Un nou espai cultural afrofeminista que bull a Barcelona

Les àrees metropolitanes espanyoles estan compostes per un substrat social divers i multicultural format per persones de diferents orígens i procedències, reflex de la relació que Espanya ha establert amb la resta del món al llarg dels segles. Des de la perifèria geogràfica, molts referents i activistes van conquerint, a poc a poc, el centre de les principals urbs des de l'àmbit cultural, l'audiovisual o el polític. Ells estan transformant l'imaginari col·lectiu de la societat i lluitant contra el racisme estructural alhora que fan visible l'heterogeneïtat sociocultural.

Una mostra d'això és la nova Cooperativa Periferia Cimarronas, liderada per dones negres provinents del món de la cultura, que vol conquistar el centre barceloní amb un espai cultural que sigui referent per a totes les diversitats de la capital catalana, dibuixant un nou horitzó de convivència per a les generacions futures.

La cooperativa, que s'autodefineix com a afrofeminista i que representa una evolució natural de les activitats que des de fa més de cinc anys desenvolupa Black Barcelona Encuentro, ha estat creada per Silvia Albert Sopale —activista, actriu i directora de la companyia No es país para negras—, la gestora cultural Karel Mena i la il·lustradora i responsable de la Flor del Tamarindo, Elizabeth Montero Santa. “Aquest somni neix de la necessitat de tenir més llocs que ens permetin expressar-nos i compartir els nostres sabers”, explica Montero per correu electrònic. Albert hi afegeix: “És una cosa que fa molt de temps que estem reclamant”.

I no estan soles en aquesta demanda. Des de fa setmanes, la cooperativa ha anat obtenint suports de col·lectius racialitzats molt consolidats a Barcelona, com el Sindicat de Manters, les cineastes Sally Fenaux Barleycorn i Damian Sainz Edwards, l'actriu i docent Vicenta Ndongo, la directora i dramaturga Denise Duncan, o l'Associació Hibiscus d'Afroespanyoles i Afrodescendents.

Com un somni col·lectiu que fins ara cap d'ells s'havia plantejat materialitzar, Albert confessa que la inspiració per crear la cooperativa s'ha anat construint en veure l'èxit de projectes creats per la comunitat afrodescendent a altres llocs. “De companyies de teatre amb elencs exclusivament afrodescendents com l'anglesa Talawa; d'espais multiculturals, com La Aldea a Bogotà, Colòmbia; d'espais antiracistes com a t.i.c.t.a.c. a la mateixa Barcelona...”, enumera.

Tot i que les arts escèniques seran la pedra angular de Periferia Cimarronas, les seves impulsores volen que l'experiència vagi molt més enllà. “Imagina't arribar una estoneta abans per veure una obra i submergir-te en un espai que és botiga, galeria... en la qual pots comprar art, llibres, roba o cosmètica artesanal. Tot fet amb afecte des de la comunitat i sabent que, adquirint algun d'aquests productes, estàs contribuint a les economies de famílies afrodescendents. Després d'aquesta experiència entres a la cafeteria, que gràcies al gust i a l'olor del cafè touba preparat pel Sindicat de Manters et transporta al Senegal, a llocs màgics”, relata Montero. A més, indica Albert, la voluntat de la cooperativa és treballar amb altres associacions com Abarka Catering, o organitzar dies d'experiències gastronòmiques per apropar la cuina, la música i l'art de diverses parts del món.

En un moment en què la ultradreta i la xenofòbia campen arreu, aquest projecte s’albira com un punt de llum cap a la tolerància

En un moment en què la ultradreta i la xenofòbia campen arreu en diferents estaments governamentals del país, aquest projecte es presenta com un punt de llum cap a la tolerància. Fins i tot, com un espai per a la reflexió individual i col·lectiva sobre els privilegis, els silencis o les responsabilitats o la falta de responsabilitats que cadascú assumeix en la seva manera d'estar al món.

“Crec que hi ha ferides que no es podran curar col·lectivament si abans no es curen individualment. És molt important el procés i en quin lloc es troba cadascú. L'experiència individual nodreix la col·lectiva. Esperem que a Periferia Cimarronas vinguin les persones que ja han fet una feina antiracista i descolonial. Però si s'hi apropa algú que no l'ha feta, no tenim por del racisme ni del masclisme, sabem com afrontar-lo perquè no continuï aprofundint en la ferida, perquè no produeixin noves erosions”, assegura Albert, que creu que tant els productes culturals que es vendran en el que anomenen el seu Black Business, com l'oferta cultural de teatre o música, com fins i tot els plats de menjar o begudes que se serviran poden ser catalitzadors d'un canvi necessari. “A més, cada euro que les persones privilegiades dipositin a la perifèria estarà servint com a reparació simbòlica del deute colonial”, expressa la dramaturga. I assegura: “Tindrem una agenda d'activitats culturals irresistibles”.

Així, posant al centre les reivindicacions que sorgeixen d'aquest col·lectiu de dones negres, Periferia Cimarronas s'erigeix al popular barri de Sants com el primer espai afrocentrat i afrofeminista de Barcelona. “Sabíem que havíem d'estar a la perifèria perquè el públic hagués de desplaçar-se del centre al qual estem tan acostumats. Anar a la Periferia Cimarronas havia de ser gairebé un acte polític, un exercici de restitució”, assegura Albert.

D'aquesta manera, el col·lectiu pretén sacsejar consciències i aportar llum sobre els prejudicis que les persones racialitzades continuen patint quotidianament als carrers, damunt dels escenaris o davant de les càmeres. Per això, volen que la seva programació s'especialitzi en artistes que habiten els marges. “No només ens referim a espais físics, també parlem de com s'encasella i es menysprea l'art migrat o afrodescendent. En el cas dels actors i actrius, és estrany que se surti de l'estereotip a l'hora de representar algun personatge i és aquí quan et col·loquen al marge”, lamenta Montero, alineada a una reivindicació que col·lectius com Actrices y Actores negrxs de Barcelona o Black View de Madrid fa anys que denuncien.

En plena campanya de recaptació de fons i amb un pressupost estimat de 100.000 euros, Periferia Cimarronas té la intenció d'obrir les portes l'últim trimestre del 2021. Sumant sòcies i mecenes a mesura que les notícies del seu projecte van transcendint, la cooperativa ha demanat un crèdit a una cooperativa de finances ètiques i ja s'ha presentat a diferents subvencions autonòmiques i nacionals. No obstant això, són crucials el micromecenatge i la solidaritat entre els qui creuen en la necessitat d'un espai com aquest. “Les sòcies de Periferia Cimarronas decideixen què és el que volen fer amb els seus estalvis. Poden escollir entre deixar els diners al banc i no saber quina és la petjada que estan deixant, si s'utilitzen per finançar armament, o poden dipositar part dels seus estalvis en la cooperativa i saber que aquests estan destinats al creixement comunitari”, explica Albert.