Els informatius de TV3 perden en sis anys gairebé la meitat de la seva audiència no independentista

Les enquestes del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) de la Generalitat mostren un descens progressiu de l'audiència de TV3 que no vota partits nacionalistes catalans. Les dades comparatives de les segones onades anuals del Baròmetre d'Opinió Política indiquen que el 2014, una mitjana del 24% dels enquestats que tenien intenció de votar Ciutadans, el PSC, Iniciativa per Catalunya –formació precedent dels Comuns– i el Partit Popular s'informaven amb la televisió pública catalana; el 2020, el percentatge havia baixat al 13,5%, és a dir un 44% menys.

La caiguda més acusada s'observa entre els votants dels Comuns. El 2014, un 58,7% dels potencials votants d'Iniciativa declaraven en la segona enquesta política del CEO que seguien l'actualitat per TV3 de manera habitual; en canvi, el juliol passat, només el 23,7% dels qui tenien intenció de votar els Comuns deien que veien els seus informatius. Entre els partidaris del PSC, la baixada ha estat del 21% al 16,3%. El potencial electorat de Ciutadans que segueix els informatius de TV3 se situava l'estiu del 2020 en el 3,9%, i el del Partit Popular, en el 10,3%, quatre punts menys que el 2014.

La baixada seria més pronunciada si es retrocedeix al 2010. Aquells dies, un 42,6% de les persones que declaraven que havien votat el PSC –el record de vot– afirmaven que s'informaven amb TV3, i un 24,8% entre els quals havien votat Ciutadans.

Mentre es produeix aquest descens, TV3 ha consolidat en el mateix període un lideratge incontestable sostingut especialment per l'audiència independentista. Dia a dia és la televisió més vista a Catalunya, amb audiències excepcionals al mapa televisiu espanyol. La primera cadena de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuales (CCMA) va tancar el 2019 amb una quota de pantalla del 14,6%. El seu immediat competidor, Telecinco, va obtenir una audiència global a Catalunya de l'11%. El pes de la programació de TV3 el sostenen programes vinculats a l'actualitat. De les 18 hores de programació presentades per a aquest dimecres, entre les sis del matí i les dotze de la nit, només una hora no és d'informació o anàlisi de l'actualitat, reservada per al programa de cuina i a la sèrie de sobretaula.

El lideratge de TV3 ha crescut durant aquesta dècada d'acord amb l'auge de l'independentisme i la cursa per la separació unilateral d'Espanya. Les dades del CEO indicaven en la segona onada del 2014, pocs mesos abans de la primera consulta d'independència, que un 76,5% dels votants de CiU s'informaven amb TV3, mentre que els de Junts per Catalunya –la plataforma posconvergent–, la seguien aquest estiu en un 84,1%. A ERC hi ha hagut una reculada del 82% al 77%; els partidaris de la CUP es mantenen estables en la seva predilecció per les notícies explicades a TV3, en un interval que oscil·la entorn del 78%.

Toni Cruanyes, presentador del Telenotícies Vespre, confirmava en una entrevista d'aquest any a EL PAÍS que l'audiència de la cadena s'ha fet independentista: “Al públic que segueix TV3 l'uneix el sentiment de vinculació amb la llengua catalana, que és el que ens fa diferents de la resta de televisions. La gent que té com a llengua materna el català s'ha fet independentista. No és que TV3 els hagi convertit en independentistes, és que ells s'han convertit per la situació política”. La qüestió de la llengua és tan determinant que fins i tot la llavors consellera de Cultura de la Generalitat Mariàngela Vilallonga va criticar la cadena al juny per emetre Drama, una sèrie en la qual a més de català s'hi parlava castellà.

Cruanyes admetia que, en la seva opinió, TV3 oferia massa informació política. També el Consell Professional de Programes de la CCMA va expressar el 2019 la seva crítica pel que considera un excés de continguts dedicats a l'actualitat política, a més d'alertar una falta de definició entre els programes d'opinió i els d'informació. El Consell destacava la seva “preocupació per l'ús indiscriminat de la informació i de l'opinió en aquests programes que no són estrictament informatius, sinó que tracten la informació des d'un punt de vista de l'entreteniment”. “El biaix que es deriva d'aquesta falta de definició nítida entre informació i opinió, compromet la percepció d'independència d'uns mitjans públics i el seu prestigi davant de tota la societat”.

La CCMA és acusada pels partits de l'oposició com a instrument de propaganda de les forces al Govern, Junts per Catalunya i ERC. El PSC, Ciutadans i el Partit Popular són especialment bel·ligerants amb els models de programa que destacava el Consell Professional de la CCMA, i que no distingirien bé entre informació i opinió. “A ERC van descobrint que l'Estat espanyol no és la caricatura que veuen al Polònia”, va dir a principis d'aquest any al diari La Vanguardia l'historiador gallec Xosé Manuel Núñez Seixas, en referència a la imatge negativa que ofereix d'Espanya amb freqüència el programa d'humor estrella de TV3. Altres programes de referència de la cadena, com FAQS o Està passant, han estat el centre de la polèmica pel seu contingut. Jaïr Domínguez, un dels conductors d’Està passant, també presentador a Catalunya Ràdio, va rebre dures crítiques a l'agost en escriure a Twitter que “si vius a Catalunya i no parles català, o ets tontet o mala persona”.

Menor seguiment de La 1

El CEO ofereix un seguiment modest dels programes d'informació de La 1 a Catalunya en comparació de TV3. La primera cadena pública espanyola és la preferida a l'hora d'informar-se per un 19,7% dels potencials votants del PSC, un 17,2% del PP i un 15,7% de Ciutadans. Un 5,2% dels partidaris dels Comuns la trien per seguir l'actualitat. Al costat independentista, l'interval de preferència per La 1 va del 2,7% dels seguidors d'ERC a l'1,3% dels de Junts per Catalunya. Les nombroses opcions televisives en castellà són el principal motiu d'aquestes dades. Televisió Espanyola aposta aquesta temporada per la seva oferta a Catalunya amb l'objectiu de guanyar terreny a TV3: la seva programació en català passarà de 24 a 48 hores setmanals, amb noms coneguts com Gemma Nierga, Xavier Sardà o l'actor Bruno Oro.