Una mostra sobre el cos en època de pandèmia

“Celebrar una exposició com aquesta, que reclama l'experiència del cos és un repte fins i tot més gran en aquest moment de por del contacte i de creixent aïllament. No obstant això, és especialment important perquè aquests moviments artístics van deixar un llegat de xarxes autogestionades, solidaritat, complicitat i rebuig de la crueltat neoliberal que la pandèmia ha tornat a posar al centre del debat”. Ho afirma Ferran Barenblit, director del Museu d'Art Contemporani (Macba) i comissari d'Acció. Una història provisional dels 90, una mostra que desplega una gran quantitat d'obres i material documental, la majoria inèdit, d'un centenar d'artistes de tot Espanya de diverses generacions.

“Poso l'accent en el provisional del títol, perquè malgrat que encara falta una historiografia d'aquest període, aquesta es va fent també durant i a través d'aquesta mostra, és com pentinar la història a contrapel”, continua Barenblit, que com a imatge de l'exposició ha triat un dels plats forts de la selecció, la recreació, reenactment, de la seu madrilenya del Circo Interior Bruto, un dels espais clau de l'art d'acció a Espanya. Inicialment la idea era utilitzar aquest atípic escenari per fer performances i trobades a la sala, però el virus ha obligat a fer canvis i la instal·lació es quedarà com una escultura en memòria de temps en els quals l'èxit es mesurava en l'aglomeració de gent en espais com més petits millor.

No obstant això, es manté un intens programa d'activitats. Xavier Theros, que amb Rafael Metlikovez va formar Accidents Polipoètics per donar veu als qüestionaments d'aquells anys, recitarà per primera vegada després de la defunció del seu company. També hi haurà un concert de Macromassa, desgraciadament sense el seu fundador Victor Nubla, qua va morir prematurament durant el pic de la pandèmia. L'altre reenactment és, segons Barenblit, “un forat espai-temps, que reprodueix exactament la sala de l'Institut del Teatre de Barcelona on Joan Casellas va organitzar el 1996 la mítica mostra Acció directa, que recollia imatges de dotzenes d'artistes i mostrava com es vivia aquella escena des de dins.

La mostra, que s'emmarca entre la caiguda del Mur de Berlín i l'atemptat a les Torres Bessones, abasta un període que va de l'èxtasi neoliberal a la guerra global: un trànsit que es reflecteix en un gegantí mural d'Antonio Gagliano, que recull l'esdevenir d'aquesta dècada, condensant experiències i iniciatives de tot el país. “Comencem admirant el fax i acabem amb internet”, apunta Barenblit indicant la tecnologia juràssica del projecte d'Oscar Abril Ascaso. Una sala està dedicada a Los Rinos, el grup esbojarrat irreverent format per Marcel·lí Antúnez, que va continuar la seva carrera només, Sergio Caballero, un dels tres fundadors del festival Sónar i el pintor Pau Nubiola. Admirar totes les fotos, els documents i fins i tot els vestits requereix el seu temps, però realment aconsegueix traslladar l'espectador a aquells anys de llibertat.

El sexe femení esbossat amb trossos de vidre tallant de Cabello/Carceller al·ludeix a la discriminació de les minories LGTBI, mentre que la sida entra en escena amb l'exoesquelet d'Antúnez, que permet provocar plaer i dolor a distància accionant uns mecanismes rudimentaris, que llavors eren sorprenents.

Enumerar tots els artistes i les seves reflexions és impossible i la mostra mereix dues visites: una per a una visió global i una altra per indagar en els detalls. A manera de pròleg i resum Barenblit ha tingut la intuïció de reunir a la primera sala molts dels personatges que van vertebrar aquells anys, alguns morts prematurament, com Jordi Benito i l'artista sonor Tres. Per descomptat hi són Valcárcel Medina i Esther Ferrer, els pares de l'acció espanyola, la ironia de Los Torreznos, els diagrames-mandales de Pere Lluís Pla Buxó i les meravelloses fotografies de Consuelo Bautista, que va saber retratar millor que ningú personatges clau d'aquest moment.

‘Blackout’ pòstum dedicat a Tres

La mostra, que finalitza el 7 de febrer, tindrà un dels seus moments àlgids el 30 de novembre amb el primer Blackout pòstum de Tres, sofisticat investigador sonor, que en la seva ruta cap al buit seguint John Cage va organitzar concerts silenciosos que superaven la condició merament acústica per convertir-se en metàfora de la recerca interior, una cosa important en aquests temps de canvi. És el tercer Blackout sonor que organitza Barenblit després del d'Arts Santa Mònica i el del Dos de Mayo de Móstoles, tots dos quan era director d'aquests centres. Barenblit, que té contracte amb el Macba fins al 31 d'agost, no ha estat reconfirmat al capdavant del museu, però ha accedit a quedar-s'hi un any més.