Una tarda de futbol a Bossòst

El coronavirus no ha pogut amb la Unió Esportiva Bossòst. El seu camp, de gespa acaronada per les abundants pluges a la Vall d'Aran, és a l'agost testimoni de memorables partits de pretemporada de futbol. Aquest estiu torna l'esport rei a l'estadi del Bossòst, a les seves graderies acabades de renovar i amb vistes privilegiades als boscos de Margalida, abans lloc de prospeccions mineres i avui refugi d'ossos. El futbol torna, a més, per la porta gran, amb l'estrena de l'equip local a la Copa de França.

El Bossòst competeix a la lliga francesa des dels anys vint del segle passat. Actualment ho fa en la tercera divisió del Departament de l'Alta Garona. És l'únic equip català que juga a l'altra banda de la frontera. La competició de més prestigi en què participa és la Copa de França, equivalent a la Copa del Rei. Encara que el seu recorregut en el torneig dura poc, sempre és una ocasió per somiar. El dissabte 22 d'agost s'enfrontarà en duel de Copa al Lagardelle Miremont, club de la mateixa divisió. Dues setmanes abans, el 15 d'agost, el Bossòst escalfarà motors al Memorial Manuel Huguet, un trofeu en honor del fundador del club, un francès desplaçat fa un segle al Baix Aran per treballar com a secretari de la mina local de zinc.

El Memorial enfrontarà els amfitrions a l'Encausse francès. Els estiuejants estan més que convidats al partit, tot i que seguint les normes de seguretat sanitària, adverteix el president del Bossòst i farmacèutic del poble, Miguel Almansa: es marcarà la distància entre els aficionats, fins i tot per als qui prefereixin recolzar-se a la barana que hi ha al darrere de les porteries. El partit, que es jugarà a les sis de la tarda, pot requerir una capbussada prèvia a la piscina municipal. La piscina, a peu de muntanya, amb una panoràmica privilegiada, es manté oberta però amb les corresponents mesures sanitàries. Una altra opció per remullar-se és apropar-se al barranc de Sorieus, que és ben a prop i on, si un segueix el sender que puja pel riu, trobarà tolls d'aigua cristal·lina i —molt— freda. Si s'observa sigilosament és possible sorprendre-hi algun tritó nedant o, més fàcil, topar-se amb algun cabirol amagat entre la vegetació.

L'alcalde de Bossòst, Amador Marqués, explica que a les zones periurbanes i al camp es pot passejar sense mascareta. Les excursions que ofereixen els voltants de Bossòst són múltiples i amb diferents nivells de dificultat: es pot seguir el curs del riu Garona pel Camin Reiau —l'antiga calçada romana— o es pot fer la ruta més coneguda del municipi, la de les set capelles. Aquests temples es van erigir, diu la llegenda, per demanar a Déu que deslliurés al poble d'una altra epidèmia, la de la pesta. La capella més cèntrica, dedicada a Sant Fabià i Sant Sebastià, té com a atracció principal la vella borda contigua. A la façana es manté una inscripció del 1831 amb una oració que tenia per objectiu intimidar la població davant del pecat: “És de fe i Déu ho diu que la maledicció del pare i també la de la mare destrueix, seca i abrasa de soca-rel fills i casa”. L'itinerari de les set capelles finalitza a 40 minuts a peu des del poble, creuant la carretera del port fronterer del Portilhon, a l'ermita dedicada a Sant Antoni. L'excursió més recomanable des de Sant Antoni és remuntar la muntanya fins al port de Baretja, des d'on es pot contemplar al detall l'Aneto i el massís de la Maladeta.

Menys francesos

Una diferència important d'aquest estiu, explica Marqués, és que aquest any hi ha un 60% menys de visitants procedents de França. Bossòst, situat a nou quilòmetres de la frontera, és freqüentat per francesos dels departaments veïns àvids de gasolina, aliments, tabac i alcohol a un preu més baix. L'alcalde confirma que la recomanació del Govern francès als seus compatriotes de no creuar a Catalunya ha tingut un impacte negatiu en l'economia local. José Luis Muñoz, escriptor i fundador del festival de novel·la negra Black Mountain Bossòst, opina que la situació podria ser pitjor, com quan durant el confinament no es permetia a la població sortir a la muntanya. “Era absurd perquè no ens hi trobaríem ningú”, diu Muñoz, “però la gent es va portar bé”. El coronavirus ha ajornat el festival a la segona setmana de setembre, un bon colofó per tancar un estiu més negre que la ficció.