Vilallonga, la consellera de les essències catalanes

Mariàngela Vilallonga (Girona, 1952) es prodiga poc als mitjans de comunicació. Ha concedit comptades entrevistes des del seu nomenament el març del 2019 com a consellera de Cultura de la Generalitat. Una d’aquestes excepcionals intervencions es va produir dimarts, quan va assegurar a la cadena SER que havia donat “un toc d’atenció” a la direcció de TV3 perquè detecta massa presència del castellà en la programació de la televisió pública catalana. “Segons quins dies, no saps si estàs veient una cadena estatal o una cadena catalana”. La polseguera que han aixecat les seves declaracions van portar la portaveu de l’Executiu català, Meritxell Budó, a desautoritzar-la: “El Govern no està per controlar els continguts de TV3”.

Amb la seva crítica a TV3, Vilallonga donava veu a l’onada d’indignació del nacionalisme català més essencialista contra la sèrie Drama, en què el català i el castellà comparteixen protagonisme. La consellera, doctora en Filologia Clàssica i catedràtica de Llatí de la Universitat de Girona, s’ha caracteritzat per una defensa aferrissada de la llengua i de la identitat catalana. Va ser l’any 2016 una de les signants del manifest Koiné, que exigia que només el català sigui llengua oficial a Catalunya, i que descrivia la immigració d’altres regions d’Espanya com “un instrument involuntari de colonització lingüística”. Al manifest Koiné, subscrit per Vilallonga, es considerava el castellà com “una llengua imposada per l’Estat” i es denunciava que el català va “en camí de convertir-se en una mena de dialecte del castellà”.

La promoció del català és una de les columnes de la seva acció política. El seu Departament va posar en marxa el 2019 la campanya No em canviïs la llengua, que va provocar una topada amb l’oposició al Parlament. Vilallonga i Anna Erra, diputada i alcaldessa de Vic, van defensar el febrer passat que l’objectiu del pla és “posar fi a l’hàbit molt present en determinades zones del país de parlar sempre en castellà amb qui pel seu aspecte físic o pel seu nom no sembli català”.

Igual que el president de la Generalitat, Quim Torra, Vilallonga té com a referent els clàssics i l’ideal de pàtria dels noucentistes. Amb Torra també comparteix la seva passió per la sardana –sense anar més lluny, Vilallonga va escriure aquest juny el manifest del Dia Universal de la Sardana. Juntament amb Torra va lliurar els premis de la trobada de colles sardanistes de les festes de la Mercè del 2019. Les paraules de Vilallonga des de l’escenari van causar polèmica perquè va assegurar que la sardana era una mostra de “la raça catalana”. A pregunta parlamentària de Ciutadans, la consellera va matisar que tot plegat havia estat “lapsus linguae”. Tot i això, tal com va informar el diari Abc, en un llibre publicat el 1986, Vilallonga ja feia referència a la sardana en els mateixos termes: “Recordar el diumenge de la festa major de Llagostera és sobretot recordar les sardanes ballades a la plaça al costat de les moreres empolsades, observadores mudes d’aquella dansa que és el veritable ritual de la nostra raça”.

Vilallonga tampoc s’ha salvat dels atacs per part del nacionalisme català. El febrer passat, en un acte sardanístic a Perpinyà, Vilallonga va ser criticada perquè va llegir el seu discurs en francès, fins al punt que va haver de lamentar la seva elecció lingüística des del seu compte de Twitter. També va sortir el 2019 en defensa de la cantant Rosalía, que a la cançó Fucking money man utilitza la paraula cumpleanys. Vilallonga va dir que “els creadors tenen dret de dir lliurement el que vulguin dir”.

Amb la seva predecessora al càrrec, Laura Borràs, Vilallonga comparteix una elevada formació filològica i literària; l’arribada al capdavant de la Conselleria de Cultura de les dues va ser sense experiència política prèvia. Les diferències entre les dues són notables, sobretot perquè Borràs busca el protagonisme, apareix amb freqüència als mitjans, té facilitat oratòria i és hiperactiva a les xarxes socials. Vilallonga rebutja els focus i les situacions en què ha de sortir del guió. Els periodistes encara recorden una de les seves primeres rodes de premsa, el maig del 2019, per a la presentació del Dia Internacional dels Museus. “Celebrem el dia internacional dels museus com podríem celebrar el dia internacional de la mongeta tendra”, va afirmar la consellera per a sorpresa dels assistents.