Xavi i la solució per al Barça

El Barça sembla decidit a tornar sobre les seves passes i aposta per fitxar Xavi com a entrenador després que Laporta expressés les seves preferències per un tècnic alemany que s’hagués inspirat en l’obra de Guardiola i l’estil creat per Cruyff al Camp Nou. El president va parlar de Tuchel, de Klopp i de Nagelsmann en temps encara de Koeman al Camp Nou. Aleshores dubtava i demanava temps per prendre una decisió i ara s’ha trobat que ha d’actuar contra rellotge després de nomenar com a interí Sergi Barjuan. La preferència és Xavi.

No és pas una situació estranya si es recorda el que va passar el 2008. A la directiva blaugrana hi havia discrepàncies sobre el substitut de Rijkaard. A Cruyff sempre li havia agradat Van Basten i els executius barcelonistes van arribar a parlar amb Mourinho abans que Laporta nomenés Guardiola per recomanació de Begiristain i Murtra, i també per l’oferiment de l’entrenador que avui dirigeix el City. Els experts en màrqueting consideraven que la marca Barça podia sumar més si s’afegia a la marca Mourinho que no pas si s’associava a la marca Guardiola.

No era una qüestió qualsevol: es considerava que Mourinho podia atraure nous fans i inversors al Camp Nou, mentre que Guardiola suposava reforçar la identitat del Barça. La tria va disgustar tant el portuguès com encoratjar el català, que va completar quatre temporades memorables, especialment el 2009 i el 2011, fins que va plegar i es va agafar un any sabàtic a Nova York. La sortida de Guardiola va obligar el director tècnic Zubizarreta a buscar una solució que va trobar en Tito Vilanova.

La mort de Tito va deixar el Barça molt tocat. Tata Martino es va sentir menystingut i va durar una temporada fins que va ser substituït per Luis Enrique. L’asturià i posteriorment Valverde van tornar a donar volada a l’equip de Messi, i si el fil de la banqueta es va trencar va ser per l’acomiadament de Zubizarreta. El president Bartomeu va perdre l’oremus, i l’equip i el club han anat de mal borràs fins a quedar despenjats del cap de la Lliga i amb dificultats per superar la fase de grups de la Champions. Koeman no se n’ha sortit i a Laporta no li queda més remei que encomanar-se a Xavi.

La tornada de l’excapità blaugrana es dona per segura, i qui sap si amb el temps també es reincorporaran a poc a poc Puyol, Iniesta i ves a saber si Guardiola i Messi. Un club dirigit esportivament pels seus futbolistes més emblemàtics, a l’estil del que passa al Bayern de Munic, podria ser a la llarga una alternativa a l’actual model de governança, discutit des que s’han visualitzat els problemes generats pels avals i s’estén la preocupació per creditors com Goldman Sachs. El deute no dona cap marge de maniobra a la junta de Laporta. Així que es tracta d’encertar-la amb Xavi.

El repte és demostrar que l’estil Barça, o si es vol la manera de jugar, té continuïtat, i que l’èxit no s’ha donat només per la genialitat de Cruyff i després de Guardiola, sinó que hi ha un fons comú, un solfeig futbolístic, que necessita ser dirigit per tècnics entesos i que sàpiguen molt bé el pa que s’hi dona al Camp Nou. Ho va explicar molt bé Zubizarreta en un article publicat a El País: “Com canviar essent fidels a una idea. El que ahir era transgressor avui pot ser carca. El difícil no és reptar els altres, sinó reptar-se a un mateix”, va escriure l’exsecretari tècnic i excapità del Dream Team.

Xavi vol acceptar el desafiament perquè coneix la casa, és punt de trobada de les diferents famílies barcelonistes, s’ha guanyat el respecte dels rivals amb la seva trajectòria i és un líder per als joves futbolistes del Barça. Sergi Barjuan va alinear a Kíev tres jugadors menors de 20 anys: Gavi, Nico i Ansu Fati. Al principi i al final del partit, a l’equip hi havia set jugadors vinculats al planter blaugrana i la mitjana d’edat dels que van guanyar per 0-1 era de 24 anys.

L’estadi olímpic de Kíev feia olor de la Masia. Les promeses són el pal de paller del Barça, entrenat per un altre exjugador del planter com és Sergi, sense menystenir futbolistes com Ter Stegen o Dembélé, als quals no va pesar la responsabilitat contra el Dinamo. La figura, en qualsevol cas, és Ansu Fati. Acostuma a passar en els moments de crisi: no hi ha més remei que confiar en el planter perquè els jugadors són de fiar pel seu compromís i la seva vàlua, un motiu més per ser manats per un director conegut, respectuós amb els músics i la partitura, com podria ser Xavi.