A l’espera del teixit social

Més enllà de l’ambiciós objectiu que es va fixar el Fòrum de les Cultures de “moure el món”, hi havia un altre propòsit molt més pràctic i verificable: el de transformar una zona completament degradada. La desembocadura del riu Besòs, on coincideixen els municipis de Barcelona i Sant Adrià de Besòs, era clarament un espai sobre el qual calia operar urbanísticament, i que l’aleshores alcalde de Barcelona, Joan Clos, no es va cansar mai de qualificar com “el calaix dels mals endreços”.

L’organització del Fòrum de les Cultures va servir perquè les administracions públiques hi destinessin recursos i hi fessin dos grans canvis: d’una banda, un d’urbanístic i d’espai públic, que va permetre obrir la zona del Besòs al mar, recuperar tot el riu des de Montcada i Reixac, prolongar la Diagonal i la rambla Prim i fer-hi arribar el tramvia; i de l’altra, la construcció d’alguns equipaments, com ara l’Edifici Fòrum (on s’ha acabat instal·lant el Museu de Ciències Naturals de Catalunya) i el Centre de Convencions, on s’organitzen congressos.

El comissionat del

L’altre gran canvi ha estat mediambiental, i ha passat per la retirada de les torres de les línies d’alta tensió i per la construcció d’un dipòsit pluvial, una xarxa de clavegueram, una placa fotovoltaica i, sobretot, la depuradora més gran de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, que permet sanejar l’aigua que es retorna al mar. A més, aquesta depuradora està coberta per una gran plataforma que serveix d’esplanada per a la celebració de grans esdeveniments, com per exemple concerts o actes de festes populars.

Per tirar endavant tota aquesta transformació, les administracions públiques i les empreses privades van invertir fins a 1.985 milions d’euros, una quantitat de diners que molt difícilment hauria anat a parar al Besòs si no arriba a ser pel Fòrum de les Cultures. A aquesta xifra cal afegir-hi els 323 milions d’euros que van aportar les administracions per organitzar tots els actes.

“La visió que tenim des de Sant Adrià és que la transformació ha estat molt important”, assegura Josep Maria Canga, alcalde del municipi durant 22 anys i actualment comissionat al Consorci del Besòs. Tot i així, el polític reconeix que la sensació majoritària és que la renovació que va acompanyar el Fòrum tampoc no va ser tan significativa: “Hi ha hagut una transformació increïble, però no és visible”, afirma.

Els grans canvis no

El problema, segons Canga, és que les estructures més importants que s’han construït —com ara la depuradora— no estan a la vista del ciutadà, i per tant no es valoren, mentre que la transformació urbanística que ha millorat una part molt degradada de Sant Adrià tampoc no ha arribat a la majoria de la població, que ni coneix aquesta zona ni sembla que tingui intenció de conèixer-la.

Tot i aquesta valoració positiva, Canga reconeix que deu anys després del Fòrum encara no s’ha aconseguit despertar l’interès comercial: “Cal reconèixer que els locals comercials no funcionen bé” i que tampoc s’ha aconseguit la transformació social del barri de la Mina, que es troba “encallada”, segons Canga. I és que una cosa és l’urbanisme i les infraestructures i una altra les persones, avisa el comissionat.

En els propers mesos, la zona del Fòrum pot rebre un impuls que doni arguments als que encara confien que la dinamització d’aquest espai és possible: la construcció de tres edificis de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) —que permetran el trasllat de les enginyeries que hi ha a l’Escola Industrial— i l’obertura de la discoteca Amnesia a la platja de la Pau, que anirà acompanyada de la compra de diferents locals que es destinaran a usos comercials i d’oci. Aquest podria ser l’últim tren per consolidar la transformació del Besòs i crear el teixit social que encara no ha arribat. “O aconseguim dinamitzar-ho en dos anys, o començarem a presenciar el deteriorament de l’espai”, adverteix Canga.

“O millora en dos anys

La lectura que els veïns fan de l’aportació del Fòrum ja ha perdut aquesta esperança que encara manté Canga. De fet, els responsables de l’esdeveniment van ser incapaços d’aconseguir el suport de la xarxa veïnal de la ciutat. Un dels portaveus de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), Albert Recio, està convençut que “la funció del Fòrum era crear una barrera entre el barri de Diagonal Mar i el del Besòs”, on es dóna una diferència cada cop més gran. Segons les dades del 2012, la renda de les famílies del Besòs és tres vegades inferior a la de les famílies de Diagonal Mar. Els veïns van criticar des del principi la construcció del barri de Diagonal Mar, farcit de gratacels i envoltat per un parc tancat, en considerar que anava en contra de l’urbanisme que sempre havia defensat l’Ajuntament, basat en la “barreja d’usos”, segons el terme usat per la mateixa administració.

Recio també critica que el principal error de la transformació que acompanyava el Fòrum va ser “el component especulatiu” i que molts dels equipaments es van construir sense saber per a què servirien, com l’Edifici Fòrum mateix.

De les poques aportacions del Fòrum que salven des de la FAVB, destaca la depuradora, però ho troben insuficient: “Per cobrir una depuradora no era necessari organitzar una moguda com el Fòrum”, valora Recio. El líder veïnal també critica l’obsessió d’organitzar grans esdeveniments per transformar la ciutat.