Un catàleg del ballarí Gelabert

A mb 59 anys, Cesc Gelabert, amb una forma física envejable, continua ballant incansablement sol o en companyia. El ballarí català, després de l’èxit obtingut amb la seva coreografia coral, La muntanya al teu voltant —amb la qual la seva compa-nyia va inaugurar el Festival Grec l’any passat— es va tancar uns mesos al seu laboratori per crear un programa de solos sota l’epígraf Cesc Gelabert V.O.+, que s’estrena avui al Teatre Lliure de Barcelona. Al llarg de la seva dilatada carrera professional, aquest artista ha alternat les creacions per als ballarins de la seva compa-nyia, Gelabert-Azzopardi, amb treballs en solitari, una necessitat vital per a aquest creador tan imaginatiu.

 El nou espectacle que estrena permetrà que el públic pugui apreciar el ventall de registres del ball de l’intèrpret, sens dubte un dels artistes més importants en el panorama de la dansa contemporània espa-nyola. Tradició i modernitat i saviesa i maduresa s’entrellacen en un ball intel·lectual i no escàs de passió.

Ara, amb solos ja coneguts, Gelabert presenta tres estrenes que ha batejat com a V.O.+1-2-3. Totes tres tenen música original de Borja Ramos i disseny de vestuari de Lydia Azzopardi. A Gelabert li agrada parlar d’aquest espectacle com “una retrospectiva de futur” pel caràcter intemporal que ha volgut donar a les peces.

Així, V.O.+1 és una obra que desprèn fantasia, cosa que comporta que el vestuari sigui una peça clau ja que facilita la transformació. És una obra marcada per l’alegria i el dinamisme de l’inesperat. V.O+2, per la seva banda, és una peça més formal en què l’autor reflexiona sobre l’efecte d’una imatge o una percepció en l’espectador. Segons Gelabert, es tractarien d’uns versos del poeta català Josep Vicenç Foix —“És per la ment que se m’obre natura a l’ull golós”— els que resumirien més bé el que pretén transmetre en aquesta obra que destil·la una serena harmonia.

L’última estrena, V.O+3, és un sentit i intens homenatge al ballarí i coreògraf alemany Gerhard Bohner, de qui Gelabert és un gran admirador i de qui ha interpretat diverses coreografies. La peça, a més de disposar d’una suite de Borja Ramos, inclou dues composicions de Bach interpretades per Pau Casals.

Dels antics solos cal destacar Preludis (2002), peça especialment amb música de Mompou, i My Fanny Valentine (2005), una encisadora proposta que el coreògraf balla a ritme de la cançó de Chet Baker i en la qual personifica un home de la nit a la ciutat de Nova York.

Però sens dubte una de les coreografies més aclamades serà la que interpreta a ritme del famós bolero Lágrimas Negras: aquest histriònic i a la vegada elegant solo estava inclòs en un dels treballs de més èxit que l’artista ha creat per a la seva companyia, la premiada obra Viene regando flores desde La Habana a Morón. Tot un catàleg Gelabert.