Més Mecal que mai

El director de cinema peruà Diego Vega va enviar el seu primer treball, un curt que va finançar amb la venda d’havans que havia comprat a Cuba durant l’època d’estudiant, al Festival Internacional de Curtmetratges de Barcelona, Mecal. Però no li van acceptar. El refús li ha marcat aquests anys fins que els organitzadors del festival de cinema barceloní l’han convidat, en aquesta edició, a ser membre del jurat. “Ho he entès després de veure la qualitat dels treballs que es presenten”, assegura Vega que amb el seu germà Daniel han dirigit Octubre, un llargmetratge premiat a Canes i seleccionat pel Perú per als Oscar, entre setanta festivals més.

I és que l’interès per competir al Mecal creix any rere any, tal com demostren les xifres. A la XIV edició s’hi han presentat 4.528 curts de 31 països, 1.000 més que en l’edició anterior, cosa que ha portat a Roberto Barrueco, director del festival, a augmentar a 12 els dies de projeccions (de dijous a diumenge entre el 12 i el 29 d’abril), i augmentar les seccions per donar cabuda als més de 300 curts que s’hi projectaran, 116 dels quals competeixen per un dels premis de les seccions oficials. Sens dubte, és excepcional en aquests temps de retallades. “Més per menys, és el lema positiu d’aquesta edició”, explica Barrueco, “ja que estem cansats de sentir parlar de crisi i per no caure en la depressió”, explica.

Els curts que hi competeixen, com els llargmetratges de forma comprimida, repassen tots els temes, arguments i estètiques. Des de l’intimisme de la xilena La Ducha (millor curtmetratge al Festival de Berlín 2011), els temes socials de la carnal Tethered, la dramàtica Les enfants de la nuit, un film amb una història enorme, en 26 minuts, d’amor i odi a la França ocupada pels nazis, l’entranyable Cul de Bouteille, en el qual un nen es refugia en la imaginació després de rebre el rebuig dels seus companys o Sóc una noia, on la protagonista descobreix el seu veritable sexe. També l’èpica de The Lost Town of Switez o de la producció polonesa Camins d’odi, que reflecteix, de forma excel·lent, els conflictes bèl·lics que han enfrontat la humanitat, en només 10 minuts. Entre les espanyoles, Ahora no puedo, carregada d’humor negre, l’amarga Pornobrujas o la divertida Matador on the road, amb el versàtil Juan Diego encapçalant el repartiment.

Molts dels films que s’hi podran veure, arriscats, originals i creatius, tenen un difícil recorregut comercial, però d’altres han aconseguit un gran reconeixement i han competit als Oscar (A Morning Stroll), els Goyas (Birdboy) o els BAFTA (The Eagleman Stag).

A part de projectar curts realitzats a Alemanya, el país convidat, que inclourà treballs de directors de la talla de Fassbinder, Herzog o Richter; s’han programat seccions especials com First Ever, en què es projecten curts on apareixen el primer petó al cinema, el primer telèfon mòbil o el primer transsexual; també les anomenades Fi del món, Antiheroi, Heavy Metal o Friki, l’especial sobre sexe, que per quart any consecutiu té com a títol suggeridor Pluja Dorada, o la divertida batalla de programadors, en la qual el públic decideix qui venç en un combat de curts.

Durant el festival, que disposa d’un pressupost de 120.000 euros com en l’edició anterior, se celebra un mercat paral·lel de curt; un punt de trobada entre compradors, distribuïdors i realitzadors, que també han augmentat la seva presència en un 40%, segons Barrueco.