Per llogar-hi cadira

Que de cap nacionalisme no n’ha sortit mai res de bo, la història ens en dona molts exemples. Aquí a Catalunya, el nacionalisme de Jordi Pujol va convertir el règim en una cleptocràcia i, per si això fos poc, va engendrar l’independentisme d’Artur Mas, pensat per continuar fent negocis amb tranquil·litat gràcies a un poder judicial que no depengués d’Espanya. No hi ha dubte que l’èxit popular del moviment es deu, a part del desig de fer negocis, a quatre causes més: (1) A la mandra de Mariano Rajoy per dialogar. (2) Al poder de l’Espanya negra, representada pel nacionalisme espanyol, és a dir: el PP amb el suport subjacent de Ciutadans i, darrerament, el suport descarat de Vox. (3) Al fet que el nacionalisme català es dediqués a inocular l’egoisme col·lectiu dels individus més crèduls. I (4), a les mentides constants del poder català. Exemples: tenim la independència a tocar, tot està preparat, ni els bancs ni les empreses marxaran, el món ens mira, Europa ens rebrà amb els braços oberts, a Espanya no hi ha democràcia, és un país feixista, etc., etc. Fins i tot la Clara Ponsatí, en un sorprenent atac de sinceritat, va reconèixer que “anàvem de farol”.

Ser independentista, a Espanya, no està castigat per cap llei. I a mi, em sembla que està bé que no es castigui. Però els catalans que no ho som, més de la meitat, i que no vam anar a votar al referèndum il·legal de l’1 d’octubre, hem d’escoltar repetidament que el resultat va ser “el mandat del poble” (una altra garrofa), cosa que vol dir que nosaltres no en formem part. I així hem quedat marginats pel poder d’aquí i els seus mitjans propagandístics. No ens sentim representats per la Generalitat perquè és obvi que només governa per als que pensen com ells, que són una meitat doblement dividida; no tan sols entre Junts, ERC i CUP, sinó també entre els que s’han enriquit amb el procés i els que s’han adonat que han estat enganyats.

El país ha quedat doblement fracturat, i el poder nega que hi hagi d’haver un diàleg entre catalans, previ al diàleg entre el govern de Catalunya i el de Madrid. La resposta als indults no s’ha considerat un primer pas per anar a la reconciliació. Al contrari: s’ha dit que Pedro Sánchez els ha atorgat perquè s’hi ha vist obligat. Si el poder de la Generalitat actual s’entesta a demanar la lluna i a repetir la DUI, tal com voldrien la CUP i Junts, el futur és molt negre, i ho serà molt més quan el PP, ajudat per Vox, tingui el poder, cosa que tard o d’hora arribarà irremeiablement. Aleshores sí que n’hi haurà per llogar-hi cadira.