José Elías, l’avalador de barri de Joan Laporta

L'empresari José Elías ha sortit al rescat del president del Barça, Joan Laporta, per “complir la promesa” feta a un amic. Fa sis anys, quan es va incorporar a la companyia d'energies renovables presidida per Elías —la cotitzada Audax—, Eduard Romeu va demanar l'impossible: un sou de mig milió a l'any, viure en un hotel i acudir cada dia a la feina amb taxi. Elías li va dir que no a tot. Tret d'una cosa: si Romeu, el financer que presumiblement portarà les regnes econòmiques del club, aconseguia que l'empresa superés els 1.000 milions en borsa, llavors Elías faria el possible perquè aquell complís el seu somni de ser directiu del Barça.

Más información

Joan Laporta, el Rei Sol del Barcelona

El retorn de Joan Laporta

Elías ha prestat, del seu patrimoni personal, prop de 35 dels 124 milions d'aval que Laporta necessitava per aconseguir la presidència. És l'últim gest d'una partida que va començar a jugar-se fa mesos, quan l'empresari, de 44 anys, va temptejar els candidats a substituir Josep Maria Bartomeu. “No m'agrada perdre ni a les bales, així que havíem d'anar amb el guanyador. I vam apostar per Laporta, que a més era la millor opció per al Barça”, diu en conversa amb EL PAÍS Elías, culer i soci del Barça, encara que no tant com per “no dormir si l'equip perd”.

En auxili de Laporta ha acudit un empresari fet a si mateix, d'orígens humils (el seu pare era electricista) que va néixer en un barri de la perifèria de Badalona: Sant Crist. “De vegades passa el miracle”, afirma sobre la seva trajectòria: d'aprenent de lampista a propietari del 66% de les accions d'un imperi de producció d'energia elèctrica. Elías, separat i amb tres fills, atribueix el seu èxit a l'educació: “Els meus pares es van gastar el poc que tenien portant-me als Maristes. És l'oportunitat de la gent de barri”, diu Elías, que no amaga —més aviat exhibeix— la seva condició de classe. “Soc bastant poligoner, i me’n sento orgullós. L'important és complir la teva paraula. I hi ha molt paio amb vestit i corbata que no compleix”.

Una altra promesa el va portar a canviar de cognom. Durant la major part de la seva vida, va ser José Barrios (va portar el cognom d'una parella de la seva mare). Hi ha amics que encara l'anomenen així, El Barrios. Fa cinc anys, després d'una batalla legal endimoniada, un jutge va accedir a substituir-li el cognom pel del seu pare, Elías. “Li havia promès al meu pare, abans de morir, que portaria el seu cognom”. Rosa González, que és la seva mà dreta a Audax, destaca que és una persona de paraula. “Si adquireix un compromís, compleix”, explica des de la setena planta de les oficines del grup al polígon de Les Guixeres de Badalona, amb molta llum natural i vistes al mar.

El retrat que la Rosa fa d'Elías és el d'un tipus espontani, políticament incorrecte, intens; amb idees i una gran agilitat mental, però que precisament per això s'avorreix amb facilitat. I que exigeix compromís. A les antigues oficines, quan Audax estava molt lluny del seu valor en borsa actual (951.029 milions d'euros) hi havia penjades “frases cèlebres” dels socis. La d'Elías, explica González, era només “busca't la vida”. Elías és pilot i aficionat a l'arquitectura: la seva última adquisició és una casa catalogada (ara abandonada) que serà la cara visible del grup i és al centre de Badalona, a prop del museu i de l'ajuntament. Un cop sobre la taula del noi de barri acostumat a l'existència de dues ciutats en una de sola, dividides per l'autopista: a dalt, la perifèria; a baix, els “BTV, els badaloninsde tota la vida”, diu.

La notorietat d'Elías amb la seva aproximació al món Barça es nota a l'oficina. Una empleada penja el telèfon i comparteix amb les companyes: “És el tema del dia. No para de trucar gent per preguntar-me si tindré entrades per al Camp Nou”, afirma somrient. L'empresari, que aquest dimecres a la tarda va acudir a la presa de possessió de Laporta, que ha fet possible amb els seus diners, creu que quedarà en segon pla perquè no formarà part de la junta directiva. “La idea era només, des del principi, donar suport a l’Eduard”. No descarta, tanmateix, algun tipus de participació directa en un club al qual, des d'ara, ha vinculat públicament el seu nom i el de la seva empresa.