Selecciona Edición
Entra en EL PAÍS
Conéctate ¿No estás registrado? Crea tu cuenta Suscríbete
Selecciona Edición
Tamaño letra

“El nostre disc no és monòton, ni monolingüe ni monocromàtic”

La reeixida banda de reggae i electrònica Aspencat afina la proposta amb ‘Essència’, un atractiu i eclèctic nou disc que eixampla el públic potencial

El grup Aspencat.
El grup Aspencat.

Com en un procés de lenta fermentació i maduració vinícola, el beuratge musical d’Aspencat, la banda de Xaló, ha anat afinant una recepta que partia d’una concepció avançada del reggae per envair a consciència uns altres territoris i, a poc a poc, situar-se en un lloc rellevant de l’escena en valencià i de més enllà (demà divendres actuen a la mítica sala Bikini de Barcelona). Ho han aconseguit, a més a més, fent bandera de l’autoedició, l’autoproducció i la descàrrega gratuïta, una aposta autogestionària que els ha eixit bé: el celebrat Naixen primaveres (2011) aconseguí 10.000 descàrregues en els primers cinc mesos d’haver eixit a la llum. Amb Essència (2013), el treball de confirmació d’Aspencat, si és que confirmar-se era encara necessari (abans hi hagué un disc de remescles, Inèdit, de 2012), han igualat la cridanera marca de quatre zeros en tan sols una setmana.

Les xifres són ben eloqüents. Però tenen a veure amb els resultats artístics: Essència s’obri amb tres pistes inapel·lables, amb la marca reggae de fàbrica (En els teus ulls, Nit d’esperança, La distància), i, a continuació, es fa incursions ben reeixides en terrenys com el hip-hop i l’electrònica. Pel mig, mixtures com Quan caminàvem, single d’avançament i una de les pistes destinades a convertir-se en un clàssic d’Aspencat.

Tur: "No volíem abandonar l’essència, però al mateix temps anem evolucionant"

Hi ha molta tela per tallar. Kiko Tur, cantant i compositor, ens ajuda a fer-ho via telefònica, i comença aclarint el títol de l’àlbum. “Afrontàvem el nou disc amb el dilema de què faríem. No volíem abandonar l’essència, però al mateix temps anem evolucionant, escoltant altres músiques, com ara el dubstep, i volíem que això hi quedara plasmat”. “Ivan no ve del hip-hop”, afig Tur amb referència a l’altre cantant del grup, Ivan Gosp, reclutat en l’època de Naixen primaveres, “però l’estil de cant rap li ix bastant natural. Hi hem anat afegint coses i estils sobre la marxa, i tal vegada és un disc més hip-hop del que esperava la gent, però ens agrada el resultat”. Tur esmenta com a referència i inspiració Seeeds, una banda alemanya de fusió de reggae amb electrònica, dels quals elogia el directe, o, en uns altres paràmetres, els francesos Dub Incorporation.

La profusió de fronts oberts, en tot cas, ha donat com a fruit un treball divers, que no dispers, diversificació ordenada en la seqüenciació del disc, que comença i acaba amb les cançons més reggae, més identificables amb la línia Aspencat, incloent-hi la revisió en forma de remescla electrònica d’un èxit anterior, El teu crit, i introduint pel mig els fragments més hip-hop i electrònics. “És un ordre pensat, tot i que sempre sorgeixen dubtes, però creguem que és el que funciona millor. En tot cas, no és un disc monòton, ni monolingüe, ni monocromàtic, ens abellia arribar a un ventall de públic més ampli”, explica Tur amb convicció, com un surfista que creu haver planat sobre l’onada bona. Fins i tot hi ha col·laboracions en diferents llengües, com ara en francés, anglés o castellà. “No ho hem fet pensant en el mercat estatal, tot i que estaria bé tocar en festivals”, aclareix, la qual cosa no seria cap novetat, atés que han passat per escenaris com el Rototom de Benicàssim o l’Skaville de Croàcia, on han pogut expandir la seua fama de rebentapistes.

Aspencat han creat una nova escena capaç de tocar en sales de capacitat mitjana, o en escenaris oberts

A banda del to festiu, els Aspencat reconeixen que tenen un fil que els uneix amb la cançó combativa de bandes de rock i cantautors veterans de l’escena en valencià, com ara Obrint Pas i Feliu Ventura. Un fil que cal filar amb cura per no caure en la paròdia: en Essència, Kiko Tur, responsable dels textos, ha tractat d’omplir-los de sentit i densitat. “M’agrada que el missatge tinga una certa unitat. En aquest disc hi ha hagut més faena en la part de documentació, de veure documentals que tenia pendents, de llegir per a aprofundir el que parle, per a tenir seguretat i carregar-me de raó. Però també hi ha més faena amb les veus i les harmonies”, explica.

Fet i fet, amb Orxata, Rapsodes i uns quants més, Aspencat han creat una nova escena capaç de tocar en sales de capacitat mitjana, o en escenaris oberts i festivals, i d’incitar obertament a ballar i a moure a la festa massiva, un vedat fins fa poc de les bandes d’ska del País Valencià. El tarannà eclèctic d’aquells grups, la seua manera d’acostar-se a ritmes i discursos musicals vigents per a reformular-los amb claus autòctones valencianes, segurament ajuda a eixamplar el cercle de fans. Tur ho confirma: “Als concerts veus gent no especialment conscienciada o que no està dins de l’escena o de la moguda política, que s’hi apropa perquè li ha entrat un tema o un ritme. Definitivament, hi ha un altre tipus de públic apropant-se a nosaltres i a unes altres bandes”. L’estiu s’endevina intens: després del bolo de Barcelona, Aspencat passarà per Eivissa i pels festivals Feslloch, Acampada Jove de Montblanc i Somriu de Callosa d’en Sarrià, entre altres cites.