Félix González-Torres i la col·lecció d’art conceptual de Rafael Tous, eixos del Macba per al 2021

L'any 2021 apareix davant dels responsables de museus com un temps d'esperança en què els seus centres, malgrat la pandèmia, poden seguir oberts i oferint les seves programacions adaptant-les a les noves circumstàncies. El Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba) va presentar ahir dimarts la que serà la seva programació per als propers 18 mesos, coincidint amb el final del mandat del seu director, Ferran Barenblit, el 31 d'agost, després que la comissió delegada del Macba, amb l'Ajuntament de Barcelona al capdavant, anunciés que només prorrogaria el seu contracte un any més i no els cinc previstos inicialment –de cinc anys, més altres cinc–, un temps que Barenblit havia considerat necessari per consolidar el projecte que va començar el 2015.

Sigui com sigui, el Macba, malgrat les incerteses de la pandèmia i del final d'etapa, ha presentat una temporada amb noms propis, com la primera retrospectiva a Espanya sobre la vida i l'obra de l'artista cubà, nacionalitzat nord-americà, Félix González-Torres, que va morir als 39 anys a Miami; la col·lecció de Rafael Tous i la seva mítica Sala Metrònom, que es reobrirà després de 15 anys tancada, als quals se sumaran, ja el 2022, la primera monogràfica a Espanya de Cinthia Marcelle i una altra dedicada als tapissos, teles, dibuixos i vídeos de Teresa Lanceta.

“Serà l'última vegada que m'assec en aquesta cadira per anunciar una temporada; en realitat una temporada i mitja, per complir l'encàrrec que em va fer la comissió delegada de presentar la programació del 2021 i fins al juliol del 2022”, ha explicat Barenblit a l'inici de la presentació, que en to de comiat ha remarcat que “moltes de les idees i intuïcions que tenia el juliol del 2015 han anat prenent forma en aquest temps, en un Macba que es basa en una programació i una col·lecció extraordinàries; un museu provocador i incòmode, emancipat i emancipador, que tot el que fa ho fa amb una finalitat educativa i de diàleg amb una ciutadania que cada vegada és més crítica; obert i acollidor, que assumeix els seus objectius d'escriure i reescriure una història de l'art des del present mirant al passat i projectat al futur”, ha assegurat Barenblit.

La conservadora en cap del museu, Tanya Barson, ha explicat les principals cites, com l'esmentada exposició dedicada a González-Torres (a partir del 26 de març), la primera des del 1995 a Espanya d'aquest pioner a concebre el terreny cultural, el sexual i el nacional com a àrees en conflicte, que va lluitar contra l'estigmatització de la sida als Estats Units dels vuitanta i noranta, una malaltia que va posar fi a la seva vida als 39 anys. “Se centra no en la lectura de la seva obra en relació amb els Estats Units, sinó amb Espanya i Llatinoamèrica i per això abordarà els temes del postcolonialisme, la memòria, l'autoritat, la llibertat, la lluita contra l'homofòbia i la identitat nacional, a més de la seva influència en l'estètica queer”, ha explicat, mentre que Barenblit ha apuntat que, amb la pandèmia, l'exposició també es pot llegir “relacionada amb la fragilitat del cos humà”. A la mostra es podran veure obres aparentment senzilles però plenes de càrrega social i política com Go-go dancing platform. Bailando en gayumbos, en què un musculós jove balla en calçotets de lamé platejat abstret amb la música que només ell escolta en el seu reproductor amb auriculars.

Seguirà aquesta mostra, al maig, En temps real. La col·lecció Rafael Tous d'art conceptual, que mostrarà una selecció d'artistes de la col·lecció que va donar poc abans de l'inici de la pandèmia al museu “de forma desinteressada”, ha ressaltat Barenblit. L'exposició es desplegarà en diversos espais del museu i es reobriran les portes de la Sala Metrònom –creada per Tous–, al Born; una sala clau per a diverses generacions d'artistes mentre va estar oberta, entre el 1984 i el 2006, acollint nombroses produccions, performances i exposicions. Allí s'homenatjarà l'artista Jordi Benito amb la seva instal·lació Les portes de Linares, creada originalment per a aquest lloc el 1989.

A la tardor s'obrirà la mostra Panorama 21. Apunts per a un incendi dels ulls, una exposició col·lectiva que vol reflectir “la intensitat del moment actual i la vitalitat del nostre context a partir de joves emergents”, segons Barson, que ha assegurat que aquesta iniciativa neix amb la voluntat de continuar al llarg dels anys.

Ja el 2022 el Macba albergarà la primera exposició individual a Espanya de Cinthia Marcelle, reconeguda per la seva obra fílmica i les seves instal·lacions a gran escala i que Barson ha qualificat d'una de les més influents de la nova generació d'artistes brasilers. Militant i activista d'esquerra, a l'exposició es podran veure els seus treballs de les dues últimes dècades i en particular els relatius contra el Govern de Bolsonaro i a la discriminació a les persones trans al seu país.

El juliol de 2022 Nuria Enguita, directora de l'IVAM, revisarà per al Macba tota la carrera de Teresa Lanceta, des dels anys setanta a l'actualitat, entrada en el tèxtil, i la mostra Blue& Black Futures explora els diferents enfocaments utòpics i universos concebuts per artistes, escriptors, músics i poetes negres des del segle XIX a l'actualitat.

Durant el torn de preguntes Barenblit i el seu gerent, Josep Maria Carreter, han explicat que en aquest any tan complicat les administracions mantenen el seu compromís amb el Macba i podran disposar d'un pressupost d'11 milions d'euros (un 10% menys que l'any anterior), però en disminuir els ingressos propis, els 2,2 milions en condicions normals amb els quals compta per a programació han baixat un 50%, fins a una mica més d'un milió d'euros.