València, Aragó i les Balears demanen que el Govern torni al diàleg

Les comunitats autònomes veïnes de Catalunya volen que el futur president de la Generalitat treballi per reconstruir ponts. Els presidents de la Comunitat Valenciana, les Illes Balears i Aragó assenyalen a EL PAÍS que la carrera per la independència de la dècada passada ha perjudicat les seves relacions i la seva competitivitat. “És indispensable que les Illes Balears, Catalunya i la Comunitat Valenciana fem un front comú pels nostres interessos”, afirma la presidenta balear, Francina Armengol: “Si no ho fem”, afegeix, “guanyaran els interessos d'altres zones de l'Estat; és el que ha passat en els últims anys”.

El ple d'investidura per elegir el nou president de la Generalitat està programat per al 26 de març. Pere Aragonès, actual vicepresident de l'executiu català i dirigent d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), és el candidat amb més probabilitats de presentar-se a la votació parlamentària. ERC, Junts per Catalunya i la CUP negocien contrarellotge l'acord que porti de nou l'independentisme a formar govern. Armengol i el president de la Comunitat Valenciana, Ximo Puig, són conciliadors amb el nacionalisme català, però admeten que els vincles interregionals s'han vist perjudicats des que l'independentisme va intentar separar Catalunya d'Espanya per la via unilateral. “Les nostres relacions són cordials, però la situació política dels últims anys no ha permès tenir la relació normal que hi hauria d'haver entre els governs de Catalunya i les Balears”, assenyala Armengol.

“El fonamental és la normalització”, valora Puig: “El que no pot tornar a passar és que la Generalitat catalana tingui una actitud distant amb els empresaris o les institucions de la Comunitat Valenciana. Hi ha errors que cal superar”. Puig reclama “respecte i voluntat de cooperació dins d’un marc comú, que és Espanya”. Una queixa compartida entre els caps dels executius valencià, balear i aragonès ha estat les reiterades absències de la Generalitat als òrgans de debat i decisió que té el poder executiu perquè coordinin mesures els governs central i autonòmics. La coalició en el poder formada per Junts i ERC ha rebutjat participar en aquests fòrums argumentant que les relacions entre Catalunya i la resta d'Espanya han de ser bilaterals. “Ens agradaria, i seria positiu, que Catalunya tornés als fòrums de debat multilaterals de l'Estat per tractar qüestions com el finançament, en el qual tenim necessitats i posicions similars”, diu Armengol.

“És fonamental articular l'arc mediterrani en una posició no frontista”, subratlla Puig. “Hi ha molts temes d'interès per a ambdós: el corredor mediterrani, el finançament autonòmic, la defensa de l'economia productiva. Per abordar-los, l'atmosfera ha de ser l'adequada”. L'atmosfera no és l'adequada ni s'espera que ho sigui, vaticina Javier Lambán, president d'Aragó. Dels tres líders autonòmics, tots socialistes, Lambán és el més bel·ligerant amb l'estratègia dels últims governs de Catalunya: “Les polítiques del Govern català sortint han estat perjudicials per a Aragó en la mesura que ho han estat per a tot Espanya i per a la democràcia”. “Temo que el nou Govern repetirà el disbarat de l'anterior, corregit i augmentat”, prossegueix Lambán. “Qualsevol avenç del full de ruta del nacionalisme separatista, present des de fà lustres, es produeix en detriment de l'interès general del país”.

ERC, “element tòxic”

El president d'Aragó assenyala que és contrari “a la condescendència o a la transacció” amb l'independentisme, perquè l'“afavoreix sempre”. Les seves paraules es poden interpretar com crítiques a les concessions a l'autogovern de Catalunya durant les últimes dècades, però també a la taula de diàleg que el Govern va constituir el 2019 amb la Generalitat per superar el conflicte derivat de la independència unilateral. Lambán es mostra molt dur amb ERC: acusa el partit liderat per Oriol Junqueras d'haver torpedinat negociacions, en diversos àmbits, que va mantenir el 2016 amb l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i amb l'exconseller de Cultura Santi Vila. “Vam estar a punt d'encaminar acords. Però els va truncar ERC, que és, en la meva opinió, l'element més tòxic de la política catalana.”

Catalunya també manté relacions bilaterals amb els Estats veïns, França i Andorra. La presidenta de la regió d'Occitània, Carole Delga, espera que el nou executiu català aposti per “ampliar la xarxa de cooperació” que és l'Euroregió Pirineus Mediterrània, formada amb Catalunya i les Illes Balears. Delga va mantenir dilluns passat una entrevista amb el president del Govern, Pedro Sánchez, en la qual li va expressar la seva convicció que el conflicte polític a Catalunya ha de passar per “una solució pacífica basada en el diàleg”.

Crítiques a les ingerències del nacionalisme català

Els presidents de les Balears, València i Aragó es mostren especialment crítics amb la inclusió de les seves comunitats en l'estratègia del nacionalisme català. ERC, Junts i la CUP apunten als seus programes electorals la necessitat d'enfortir la unitat dels anomenats “Països Catalans”. Junts precisa que el seu objectiu és fixar un diàleg amb les autoritats d'aquestes regions per rellançar la “marca Països Catalans”. Ximo Puig, president de la Generalitat Valenciana, creu que “és una marca que no té cap virtualitat”. “No ajuda una prepotència”, afegeix, “que genera antígens en altres territoris”. Javier Lambán, president d'Aragó, titlla de “somieig carrincló” el concepte de Països Catalans i l'estratègia de sumar els municipis aragonesos fronterers amb Catalunya: “Posa de manifest la ignorància, interessada o estúpida, de la història per part dels autors d'aquest esperpent i el seu supremacisme totalitari i ridícul". ERC i la CUP defensen que les Balears i València tenen dret a l'autodeterminació. “El futur de les Balears no s'ha de decidir des de Catalunya”, sentencia Francina Armengol. La presidenta balear recorda que es tracta de territoris “amb un vincle cultural i lingüístic comú, però amb realitats socials i econòmiques diferents”.