Cleòpatra es reencarna en María Bayo

Reina als 18 anys, casada breument amb dos dels seus germans (així eren els ptolomeus), amant de Juli Cèsar, dona de Marc Antoni i mare de fills d'aquests dos grans romans, última sobirana d'Egipte, tan unida a la serp com Eva, Cleòpatra, descrita alternativament com a femme fatale i estadista, dona d'enorme cultura i puta, és un personatge del qual s'ha dit i escrit tot, i el seu contrari. Se l'han imaginat des de Plutarc, Shakespeare i Bernard Shaw a Cecil B. de Mille i Mankiewicz sense oblidar Uderzo i Gosciny. I l'han encarnat Theda Bara, la jovial Helen Hayes, Claudette Colbert o Elizabeth Taylor.

Ara ho fa tota una María Bayo en un viatge teatral i musical a la figura de l'eterna alexandrina que li ha pavimentat amb paraules el dramaturg Marc Rosich i en el qual la soprano navarresa barreja text i cant per parlar de la reina però també de si mateixa.

A Divina Cleopatra, que s'ofereix al Teatre Poliorama de Barcelona tres únics dies (3, 5 i 7 de març), Bayo està acompanyada per una formació inusual, sota direcció musical de Dani Espasa (de la direcció teatral se n'encarrega Rosich): Roman Gottwald (acordió), Darío Barroso (guitarra) i Joan Palet (violoncel). “És un repte, com m'agrada a mi: fer una cosa diferent”, explica en una entrevista telefònica la cantant, que ja va encarnar als escenaris teatrals una altra diva grega (Cleòpatra era d'arrels macedònies), María Callas, a l'obra Master Class, que es va poder veure el 2018 al Borràs. “Aquí hi ha més música, entre text i text canto en la primera part les àries de Cleòpatra del Giulio Cesare de Händel, que he interpretat tantes vegades en la meva carrera, i una altra gran varietat de temes, més eclèctics, Massanet, Piazzola, Hasse, Kurt Weill, en la segona”.

El text inclou monòlegs de Shakespeare o de Shaw. Del primer, algun de tan bonic com el de la reina al final d'Antoni i Cleòpatra. “Antoni ha mort, tot és res”, recita a l'altre costat de la línia Bayo, i és com sentir a l'oïda una ràfega de brisa directament des del Nil. Cleòpatra, foc i aire, com recalcava Harold Bloom...

Bayo evoca en l'espectacle la primera vegada que va fer de Cleòpatra, i com des de llavors es va anar interessant pel personatge, intentant esbrinar què hi havia sota la llegenda i els oripells de Hollywood. “Aquí hem volgut desmitificar la imatge popular de la vampiressa amb serp. El problema amb Cleòpatra és que tot el que en sabem per les fonts està escrit per homes, sens dubte si n'haguessin escrit dones en tindríem una imatge molt diferent”. I no només homes, sinó enemics, la majoria autors romans influenciats per la propaganda negra d'Octavi August. “La van vilipendiar en una veritable operació d'Estat amb la qual la van convertir en una simple seductora promíscua i criminal, una egípcia fogosa i busca-raons, quan era una dona de caràcter fort i molt culta, una erudita que parlava set llengües i estava versada en estratègia, història i política, i era el plançó d'una llarga i poderosa dinastia”. La soprano, no obstant això, no nega que Cleòpatra utilitzés la seva bellesa com a instrument polític, i qualsevol ardit per mantenir-se en l'inestable tron d'Egipte.

Mort sense serps

La funció juga als paral·lelismes enllaçant les vides de la reina i la cantant, dues dones valentes i fortes. Tècnicament, subratlla Bayo, el repte de cantar, recitar i parlar és complex. La soprano i actriu ofereix la mort de Cleòpatra sense serp, “cal posar-hi imaginació”, fa broma. L'escenografia es recolza en mobiliari i vestuari art décó. En preguntar-li quin és el tret que més l'impressiona de Cleòpatra, María Bayo no ho dubta: “Va estimar amb llibertat”.

La cantant ha visitat una sola vegada Egipte, però va aprofitar per anar de punta a punta del país, d'Abu Simbel a Alexandria, on va visitar les necròpolis i catacumbes darrere de l'ombra de Cleòpatra. “Segueixo amb passió el misteri d'on es troba la seva tomba”, murmura.