L’encanteri de ‘Medea’ continua intacte al Tívoli

Un bon consell és que compreu una entrada per al Teatre Tívoli de Barcelona, on la companyia de dansa espanyola d'Antonio Márquez presenta Medea, la inoblidable coreografia del 1993 del ballarí, mestre i coreògraf José Granero. Aquesta magnífica coreografia va reunir la cabalosa i expressiva música de Manolo Sanlúcar, l'encertada dramatúrgia —basada en el text de Sèneca— de Miguel Narros, el ball del Ballet Nacional d'Espanya i molt especialment la magnífica bailaora Manuela Vargas en el paper de Medea.

El temps ha passat i ens hem acabat creient que ningú superaria la Vargas, o com a màxim la igualaria; no obstant això, dimarts a la nit el públic que va anar al Tívoli es va quedar impressionat i emocionat davant de la magistral, dramàtica i passional interpretació de la catalana Helena Martín. Aquesta bailaora va aconseguir amb la intensitat del seu ball torturat i amarg, esculpit per la gelosia, torturar el cor de l'espectador, que es posiciona de part seva. Amb la seva majestuositat gestual va aconseguir que el públic se solidaritzés amb el seu intens drama. Els seus braços són un gemec d'amor, mentre que la seva cintura es trenca una vegada i una altra modelada pel dolor de l'abandonament.

Jàson ideal

Al seu costat el benplantat i excel·lent ballarí Antonio Márquez, que després de l'estrena de Medea, aviat es va convertir en el Jàson ideal. El seu ball sobri i elegant, el seu fèrtil zapateado i el seu sensual gest van brillar amb força en tot moment. L'electritzant duo d'amor entre Medea i Jàson va tallar la respiració de l'espectador. En finalitzar aquesta coreografia, el públic va aplaudir més de 15 minuts, i això va fer que els intèrprets sortissin a saludar unes quantes vegades.

El programa incloïa també Macadanza, amb música de Camille Saint-Saëns i coreografia de Javier Palacios; Simfonia espanyola (4t moviment), amb música d'Édouard Lalo i coreografia de José Granero, i Bolero amb música, de Maurice Ravel i coreografia d'Antonio Márquez i Currillo. Unes obres que van evidenciar que la formació té cohesió com a grup. El seu zapateado és enèrgic i jove i l'elenc femení va mostrar un magnífic domini de braços i un bon treball de castanyoles. Si no podeu anar al Tívoli, teniu una altra oportunitat de gaudir de Medea en la temporada de dansa de Terrassa el cap de setmana del 22 i 23 de maig.