Trabucada de sortida per al 2014

El sorprenent nomenament de Toni Soler i Miquel Calçada com a comissaris de la commemoració del tercer centenari dels fets de 1714 —la seu del qual podria ser el Castell dels Tres Dracs, a la Ciutadella— significa la trabucada (!) de sortida d’una celebració que farà parlar molt. En una primera enquesta d’urgència del Quadern sobre el tema, diversos historiadors aporten el seu punt de vista sobre la manera en què es planteja l’aniversari.

 “Com a historiador, crec que aquests actes haurien d’aportar més coneixements sobre la societat barcelonina i catalana del començament del segle XVIII, la que va viure i patir els fets de 1714”, afirma Albert García Espuche.

“S’haurà de valorar la feina dels comissaris quan es concretin els programes d’actuació que proposen i, més tard, quan se n’hagin pogut avaluar els resultats”, afegeix molt diplomàticament en relació amb els nomenaments. “Penso que un dels reptes que afronten és fer una difusió digna dels coneixements (els que ja estan assentats i els recents), sense caure ni en el populisme, ni en la banalització de les maneres de comunicar”.

“La commemoració del 2014 ha de servir, en primer lloc, per fer conèixer millor la història del nostre país evitant caure en mitificacions, en el victimisme fàcil o en la instrumentalització política”, apunta Joaquim Albareda. “Els historiadors hem avançat molt en el coneixement de la Guerra de Successió en les tres darreres dècades i convé no retrocedir gens incorrent en interpretacions romàntiques o esbiaixades. D’altra banda, és important saber difondre al màxim el perquè de la resistència de 1713-1714, el sentit de la defensa de les llibertats plasmades en les Constituci-ons d’aleshores. I cal fer-ho mitjançant diverses activitats (exposicions, conferències, actes populars...) i amb registres diferents segons el públic al qual s’adrecin”. Respecte als comissaris, assenyala: “No puc dir-hi res en contra. Són bons i reconeguts comunicadors i això avui és molt important. Però cal que s’assessorin amb historiadors —com està fent Toni Soler, alhora que està parlant amb diferents col·lectius de la ciutat per recollir idees i demanar col·laboració— i, sobretot, que organitzin activitats en la línia del rigor històric”.

Molt més aguerrit (en pur esperit 1714) es mostra Xavier Hernández, l’únic dels historiadors consultats que ha militat sota les banderes de la Coronela (en actes de reconstrucció històrica). “Trobo molt preocupant la manera en què s’està plantejant la celebració. Tot apunta que es tornarà a presentar la versió oficial de l’imaginari pujolista, tapant els fets més delicats, obviant els aspectes militars i provant de ser respectuosos en última instancia amb la monarquia borbònica”. Per a Hernández l’ocasió exigiria dignificar el patrimoni de l’època, fer servir el Born com a peça fonamental i espai emblemàtic, contribuir a les excavacions en jaciments i camps de batalla de l’època “com les que vam fer al Lluçanès i han permès descobrir una fossa comuna de 500 soldats felipistes del regiment de Burgos massacrats pels miquelets i fusellers de muntanya catalans, estimular el reenactment i les activitats pedagògiques i fer-ne una bona pel·lícula, o com a mínim un gran documental”.

L’historiador no és bel·ligerant amb els comissaris, al contrari, però en canvi considera de “jutjat de guàrdia” la Comissió de Commemoracions creada per la Generalitat amb motiu de la celebració, per la presència com a experts —enumera— d’Agustí Colomines, Pilar Rahola, Josep Maria Solé i Sabaté, Vinyet Panyella i Joan B. Culla. Hernández projecta muntar la guerra pel seu compte organitzant una exposició sobre el 1714 “a l’estil del museu dels paracaigudistes de Carentan” (Normandia), que inclourà marxandatge de la Guerra de Successió i fins i tot un bar de miquelets.

Per a Agustí Alcoberro, director del Museu d’Història de Catalunya (MHC), “el tercer centenari de la pèrdua de les llibertats catalanes (de la supressió de l’Estat català) ha de ser un moment clau per reflexionar sobre la nostra història i per ‘pensar històricament’, a la manera vilariana, el nostre present”. Alcober-ro recalca: “Des del MHC treballem en una triple línia: una gran exposició sobre la Guerra de Successió i, sobretot, sobre el procés de construcció de memòria per part del catalanisme polític contemporani que ha donat lloc a la Diada Nacional —amb tota la seva simbologia, els herois i els mites—; un gran congrés científic internacional, i el desplegament d’espais de memòria i d’activitats arreu del país a partir de l’actual Ruta 1714. També entenem que l’espai que va del Born al Portal de Mar, del centre que Barcelona obrirà el setembre de 1713 fins al Museu d’Història de Catalunya, aplega els llocs de memòria més destacats de la Guerra de Successió, i haurà de ser objecte d’un tractament coordinat per part de les dues institucions”.

Pel que fa als comissaris: “He pogut parlar personalment amb Soler i Calçada. En Toni ja hi està treballant, crec que amb una gran intel·ligència i eficàcia. En Miquel s’hi acaba de posar, però em consta que coneix bé la temàtica. Tant l’un com l’altre entenen el valor de la història i saben la importància que suposa aquest esdeveniment per al país”.