Carrizosa: “Demano als independentistes una treva, no una renúncia”

Pregunta. Són els únics que fan bandera de no voler eleccions anticipades Per què?

Resposta. És que la població no se sent concernida. Ve la pitjor crisi econòmica i hi ha por de la sanitària. Hi ha una desconnexió evident entre el que vol la gent i el que cuinen les forces polítiques.

P. Però si el Suprem ratifica la condemna a Quim Torra hi haurà eleccions. O prefereixen que el Govern busqui un substitut?

R. La lluita contra la pandèmia no pot quedar paralitzada per la seva agenda judicial. Ha de tenir a punt un pla l’1 de setembre en vista d’una possible nova onada. El focus no pot estar en les eleccions, en la ruptura independentista o en possibles tripartits.

P. Les enquestes no els són gaire favorables. No serà per això que volen guanyar temps?

R. En absolut. Cap partit no ens ha rellevat en el constitucionalisme. Tothom entén que som una força política útil i capaç d’arribar a consensos. 

P. Van estar dos anys sense parlar amb el Govern i ara els acusen d’ignorar l’oposició.

R. Estan tan dividits que no s’ocupen de nosaltres. Pensen en el procés i en la calculadora. Que com ha gestionat la pandèmia? Com tots els governs ha fet batzegades i ha comès errors. Va ser monstruós que no permetés desinfectar residències a l’Exèrcit. I han utilitzat la pandèmia per dir que si no han fet més és perquè no són independents o que la culpa de totes les coses dolentes la té el Govern [central].

P. En un any han passat de no voler saber res de Pedro Sánchez a voler negociar els Pressupostos. Com ho explica?

R. Ho veig diferent. Va ser ell qui no va voler saber res ni les seves bases d’Albert Rivera. Les circumstàncies són diferents: són votacions per salvar vides i llocs de treball. La pandèmia ha canviat molt les lògiques polítiques. Vam votar pensant en el millor: la pròrroga de l’Estat d’alarma o desvincular-ne els ERTO.

P. És extrapolable aquest acostament a Catalunya? Plantejaven només una aliança electoral amb el PP i vol explorar-la amb el PSC.

R. A Catalunya els acords amb el PP, el PSC i el món associatiu constitucionalista són necessaris per recentrar la política. Tant de bo poguéssim encapçalar un Govern constitucionalista amb el suport del PSC i el PP.

P. Descarta firmar l’aliança electoral només amb el PP? El PP els acusa de fer batzegades?

R. Seria abans que votessin, com nosaltres, el decret de nova normalitat. No és forassenyat pactar només amb ells: governem junts a molts llocs. No hi ha contactes perquè l’horitzó electoral no està clar, però volem una cosa molt més àmplia.

P. Una aliança a tres és difícil. El PSC segurament la rebutjarà.

R. Es difícil però el moment és excepcional. Seria ideal, com va passar al País Basc quan es va fer fora el PNB. No hi veig un argument assenyat perquè el PSC, en vista d’una crisi majúscula, rebutgi considerar acords per a l’estabilitat que vinguin del centre moderat i de l’entorn constitucionalista i prefereixi les ineficaces polítiques econòmiques de Podem o la inestabilitat del separatisme.

P. I creu que és comparable el que va passar allà amb això d’aquí?

R. No cal comparar. Hi ha dos arguments poderosos: la covid i 10 anys de paràlisi.

P. Vol aprofitar la crisi per girar full del procés?

R. No dubto que la majoria de catalans prefereix una treva del procés i una aliança contra la crisi. Dic treva: no m’atreveixo a demanar als independentistes que renunciïn i abjurin de Satanàs i les seves pompes, com es feia abans al Credo. Els demano que aparquin una miqueta el tema i el desinflin, que continuïn sent independentistes, se sotmetin a la legalitat i acatin la democràcia. I que recentrem la política en coses moderadetes i útils.

P. Estan en contra de la taula de diàleg. Pot condicionar les seves futures decisions o les seves relacions amb el Govern?

R. Esperem que no se sotmeti a aquella taula de xantatge. El diàleg vàlid es produeix en la Constitució i en les institucions democràtiques amb llum i taquígrafs; si no, no és democràtic. Ens seria francament difícil arribar a acords si malgrat tot claudica davant del separatisme i s’afegeix a aquesta taula de la vergonya.

P. Lorena Roldán serà la candidata. Per què va renunciar a ser-ho? El debat està tancat?

R. Pensava i penso que era un bon cartell electoral i ens representa a la perfecció. Va fer un pas endavant i n’estic encantat. No hi ha cap canvi. El pròxim mandat seré on em digui el partit.

P. Què han fet malament? Guanyen les eleccions i continuen sense tenir alcaldes i només dos diputats.

R. Les eleccions no són comparables i és possible que amb el nou clima polític estiguem a l’alça. En les autonòmiques els electors tindran clar si volen votar més procés o no. I entre aquests, els que seran més útils.

P. Inés Arrimadas no es va postular a la investidura perquè perdia. Es penedeix de no haver estat més proactius?

R. El candidat l’ha de proposar el president del Parlament. Sempre en va tenir algun. Mai no hi va haver una ocasió jurídica.

P. Molts grups els han acusat de crispar. Han abaixat el to perquè veuen que aquesta estratègia no els porta enlloc?

R. Ho rebutjo. Només Ciutadans actua com Pepito Grillo. No estem disposats a silenciar els excessos del nacionalisme com a suposada estratègia de creixement ni a posar-nos de perfil com el PSC. Vaig veure gravíssims, per exemple, els aplaudiments al Parlament a uns nois acusats de terrorisme. Hem de ser autèntics i fer el que pensem: que el nacionalisme a Catalunya és tòxic.