‘The Staircase’, la dificultat de saber la veritat

Carl Bernstein té una de les definicions més humils de la feina de periodista: donar la millor versió de la veritat que es pugui obtenir. Perquè la veritat s’esmuny, i aquests ­dies en tenim una prova en la curio­sa confrontació de dos productes televisius a les plataformes. El documental (Netflix) i la ficció (HBO) que s’han fet sobre un mateix cas, el de Michael Peterson.

Peterson (1943) va lluitar al Viet­nam i va publicar novel·les que van tenir una rendible notorietat. Els seus intents, però, de fer carrera política van fracassar en descobrir-se que havia mentit sobre la seva biografia. De mentides n’hi haurà més. Quan el primer matrimoni Peterson va viure a Alemanya, una amiga seva va morir en caure per una escala. Els Peterson van adoptar-ne les filles i un any més tard es van instal·lar a Durham (Califòrnia). Allí Michael coneix Kath­leen Hunt amb qui es casa el 1996. Aquest acomodat matrimoni acabarà el desembre de 2001 amb la mort de Ka­th­leen al peu d’una escala de casa seva. La descoberta que Michael tenia una doble vida (era bisexual) no el va afavorir en el judici. Com tampoc que Kathleen fos titular d’una assegurança milionària. Va ser condemnat a cadena perpètua el 2003. Després de vuit anys de presó, es va saber que un expert de la fiscalia havia amagat proves que afavoririen la defensa. Peterson va aconseguir la llibertat condicional amb arrest domiciliari. Finalment, el 2017 es va declarar culpable, tot sostenint la seva innocència d’acord amb la doctrina Alford, i va acabar el seu calvari.

Des de l’inici del cas, el presti­giós equip del cineasta Jean Xa­vier de Lestrade va seguir molt de prop la peripècia judicial gràcies a l’estreta col·laboració que van tenir del mateix Peterson i de l’advocat defensor, relator privilegiat del documental. És més, l’advocat va integrar els membres del rodatge en l’equip de la defensa per evitar que la fiscalia pogués reclamar el visionat del material que es gravava. Una primera part de vuit capítols de The Staircase es va estrenar el 2004; va ser premiat, tot i venir de part, i està considerat un títol fundacional del true crime. El mateix equip, atent al seguiment del procés, va afegir-hi dos capítols l’any 2012 i, darrerament, n’ha estrenat tres més a Netflix. El documental mostra el cost econòmic que té organitzar una defensa amb cara i ulls, un aparell judicial degradat i el patiment familiar, alhora que escampa tots els dubtes sobre la culpabilitat del protagonista, de qui als darrers episodis mostra l’empobriment físic i econòmic. Cercant la commiseració?

Pendents que HBO pengi tots els episodis, la sèrie de ficció, igualment titulada The Staircase, fa una aproximació menys benèvola amb el personatge. El capítol 4 recrea la suposada escena final del matrimoni. Kathleen descobreix la doble vida del seu marit. Cau per l’escala i Peterson la sacseja amb un neguit que permet parlar, sent generosos, d’homicidi involuntari. Però on la sèrie de ficció és clarament bel·ligerant és amb la presentació de l’equip francès del documental. No solament explica la relació sentimental que va néixer entre l’editora (Brunet, interpretada per Juliette Binoche) i Peterson —que el documental silencia— sinó que insinua que van prescindir d’algunes escenes per no perjudicar Peterson. L’equip francès ha protestat perquè l’edició de la primera sèrie ja estava acabada quan Brunet va encetar la seva llarga relació amb Peterson i el muntatge no es va fer mai, això diuen, pensant a afavorir Peterson.

En tot cas, l’exercici de seguir les dues sèries permet contemplar com l’aproximació a la veritat no la garanteix cap gènere, ni tampoc el més periodístic pot reivindicar una autoritat superior. I subratlla la importància que té un concepte molt present en el dret penal: el dubte raonable. En aquest cas, el dubte sobre la culpabilitat o, també, la innocència de Michael Peterson.