El desplegament dels horts solars xoca amb agricultors i ecologistes

El desplegament de l'energia solar s'enfronta a un núvol de dubtes. Les empreses promotores van a la caça d'àmplies extensions de terreny per instal·lar-hi plaques i la seva intenció xoca amb les necessitats del sector agrícola, que es queixa perquè no pot competir amb les tarifes de lloguer de les finques. S’hi sumen les reserves que genera un model d'implantació que concentra els horts solars en unes quantes comarques i que no admet pauses: la Generalitat va contrarellotge per complir els compromisos de la llei del canvi climàtic aprovada el 2017 per tots els grups excepte el PP.

“Llogar una finca perquè hi muntin un hort solar pot donar una rendibilitat fins a deu vegades superior que si s’utilitza per conrear un hort de cereals o patates”. Ho afirma Jaume Pedrós, responsable d'energies alternatives d'Unió de Pagesos, que revela el dilema amb què topen molts propietaris de terres agrícoles quan reben una proposta per desplegar instal·lacions fotovoltaiques. Per llogar una hectàrea de cultiu de secà a l'any, l’agricultor pot embutxacar-se 300 euros; per permetre que s’hi plantin plaques solars, 2.000.

En el cas de l'energia solar ve de primera perquè, segons els compromisos adquirits per la Generalitat, abans que acabi aquesta dècada hi ha d'haver instal·lats 4.000 megawatts (MW) de fotovoltaica. “Ara mateix tenim 300 MW”, revela Manel Torrent, director de l'Institut Català d'Energia (Icaen).

La carrera ha començat. L'últim any, el Departament de Territori ha registrat més de 200 projectes per desplegar instal·lacions fotovoltaiques sobre una superfície de 7.000 hectàrees. La ponència d'energies renovables, on hi ha representants de diversos departaments, es reuneix un cop per setmana i ha donat llum verda a 80 projectes amb capacitat per generar 900 MW. Ha descartat 25 propostes al·legant que “no són viables”. Els altres expedients estan pendents de valoració, juntament amb aquells nous que es vagin registrant.

La forta demanda per plantar horts solars anticipa un conflicte per trobar sòl disponible. “La necessitat d'ocupar territori suposa un greu problema”, admet Manel Torrent, que avisa que si el desplegament de les energies alternatives no va acompanyat de polítiques que incentivin la rebaixa del consum energètic serà “un disbarat” perquè el recurs, en aquest cas el sòl, és limitat. “Catalunya s'ha fixat l'obligació per llei que el 50% de l'energia elèctrica que consumeixi ha de ser renovable, amb la qual cosa cal instal·lar 10.000 MW de renovables abans del 2030”, apunta el director de l'Icaen. El càlcul atribueix 4.000 MW a la fotovoltaica i 6.000 MW a l'eòlica. “Cal treballar per fer-ho possible però soc una mica escèptic”, admet Torrent.

Les presses per aconseguir l’objectiu que va fixar el Parlament amb les energies verdes desemboquen en un xoc d'interessos. D'un costat, el sector agrícola ha aixecat la veu per avisar que no pot competir amb les tarifes de lloguer que paguen les empreses que desenvolupen energia solar, per això la superfície disponible per al cultiu queda compromesa. “A Catalunya, el 50% de la terra agrícola no és propietat de qui la treballa, sinó que l'agricultor paga una renda a un propietari”, diu Pedrós. Les empreses promotores d'energies renovables expliquen que les queixes venen sempre d’“els pagesos que no tenen terreny”, a la qual cosa al·leguen que “hi ha espai per a tothom”, perquè per plantar plaques solars i molins es necessita ocupar “menys del 3% del territori de Catalunya”.

“Els horts solars s’han de situar en terrenys que no siguin gaire bons per a l’agricultura”, insisteix Pedrós. Així, proposa com a llocs idonis els terrenys rocosos, inclinats i aquells on costa llaurar. El director de l'Icaen no amaga que hi pugui haver un debat entre “sobirania energètica i sobirania alimentària”, però defensa que ja es preveu una categorització dels sòls agrícoles: els més fèrtils queden protegits d'usos aliens a l'agricultura.

Un altre front obert contra el desplegament de les renovables és el que assenyala una concentració d'instal·lacions solars en unes comarques concretes. A la regió de Lleida hi ha 88 projectes per habilitar horts solars. Només al Segrià es concentren 33 sol·licituds. A Tarragona i les Terres de l'Ebre hi ha 42 projectes més, gairebé els mateixos que s'acumulen al triangle de l'Anoia, el Bages i Osona. “La pressió que rep Terres de l'Ebre amb l'eòlica és la mateixa que rep Lleida amb la fotovoltaica, perquè hi fa més sol i el terreny és més pla que a Girona”, opina Torrent.

Queixes per l'“allau” i la “massificació” de projectes

A la comarca lleidatana de les Garrigues, diverses entitats i col·lectius ecologistes s'uneixen en la Coordinadora per a una d'eòlica i solar sostenibles amb l'objectiu de protestar davant de “l'allau” de projectes energètics que amenaça amb “una massificació”, diuen. També des del Bages se senten retrets contra l'hort fotovoltaic que l'empresa ICL, gestora de les mines de Súria i Sallent, vol plantar a la zona del Cogulló. La CUP es fa eco de les crítiques en contra de la proliferació de projectes de parcs solars i eòlics i exigeix “consensuar amb el territori” la transició energètica. La diputada Natàlia Sànchez ha denunciat els “interessos econòmics” que poden amagar i acusa les empreses d'“especulació”.