El magatzem de les Falles més tristes i solitàries

València va cremar la nit del 10 de març. Ho va fer a través de grups de WhatsApp i xarxes socials. La combustió es va produir d'una manera diferent i nou dies abans del que, des de la Guerra Civil, res ni ningú havia pogut interrompre. El coronavirus va impedir que les falles es cremessin, la majoria ni va arribar a sortir al carrer. Aquell mateix dimarts, al migdia, la mascletà havia reunit desenes de milers de persones; a la tarda, la Generalitat va anunciar la suspensió de les populars festes de València. Des d'aquell moment, la capil·laritat d'un teixit associatiu enorme va servir per esmorteir l'impacte. Més de 150.000 dels gairebé 800.000 habitants de la tercera ciutat d'Espanya participen d'alguna manera a les Falles. De Peníscola a Benidorm, 90 municipis planten centenars de monuments, encara que res és comparable a la capital, on 750 obres d'art efímer, la meitat de les quals té diversos metres d'altura, romanen avui guardades als magatzems de les Falles més tristes i solitàries.

El silenci que les envolta és inèdit i descriu un futur incert per als creadors d'aquest fet central en unes festes declarades Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco. Cinc mesos després, els monuments plastificats són la imatge de l'any més trist de la història de les Falles. 10.000 metres quadrats de Fira València i una nau de la Marina alberguen un terç d'aquestes escultures gegantines. Els restants els ocupen tallers i fàbriques llogades pels mateixos autors. “El 90% dels nostres negocis tenen la persiana abaixada i afrontem un any sense encàrrecs. Molts tancaran”, comenta José Ramón Espuig, mestre major del Gremi d'Artistes Fallers (GAF). L'Ajuntament de València ja ha avisat: hi hagi o no festes el 2021, als carrers o no, aquestes falles cremaran.

Els ninots, les figures que conformen els monuments fallers, satiritzen sobre una societat i un món que ja no existeixen: l'anterior a la covid-19. L'humor grotesc, tan característic de les Falles, perd el seu sentit. “La crisi que afronten no és comparable a cap d'anterior”, afirma Gil-Manuel Hernández, sociòleg i antropòleg i director del Museu Faller. “La primera crisi va ser la que va consolidar la seva fortalesa i identitat a finals del segle XIX, però ha sobreviscut a la Guerra Civil, a la riuada del 57, a les crisis econòmiques. Fins al 2020, els valencians tenien la percepció que les Falles sobrevivien a qualsevol cosa, però el moment actual és crític perquè afecta els seus dos pilars: la incògnita sobre els monuments i un virus que impedeix la sociabilitat que es desenvolupa durant tot l'any. El teatre faller, els tornejos esportius, els sopars, totes les trobades…”. Per a molts, “ser faller també és adquirir una sèrie de serveis que la comissió et presta: organització de festes, activitats constants i actes durant tot l'any. En el moment en què aquest sistema col·lapsa i que és evident que moltes famílies tindran problemes econòmics… la qüestió serà quants, però hi haurà una caiguda del cens”, indica Hernández.

Aquesta setmana està prevista una reunió entre la Generalitat, l'Ajuntament de València, responsables del gremi i altres agents clau de les Falles per prendre una decisió. L'objectiu és donar una solució definitiva als dos terços de monuments que encara no s'han tret dels tallers. “La Generalitat ha centrat els esforços de la seva contracta logística en el repartiment de mascaretes, aliments, material sanitari, etcètera. Ara podem atendre aquesta petició i no descartem gairebé cap sortida per assistir el col·lectiu d'artistes”, assenyalen des de Presidència de la Generalitat. Fins i tot, la possibilitat de pagar lloguers a tercers, tal com aquests artistes estan fent pel seu compte amb algunes naus industrials. L'Ajuntament de València va reaccionar amb un pla d'ajudes.

La factura de la construcció de Falles el 2020 va superar els vuit milions d'euros a la ciutat i altres vuit, segons el gremi, sumant el treball per a la resta de municipis. Als polígons de l'entorn metropolità, naus que feia anys que estaven buides s'han convertit de manera improvisada en magatzems de Falles. Un breu passeig amb algun dels artistes entre els monuments resulta molt contradictori. Escenes sornegueres, múrries i infantils que es van quedar a només uns dies d'exhibir-se davant dels seus mecenes. Ara aïllades, ocupant milers de metres quadrats de manera desordenada per tota la zona, són una postal distòpica per a aquest col·lectiu tan nombrós.

Amb el taller ocupat per monuments fora de context, la principal garantia de les Falles és el teixit social. “Moltes comissions són una segona família. Una fraternitat que també es deixa notar davant de les crisis”, destaquen des de la Junta Central Fallera. Com ja havia succeït en el passat, les agrupacions d'origen festiu s'han convertit en un "tercer sector" durant el confinament. Els casals, bancs d'aliments. Els seus membres, repartidors de medicaments, carrer per carrer, amb una capacitat organitzativa difícilment comparable, però habitual per a qui està acostumat a aixecar monuments artístics en tot just uns mesos (per calar-hi foc). Aquest entramat de relacions marca el caràcter solidari i proper dels valencians i és la principal fortalesa de la festa, malgrat la relativitat que la paraula ha adquirit durant els últims mesos.