Selecciona Edición
Conéctate
Selecciona Edición
Tamaño letra

Viatges en l’espai i en el temps

Després d’'El policía de las ratas' de Bolaño, Àlex Rigola repeteix al festival Temporada Alta amb un projecte de teatre comunitari

Àlex Rigola con algunos de los personajes que intervienen en “Migranland”.
Àlex Rigola con algunos de los personajes que intervienen en “Migranland”. EFE

Després d’El policía de las ratas de Bolaño, Àlex Rigola repeteix al festival Temporada Alta amb un projecte de teatre comunitari que forma part del programa d’Art per a la Millora Social de l’Obra Social de La Caixa. Migranland és un recorregut protagonitzat per joves immigrants amb l’objectiu de promoure l’ús de l’art i de la cultura com a eines de transformació social. Plantejat com un espectacle itinerant, és un viatge físic i virtual per la Factoria Cultural Coma Cros, que es transforma en l’estat que dóna títol a la proposta, tant pels racons que l’espectador visita com per les imatges que aquests joves ens mostren.

Pels seus protagonistes, és també una aventura des de fa tres mesos, que és el temps que fa que treballen amb diferents llenguatges narratius per explicar-nos la seva relació amb la ciutat on viuen, Salt, una de les que té l’índex d’immigrants més alt d’Espanya. “Els hem proporcionat un taller de fotografia i un de vídeo i els hem donat càmeres de fotos”, ens explica Àlex Rigola, entusiasmat amb aquest projecte que, per ell, també suposa una nova forma de treball. “Volia fugir del teatre amateur; el que hem fet és teatre document. Donem veu a un col·lectiu del qual s’acostuma a tenir una visió molt conflictiva. En realitat són gent molt solidària. Provenen de tants països diferents que han optat per la convivència, i aquesta ‘normalitat’ és el que he volgut reflectir. Per ells és una experiència única, però pels espectadors també ho serà, perquè els veuran d’una altra manera".

Àlex Rigola ens acosta a la realitat dels immigrants amb un espectacle itinerant

L’Odissea d’Ulisses és el fil conductor d’aquest experiment, que té els seus propis lotòfags, ciclops i sirenes en les odissees individuals d’aquests nois i noies de carn i os. Glòria Cid, de l’Obra Social de La Caixa, reitera la voluntat de l’entitat de donar continuïtat a aquest tipus d’iniciatives “des de la cultura, perquè aquests col·lectius desfavorits puguin expressar-se directament, sense intermediaris socials”.

La recaptació d’aquest muntatge, que s’ofereix en tres sessions, anirà destinada a entitats socials de Salt que treballen amb immigrants.

I sense sortir del marc del Temporada Alta, a Guy Cassiers (Anvers, 1960) li agrada traslladar la literatura a l’escenari amb un gran desplegament tecnològic i visual. L’any passat ens va portar El cor de les tenebres, també al Temporada. Ara hi torna per presentar-nos un dels personatges més fascinants, l’Orlando de Virginia Woolf, el jove que passa de ser patge de la reina Isabel I a ambaixador als palaus de Constantinoble abans de llevar-se un dia transformat en dona. El director flamenc planteja la seva posada en escena com un joc de miralls. L’actriu Katelijne Damen es posa en la pell d’aquest ésser que no vol morir.