Horts i ‘mindfullness’ per fer front psicològicament al càncer

La vida de l'Adrià, de 31 anys, va canviar l'últim semestre del 2019. Tres mesos després que naixés el seu primer fill, li van detectar un càncer de còlon amb metàstasi al fetge. Havia perdut prop de 10 quilos en un mes i la seva companya li va suggerir que anés al metge. Si fos per ell, diu, hauria esperat més temps. “Em van diagnosticar un càncer molt avançat”, recorda, “em van dir que provarien quimioteràpia, a veure com reaccionava, però no tenia bona pinta”.

Assumir la notícia no va ser fàcil. “D'un dia per l'altre et diuen que et pots morir en setmanes”, comparteix l’Adrià. “Em preguntava per què m’havia de passar a mi i què havia fet”. La seva doctora li va recomanar rebre el suport psicològic de la Fundació Kàlida, una associació creada el 2015 que ofereix assistència psicosocial a pacients amb càncer, per assimilar aquell impacte. “El primer que vam fer va ser intentar parar el cop inicial”, recorda l’Adrià. Ell és un dels centenars de pacients oncològics que acudeixen cada any a les instal·lacions de Kàlida, al recinte de l'hospital de Sant Pau, per tenir un suport de l'equip professional de la fundació. “Acollim i acompanyem les persones que ho necessitin, així com els seus familiars, amics o cuidadors”, reivindica l'organització.

L’Adrià i la seva companya van rebre teràpia amb dues psicòlogues i ell es va inscriure als tallers de ‘mindfulness’ i nutrició. “Com que és un càncer de còlon, l'alimentació és molt important”, justifica l’Adrià. Als tallers presencials, tanmateix, l’Adrià tenia una sensació incòmoda: “Soc dels usuaris més joves i de vegades frustra més”, admet.

L’Anna Maria és gran. Té 54 anys i va començar a participar a Kàlida el 2016 quan li van detectar un segon càncer, una metàstasi òssia. “Em va afectar molt i no em veia amb forces per tirar endavant”. La van derivar a la fundació i segueix allà. “Ara vaig al grup de suport emocional cada dues setmanes, però he fet molts tallers”, explica la dona, que confessa que ha trobat un espai a mida. “He pogut compartir les pors, els nervis, tenir la mort present... Veus la realitat d’altres persones que estan en tractament com tu, fins i tot quan et diuen que vas bé.”

Per als pacients oncològics no és fàcil, de vegades, trobar un espai de proximitat de confiança, segons els usuaris. “El càncer genera una sensació d'aïllament”, assegura la Sara García, psicooncòloga de l’Adrià a Kàlida. “Moltes de les paraules que reben del seu entorn volen donar ànims, però no hi connecten i aquestes persones no troben el seu espai. Sembla que no puguis dir com et sents perquè sembla que et queixes”. La fundació està oberta a tota mena de pacients amb càncer, però té un diàleg constant amb l'hospital de Sant Pau per proximitat.

Un any diferent

La pandèmia va trastocar la vida de l’Adrià i l’Anna Maria. A la solitud pròpia de la malaltia es va sumar el coronavirus i la distància social que implica. Els hospitals van restringir les visites per impedir els contagis i els ingressats se les apanyaven com podien per passar el temps. “Han estat molt sols”, lamenta l'oncòloga de l'Adrià, Anna Virigili.

Els pacients van tenir les visites restringides a l'hospital, es van sotmetre a les llargues sessions de quimioteràpia sense acompanyants i, ja a casa, van patir el confinament propi de la pandèmia. “Ets vulnerable i no pots veure gaire gent”, relata l’Adrià. “Ara estic millor, però et trobes a casa sense poder sortir quan agrairies poder fer coses. Sempre convius amb el sentiment que en uns mesos et pots morir”.

Durant tot aquest temps, l’Adrià ha vist créixer el seu fill. “M'ha canviat la vida, sí, tot i que en aquests últims mesos m'han passat moltes coses. Amb la malaltia he intentat passar més temps amb ell”. Ara demana normalitzar la seva vida. “Vull tornar a treballar. Forma part de la meva vida”.