‘Impulsem la cultura’, una xocant campanya de TV3

Del 19 d'abril al 2 de maig, els mitjans de la Corporació (TV3 i Catalunya Ràdio) han fet la campanya Impulsem la cultura, que ha consistit, deien, a centrar la seva programació en el suport a la cultura. Ja és gros que a uns mitjans públics els calgui una campanya per impulsar la cultura. Una campanya, a sobre, restringida de dues setmanes per no fatigar el seu espectador amb una dosi excessiva d’aquesta cultura.

L’oferta ha consistit, principalment, a incrementar lleugerament els continguts sobre l’actualitat cultural als telenotícies i magazins informatius fent un esforç inaudit. Per evidenciar que es tractava d’una cosa excepcional, als TN, per exemple, mostraven el logo de la campanya quan encetaven el breu capítol de notícies culturals, com volent tranquil·litzar l’espectador que aquesta dedicació no era per sempre.

TV3 va voler acomiadar l’experiment amb un programa aquest diumenge, bàsicament musical. Peyu i Jaïr Domínguez en van ser els conductors, suposadament, humorístics. La brometa inicial era encertada i tota una cruel metàfora sobre el paper cultural dels mitjans públics. Perquè TV3 oferís cultura...calia hackejar-la. I ho aconsegueixen durant tres hores. Per fer-ho es converteixen en terroristes que maten i segresten, un mètode desagradable, poc exemplar i sense cap gràcia. Però un cop hackejada, l’oferta solament toca un pal, una determinada música. Altres pràctiques, com el teatre, la dansa o les arts plàstiques segueixen penalitzades. Era menester hackejar TV3 per fer el que van fer? La feina d’aquest parell va ser donar les entrades a les connexions en directe als quatre autobusos on hi havia música en directe, falcar una agenda cultural... Al web es podien seguir els concerts sense la seva intromissió. Una música més aviat festiva per engrescar els vianants que es topaven amb els autobusos pels carrers de Girona, Lleida i Tarragona. A Barcelona, amb un repertori esmorteït de discjòqueis, l’autobús, sembla ser que per imperatius municipals, estava plantat en un erm del Fòrum. Feia pena.

Al web de la campanya s’anunciava com a exemple del seu suport al teatre la reposició d’El fantasma de Canterville o Scaramouche i uns diumenges musicals amb... Òpera amb texans. Una manera de ser amb el teatre o la música seria que TV3 ajudés a produir aquests espectacles programant, un cop haguessin abandonat els escenaris, l’estrena televisiva dels títols més atractius o suggeridors. Però no, llevat d’alguna novetat com l’encert d’haver recuperat la seva col·laboració amb el festival de màgia de Badalona, aquests dies hi ha hagut títols reescalfats. I això que, quan es gosa, s’han fet ofertes interessants en el terreny dels nous formats (X, la sèrie, Correspondències, Bàlsam...) o dels llibres, tractats amb tranquil·litat i sense postissos (Tot el temps del món).

Un tristíssim exemple d’aquesta campanya, que va estrenar-se sota la seva invocació, ha estat Celebrem. Amb una persona acreditada als escenaris com Guillem Albà al davant, vol ser un programa que incorpora “la cultura a l’entreteniment”, un propòsit fatal perquè la majoria de les vegades ni entreté ni la cultura apareix enlloc. I aquest és el cas d’un xou amb fórmules tan tronades com encertar la mentida que, entre tres afirmacions, ha dit el convidat entrevistat o desxifrar quin famós o famoset s’amaga darrere d’una disfressa que, a sobre, com va succeir en un episodi, es desmanega. A Antena 3 això no els passaria. El millor petit detall era la seva atenció a la gent del circ, uns altres desvalguts televisius.

En fi, quan vulguin fer cultura val més que la facin sense avisar... l’audiència ja s’adonarà que alguna cosa ha canviat.