TV3 sermoneja amb la cultura
Si tan amoïnada està la televisió pública catalana per la Cultura... el que hauria de fer és produir-ne més i exhibir-ne més encara
Aquesta setmana, TV3 fa una campanya en favor de la cultura que és com una que podria fer a favor que els nens portessin les dents netes. Consisteix principalment en la intervenció durant els telenotícies de persones vinculades al sector definint i elogiant els beneficis de la cultura. En plena pandèmia, i començant per l’actual consellera de Cultura, la metàfora que més s’imposa a l’hora de parlar de cultura és que resulta saludable. Que la cultura és segura es diu per sostenir un tracte més indulgent a l’apertura de teatres, cinemes o sales de concerts, tant en aforament com en horaris. És un eslògan tàctic. Però que és salut, idea que comparteixo si se la despulla de troballes conjunturals, quasi que l’equipara, en la situació actual, a les vacunes.
La gran paradoxa, però, és que TV3, que s’obre a un interminable sermoneig sobre la Cultura, amb prou feines en mostra i etiqueta com culturals productes d’extensió agropecuària com El bolo. Tant ensenyar preocupació per la cultura, al final sembla farisaica. Si tan amoïnada està TV3 per la Cultura... enlloc de multiplicar aquesta mena d’epístoles als infidels el que hauria de fer és produir-ne més i exhibir-ne més encara. Però TV3 té por a la cultura si no la presenta mastegada i que no tingui cap dificultat. Per exemple, la tria cinematogràfica. Majoritàriament programa andròmines que, a sobre, tenen un pobre atractiu comercial. En aquest sentit són canals molt més valents La 2 de TVE o betevé, la municipal de Barcelona. En el cas de la barcelonina, a una convicció cinèfila s’hi afegeix, per exemple, que les pel·lícules en blanc i negre –expulsades de les televisions generalistes– són més barates. Sigui per la raó que sigui, en aquests dos canals pots trobar una digníssima oferta cinematogràfica que TV3 no cultiva.
Amb el confinament, festivals i sales de teatre han fet una aposta intel·ligent per l’oferta a internet. A uns preus, a sobre, sensats i, en alguns casos (l’arxiu de muntatges de Temporada Alta) pràcticament regalats. El TNC i el Lliure, entre d’altres, tenen una oferta digital sobre la programació de la temporada. Per què TV3 es resisteix tant a fer teatre o emetre muntatges aliens amb una retransmissió que podria cercar el seu propi llenguatge? Seria una manera de fer país. I de la música no cal ni parlar-ne.
TV3 té por a la cultura si no la presenta mastegada i que no tingui cap dificultat
Lamentablement, fer país per a la Corporació solament s’entén com a gratificació a determinades opcions ideològiques. Una posició que comença a cansar a sectors del mateix independentisme. Preocupa que solament un 14% de la seva audiència més fidel no es defineixi com independentista. Una televisió com aquesta, escrivia ja fa temps un independentista, no és desitjable per al país. Fa uns dies, l’empresari cultural Oriol Soler, que VilaWeb a l’entrevista que publica presenta com “l’home present a la sala de màquines del 9-N, de Junts pel Sí i del Primer d'Octubre”, afirmava que “ens hauria de caure la cara de vergonya” perquè TV3 no emeti per a la meitat de la societat catalana. Des de la mateixa TV3, a un Sense ficció de setembre d’aquest any, Lluís Caelles, del Comité Professional, reconeixia que davant de la càrrega emocional que portava el procés “a nosaltres ens va faltar anar qüestionant tots els relats que se’ns posaven al davant”.
La cultura, diversa i polièdrica per definició, és saludable i també ho seria a TV3... i per a TV3.
