documents utilitzava per escriure les seves històries. Em va dir que mai eren documents oficials, ni burocràtics, sinó epistolaris, autobiografies o papers privats dels escriptors. La mirada personal sempre conté veritats sobre la seva època".