Adrià i Guardiola

A mi també m'ha atrapat la litúrgia de Sant Jordi, i sóc dels que compro la rosa, em regalen el llibre i em passejo tot cofoi per una diada tant nostrada. Hi deu haver qui ho troba carrincló. Jo, més que res, m'hi he acostumat i ja em va bé, així és que cada any participo de la festa i tota la pesca de manera tan rutinária com sagrada. A vegades em sembla que és una jornada tant primmirada que no vol competència. Ho dic més que res perquè sempre que el Barça ha jugat un partit de Copa de Europa per Sant Jordi ha perdut, ja fos contra el Leeds United o amb el Madrid.

 La derrota amb el Madrid va arribar aquesta vegada el dissabte abans i el dilluns, abans de tornar a caure el dimarts contra els anglesos del Chelsea a Europa, encara coia a les parades. La gent estava emprenyada i es deien alguna de gruixudes contra Guardiola. Hi havia qui estava molt ofés i parlava de guardiolades, una tàctica cruyffista que consisteix amb fer jugar Tello y Thiago en lloc de Alexis y Cesc. Pel que sembla aquesta vegada no es podia perdre de cap de les maneres perque en disputa no hi havia una copa, acostumat a guanyar com està el barcelonisme, sino que es jugava el cap de Mourinho. A més dels entesos i dels disgustats, hi havia qui es feia l'ofès, perquè el Barça l'havia fet quedar malament, en ridícul, davant dels amics i enemics amb els qui es fa el fatxenda, al bar o a la feina.

El xivarri esportiu contrastava amb la serena dialéctica gastronómica. Ferran Adrià no parava d'anar amunt i avall, tant aviat era a una ràdio com signava el seu llibre El menjar de la família, un dels més venuts. El millor cuiner del mon és un afortunat. El seu geni ha estat reconegut pels entesos i pels afeccionats i es pot passejar per tot arreu sense que li xiulin les orelles. Ha deixat escrites les receptes, ha tancat el Bulli i la seva creativitat es desenvolupa a la fundació. Ben guanyat s'ho té com a figura que es Adrià.

Vaig pensar amb la seva sort en comparació amb Guardiola, que té un partit cada tres dies. L'entrenador no només no pot fer una fundació amb el futbol tant singular i imaginatiu que ha implantat, també reconegut mundialment com la cuina d'Adrià, sino que ni tant sols pot rumiar-se si continúa o no al Barça, doncs alguns culés ja li han recriminat que fa massa temps que dura la murga i li demanem que no faci alineacions extranyes contra el Madrid.

El protagonisme de la pilota, al camp o a l'olla, es cada cop més gran a la festa literària. Tant Guardiola como Adrià estaven en boca de tothom, encara que per motius ben diferents, tot i ser dos fora de sèrie. Deu ser perquè el Barça i Sant Jordi no es porten massa bé.