“Perdo 15.000 euros al mes per cada botiga tancada”

Dimarts, Aina Rubí no les tenia totes. Per WhatsApp comentava amb els seus companys l’evolució diària de la Rt —la velocitat de transmissió del virus— i les sensacions no eren positives. La taxa de contagi pujava i s’acostava al 0,90, el llindar fixat pel Govern per frenar el seu pla de desescalada davant el risc que la corba epidèmica es torni a descontrolar. Una línia vermella per al comerç, amb por d’afrontar tan limitat la campanya de Nadal en què es juga més del 30% de la facturació anual. La por de Rubí arribava per partida doble: com a responsable de la joieria familiar i presidenta de l’associació de comerciants de L’Illa. La majoria de les botigues dels centres comercials porten tancades des del 30 d’octubre.

“L’any està sent pèssim i a més ja ens hem perdut dues setmanes d’una campanya de Nadal en què pensàvem que facturaríem la meitat, perquè aquest any hi haurà molta venda en línia”, explicava abans que el Govern anunciés que, efectivament, l’inici de la segona fase de la desescalada, prevista per aquest dilluns, haurà d’esperar.

Els arguments de Rubí no són diferents dels de la resta d’afectats pel tancament forçat dels centres comercials. Acusen el Govern de crear un greuge comparatiu amb les altres botigues però, sobretot, no entenen per què ells no poden apujar la persiana i, en canvi, grans superfícies com El Corte Inglés o Ikea sí que tenen el permís, malgrat fer-ho amb un aforament limitat. Adverteixen dels efectes que pot tenir el tancament sobre els 70.000 treballadors del sector i sobre la seva viabilitat econòmica si desapareixen les pimes, que ocupen tres de cada quatre locals dels centres comercials.

“Els grans han pogut obrir tots i els petits no hem pogut obrir cap”, es queixa Jordi Casas, cogerent de la cadena de sabateries Casas. “Els centres comercials, que tenen l’aforament controlat, no poden obrir. No entenem aquesta condemna. Han actuat pel broc gros quan havien d’aplicar cirurgia fina”, explica aquest botiguer, que té 10 de les seves 60 botigues en centres comercials. Aprofitant que s’acabaven els contractes han decidit tancar dos locals. “Per cada botiga que no podem obrir perdem 15.000 euros de mitjana cada mes i això amb tots els descomptes que ens hagin pogut fer en els lloguers. És insuportable”, es lamenta.

Excepte el sector de l’alimentació, que ha resistit bé la crisi, les botigues pateixen com mai la caiguda del consum. Fins a l’octubre, el comerç al detall acumulava una caiguda del 8,9%, tot i que en àrees com les de l’equipament de la persona ja era d’un 33%, segons l’Idescat.

El conjunt de les grans superfícies està en una situació similar. Arrosseguen una reducció del 10% fins a l’octubre, tot i que aquesta caiguda augmenta al 23,8% si no es té en compte l’alimentació. Els centres comercials acumulen 17 setmanes de tancament administratiu el 2020, amb unes quantes excepcions. Només poden obrir les botigues d’alimentació, les de productes d’higiene i d’altres serveis essencials. I també els locals que ofereixin algun servei de comerç electrònic o tinguin una porta d’accés que doni directament al carrer, com és el cas de Rubí. “És igual, el trànsit s’ha esfumat. Aquest matí han entrat cinc persones quan abans podien ser 25 o 30. Teníem dues botigues a L’Illa i les hem ajuntat en una”, diu.

L’asfíxia del lloguer

El problema que agreuja la presència als centres comercials és el lloguer, que pot arribar —assenyalen els empresaris consultats— a quadruplicar els costos d’una botiga a l’exterior. En una situació de bonança, la capacitat per atraure compradors que tenen els centres comercials compensa la inversió mensual. Però en la situació actual, amb una pandèmia mundial i l’obligació de tancar les instal·lacions, la situació sembla financerament asfixiant.

Alguns operadors de grans superfícies van veure des del principi que, si collaven molt els seus inquilins, els acabarien ofegant i van rebaixar rendes. D’altres es van afegir a aquesta via després d’un decret de la Generalitat que obligava a rebaixar els lloguers de forma proporcional a les restriccions imposades, amb un màxim del 50%. “Teníem per sobre d’un 80% d’acords tancats per rebaixar les rendes abans que el Govern aprovés el decret”, explica Víctor García, responsable a Catalunya de l’Associació de Centres Comercials. Però el lloguer s’ha convertit en un cost fix igualment difícil de suportar.

El joier Francesc Casanovas coneix bé l’impacte de les restriccions. De les seves 20 botigues, 17 —les que són als centres comercials de Catalunya— estan gairebé tancades. Gairebé perquè per intentar evitar la ruïna total han activat un servei de click & collect, compra per internet i recollida a la botiga, que actua com a respirador assistit. “Ens dona un 30% de facturació i ens permet que l’empresa sobrevisqui”, explica la gerent de la cadena, Fina Garcia. I apunta els números del novembre: «Hem perdut 100.000 euros, 60.000 per lloguers. Si a això hi afegeixes el que hem deixat de guanyar en facturació, el total és de 130.000 euros. El març i l’abril encara van ser pitjors”.

La patronal no descarta haver perdut el 60% de caixa

L’Associació de Centres Comercials no descarta que els tancaments forçats l’últim mes a Catalunya hagi condemnat les botigues presents en els seus complexos a una pèrdua de caixa de fins al 60% de facturació del que seria un any normal. “Si no aconseguim una campanya digna, molts comerços ho tindran complicat. Ningú espera vendre més que l’any passat, i més amb una limitació de l’aforament del 30% [la prevista si se supera la fase]”, assenyala Víctor García. El responsable a Catalunya de l’Associació de Centres Comercials qüestiona que el veto de la Generalitat sigui per raons epidemiològiques. Benito García, gerent de la cadena de material esportiu Base, considera que aquesta impossibilitat d’obrir les botigues en centres comercials ha provocat un efecte sobre el mercat: “La competència està adulterada, ja que es tracta d’una mesura que manipula el mercat”. I segons la seva opinió l’opció de tancar és impossible a causa del cost que suposa rescindir contractes amb els operadors de centres comercials, a l’haver d’assumir el cost que falti fins a finalitzar el contracte.