El càrtel que conversava al Celler de Can Roca

Quatre grups, quatre famílies, asseguts en una taula gran al Celler de Can Roca. “No era només per tancar un negoci, sinó que també anaven a celebrar-lo”, explica un subinspector dels Mossos. Un entorn “més amigable” on afavorir la “bona sintonia” que requereixen els business, al qual van acudir en un parell d’ocasions. Els agents també els van veure reunir-se en altres restaurants i hotels de luxe. Allà els empresaris havien passat de parlar d’immobles i construccions a conversar sobre marihuana. La policia els va seguir els passos fins que al juny va actuar contra el càrtel, sense antecedents, al qual acusa de fer el salt al lucratiu món del tràfic de cànnabis.

“Com que es troben en una situació de poca solvència, veuen en la marihuana una possibilitat de prosperar ràpidament”, compta el subinspector, cap de l’Àrea de Delictes Econòmics dels Mossos. Probablement, indica, ja devien conèixer persones del món de la marihuana i amb elles, utilitzant els seus entramats legals de constructores, promotores, empreses d’estètica o de restauració, van passar a l’altre costat de la llei. “Com a mínim, feia 3 o 4 anys que es dedicaven de ple al cultiu de marihuana”, afirma el subinspector. Dels 27 detinguts, els 9 presumptes capitostos de quatre famílies van ingressar en presó preventiva.

Les famílies, segons indiquen els Mossos, tenien cadascuna el seu negoci, però podien compartir proveïdors, terrenys i fins i tot compres del material necessari per a les plantacions (ventiladors, il·luminació, sistema de reg...). Calculen que els quatre grups tenien una capacitat de produir marihuana per valor de sis milions d’euros a l’any amb un benefici de tres. I amb el que guanyaven podien menjar i celebrar-ho als millors restaurants i hotels i conduir els millors cotxes, com l’Aston Martin intervingut que els Mossos han demanat d’utilitzar policialment.

La investigació neix d’un cas anterior de falsificació d’euros al qual van anomenar Mostar, una ciutat de Bòsnia i Hercegovina on una part del grup es dedicava també a assaltar narcotraficants. Una de les víctimes a la qual plantejaven assaltar va resultar que era membre del clan Egara, com es feien anomenar una part dels empresaris detinguts del càrtel. Així va néixer el cas Neretva, en honor al riu que passa per Mostar.

En total, els Mossos van intervenir una vintena d’empreses, que sospiten que s’utilitzaven per blanquejar diners, i més de 40 immobles, valorats en 10 milions. Només un dels arrestats va comprar en un mateix any cinc immobles. “Qui té aquesta capacitat?”, raona l’investigador. Els Mossos van destapar també un “sistema de pagament de serveis simulats” que no es feien realment i els cobrien amb factures falses. “Veiem in situ com els diners s’entregaven en efectiu en sobres”, afegeix.

També apunten al blanqueig a través de la compra d’immobles, de cotxes d’alta gamma (van intervenir-ne 18 en total, valorats en mig milió) i la injecció de diners a les seves empreses legals. Els Mossos han estudiat el patrimoni dels detinguts en una retrospectiva de tres o quatre anys per demostrar l’enriquiment il·lícit. “Suposa molt treball”, explica el subinspector, que dirigeix una àrea on, a més de policies, alguns també tenen estudis relacionats amb l’economia.

Les plantacions les conreaven en cases, sense amagar. “Buscaven ubicacions aïllades per dificultar-ne la localització”, explica el subinspector, i per no tenir veïns que poguessin sentir sorolls i denunciessin a la policia. Alguns dels habitatges eren llogats i d’altres els compraven. La droga viatjava a França i Holanda, segons la policia catalana, tot i que també tenien entre la clientela una associació cannàbica, contra la qual no han actuat. En la seva intervenció, els Mossos van escorcollar 42 immobles i van desmantellar 16 plantacions. També van trobar material valorat en 1,5 milions i 186.000 euros en metàl·lic.

Bona part dels detinguts en l’operació policial que els Mossos d’Esquadra van dur a terme per ordre del jutjat d’instrucció número 4 de Terrassa el 26 de juny són de municipis de la zona. Miquel Sàmper era un dels penalistes més prestigiosos del lloc i es va fer càrrec de la defensa d’alguns dels acusats de conreu i tràfic de marihuana. Llavors no se sabia que uns mesos després, al setembre, el president Quim Torra el nomenaria conseller d’Interior en substitució de Miquel Buch. Fonts d’Interior asseguren que Sàmper va donar el trasllat del cas als nous advocats, com passa quan jutges o altres professionals assumeixen un càrrec polític.