Recomanem

Assaig

Hi ha homenatges amb flors i violes, discursos encesos i fugissers. N’hi ha, d’altres, de paraules. És el cas de Joan Climent, poeta. Un supervivent del segle xx –el títol complet–, l’obra que Ignasi Mora regala a la memòria de l’escriptor i periodista de Gandia. Un llibre entre la biografia i l’assaig en general, que s’apropa a la trajectòria de Climent des de l’estima i el record personal d’un poeta que començà en castellà i acabà en la llengua que parlava. Un llibre que, tot plegat, en crida d’altres, que vol obrir camins, “de bat a bat a tots aquells lectors que en el futur vulguen recuperar la memòria de Joan Climent, un fragment de la història dels valencians".

Revista

Abans d’arribar al número 400 –els aniversaris en aquesta riba de la Mediterrània comencen quasi heroics–, la revista Saó dedica l’últim quadern del 2014 a la gastronomia valenciana. “Cuina local, marques globals” han dit al monogràfic coordinat per Emili Piera. Un quadern eclèctic, en què podem trobar des d’una entrevista amb Miguel Barrera, de Cal Paradís, fins a històries oblidades amb dos personatges principals: vi alacantí i la Royal Army britànica. Hi ha espai també, és clar, per a l’arròs –perquè sense arròs no es comprén el País Valencià modern– i per a les fires gastronòmiques. A banda de tot allò, el repàs acostumat a l’actualitat social i política, amb alguna menció especial, com el retrat de Sonia Castedo que fa Andreu Escrivà, o les paraules de record per a Badia i Margarit d’Òscar Pérez Silvestre.

Narrativa

Hi ha un fantasma que recorre la literatura juvenil –juvenil només? És el fantasma dels Jocs de la fam. La famosíssima saga s’ha fet companya inseparable de qualsevol adolescent, i no tan adolescent, amb un llibre a les mans. Intriga, ciència-ficció i algun ingredient més. En la seua línia, L’era dels ossos, de la joveníssima Samantha Shannon, proposa la història de Page Mahoney, una jove amb un do i una maledicció. Enmig d’un règim totalitari de reminiscències orwellianes, on el somni està prohibit, ella pot entrar a la ment de les persones. L’equació està servida. El crit postadolescent, també: “nosaltres som la minoria que el món no accepta”.