El regal de Catalunya als Marañón

L'estàtua encara és al cigarral de la família Marañón a Toledo. La casa senyorial que va ser del metge Gregorio Marañón pertany avui al seu net Gregorio Marañón y Bertrán de Lis. Explica aquest en la seva autobiografia, Memoria de luz y niebla (Galàxia Gutenberg), que l'escultura de Josep Clarà amb què la Diputació de Barcelona va obsequiar el 1917 l'avi continua presidint l'accés a la finca, amb la inscripció “Catalunya a Gregorio Marañón” acompanyant l'obra d'art. Un regal per les atencions que un dels metges i intel·lectuals de més prestigi a Espanya va donar a Enric Prat de la Riba, president de la Mancomunitat de Catalunya i pare del nacionalisme català, al seu llit de mort.

Marañón y Bertrán de Lis (Madrid, 78 anys) va presentar dimecres les seves memòries al Cercle del Liceu de Barcelona, acompanyat per bons amics de les elits de la ciutat: els comtes de Godó, l'ex-primer ministre francès Manuel Valls i la seva dona, l'empresària Susana Gallardo, Salvador Alemany, president del Liceu, o Jaume Giró, membre de la nova junta del FC Barcelona de Joan Laporta. La conferència sobre Memoria de luz y niebla va ser una conversa amb el periodista Sergio Vila-Sanjuán. L'acte va tenir un aforament limitat i un accés especialment restringit a causa de les mesures sanitàries per la pandèmia del coronavirus.

“L'amistat que va unir el meu avi amb il·lustres catalans com Francesc Cambó, Josep Trueta o Augusto Pi y Suñer, té la seva continuïtat en la que jo mantinc amb els Guardans i la que vaig tenir amb Ramon Trias Fargas i Pere Pi Suñer”, va explicar Marañón a aquest diari.

Marañón ha estat un personatge clau i discret en la història recent d'Espanya: va participar en la fundació del diari EL PAÍS, en la fundació de la UCD, el partit del president del Govern Adolfo Suárez, i en projectes bancaris i empresarials fonamentals per a la modernització econòmica del país. A Catalunya, relata Marañón, els seus llaços venen de lluny, de quan en el tardofranquisme militava en la democràcia cristiana clandestina de l'ID i mantenia contacte amb representants d'Unió Democràtica. Després, explica, van venir responsabilitats empresarials de primer nivell quan va ser conseller de la cimentera Asland o president de la farmacèutica Roche, companyia que té una destacada presència a la comunitat autònoma.

També recorda Marañón l'inici de la seva amistat amb pròcers barcelonins com l'exalcalde socialista de Barcelona Narcís Serra, i amb l'advocat i exdirigent de CDC Miquel Roca durant l'etapa d'aquests al servei d'estudis del Banco Urquijo, del qual Marañón era director general, a l'inici de la Transició. Era un equip de cervells que va capitanejar el fundador de Convergència Ramon Trias Fargas. “En aquella època”, escriu l'autor, “pensàvem que Serra tindria una brillant carrera a les files nacionalistes, i Roca a les files socialistes”.

El futur de Valls

La presentació del llibre es va fer després que Manuel Valls anunciés que no tornaria a presentar-se com a candidat a l'alcaldia de Barcelona, en les eleccions municipals del 2023. Marañón apunta en les seves memòries que quan es van conèixer, el 2013, ja va intuir que Valls podia ser un referent de la política espanyola. Marañón opina avui que el fracàs del seu amic en les eleccions municipals del 2019 respon al fet que “l'èxit polític és sempre circumstancial i no només depèn de la talla dels governants”. “El prestigi europeu que té Valls com a estadista s'ha incrementat durant el seu pas per la nostra política”, diu Marañón, “no tinc cap dubte que uns o altres acabaran trucant de nou a la seva porta.”